Joan Garriga i Vilaresau
 Amb la Yamaha al GP d'Austràlia de 1989  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Joan Garriga i Vilaresau 29 març 1963 Barcelona |
| Mort | 27 agost 2015 (52 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Dades personals | |
| Altres noms | Comecocos Boeing 747 |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motociclisme de velocitat |
  | |
Joan Garriga i Vilaresau (Barcelona, 29 de març de 1963 - Barcelona, 27 d'agost de 2015)[1][2] fou un pilot de motociclisme català que competí internacionalment durant la dècada de 1980 i començaments de la de 1990, havent destacat pel seu agressiu estil de pilotatge i la facilitat amb què sovint avançava els pilots que el precedien, fet que li valgué el sobrenom de Comecocos. També se'l coneixia com a Boeing 747.[3]
Entre altres èxits destacats, guanyà tres Campionats d'Espanya de velocitat (1984, 86 i 87) i les 24 Hores de Montjuïc en tres ocasions (1984 a 1986). La seva millor temporada al Campionat del Món fou la de 1988, en què guanyà 3 Grans Premis (amb un total de 10 podis), protagonitzant una renyida lluita pel títol mundial amb Sito Pons, que acabà perdent en favor d'aquest.[4] De fet, la seva rivalitat amb Sito Pons durà anys (s'inicià al campionat estatal de 250cc, cap a 1983) i fou ben coneguda, arribant a formar-se al seu voltant dos bàndols de seguidors incondicionals: els garriguistes i els sitistes.[1][5]
Trajectòria esportiva[modifica]
| Carrera esportiva | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya | ||||||||||||
| Temporades | 1984 - 1993 | ||||||||||||
| Marques | JJ Cobas, Yamaha, Cagiva | ||||||||||||
| Equips | Ducados-Yamaha | ||||||||||||
| Palmarès en velocitat | |||||||||||||
| |||||||||||||
| C. Esp. 250cc | 2 (1984 - 1987) | ||||||||||||
| C. Esp. 500cc C. Esp. Resist. | 1 (1986) 1 (1984) | ||||||||||||
| 24H Montjuïc | 3 (1984 - 1986) | ||||||||||||
Garriga vivia a Vallvidrera, prop de la carretera de l'Arrabassada,[6] de manera que es familiaritzà de ben jove amb l'ambient motociclista que envoltava aquella carretera, seu durant anys de curses de pujada de muntanya. A més, els seus abundants revolts li serviren d'entrenament amb la motocicleta.
Debutà en competició internacional la temporada de 1984, a la categoria de 250cc amb una Yamaha. Al llarg de la seva carrera formà part gairebé sempre de l'equip oficial d'aquesta marca japonesa, tret d'una temporada que passà a l'equip de JJ Cobas) (1985) i dues al de Cagiva (1986 i 1993).
Després de la seva excel·lent temporada de 1988, quan semblava que la seva cursa vers el títol mundial no tindria aturador, el 1989 es veié immers en tota mena de problemes (especialment, una davallada de prestacions considerable de la seva Yamaha envers la de l'any anterior)[5][7] de manera que passà la que hauria d'haver estat la seva temporada de consagració definitiva sense pena ni glòria. Desenganyat, l'any següent decidí fer el salt als 500cc, però ja mai més no tornaria a lluir com aquell 1988.
Després d'uns anys a la categoria màxima, amb resultats discrets, el 1993 canvià a Superbike i a final de temporada es retirà de la competició.
Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1988 a 1992:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1993 ençà:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 25 | 20 | 16 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Punts | Posició | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1984 | 250cc | Yamaha | RSA - |
NAT - |
ESP - |
AUT - |
GER - |
FRA - |
YUG 14 |
DTT - |
BEL - |
GBR - |
SWE - |
SM - |
0 | - | 0 | |||
| 1985 | 250cc | JJ Cobas | RSA NC |
ESP 18 |
GER NC |
NAT 11 |
AUT 7 |
YUG NC |
DTT - |
BEL 7 |
FRA 11 |
GBR 20 |
SWE 14 |
SM 14 |
8 | 18è | 0 | |||
| 1986 | 500cc | Cagiva | ESP 8 |
NAT NC |
GER NC |
AUT NC |
YUG 12 |
DTT 10 |
BEL NC |
FRA 20 |
GBR NC |
SWE - |
SM NC |
4 | 17è | 0 | ||||
| 1987 | 250cc | Ducados-Yamaha | JPN 6 |
ESP 3 |
GER 8 |
NAT NC |
AUT 11 |
YUG 9 |
DTT 8 |
FRA - |
GBR - |
SWE - |
CSR 9 |
SM 7 |
POR 2 |
BRA 10 |
ARG 7 |
46 | 11è | 0 |
| 1988 | 250cc | Ducados-Yamaha | JPN 6 |
USA 10 |
ESP 2 |
EXP 1 |
NAT 3 |
GER 3 |
AUT 3 |
DTT 1 |
BEL 6 |
YUG 2 |
FRA 4 |
GBR 3 |
SWE 2 |
CSR 1 |
BRA 5 |
221 | 2n | 3 |
| 1989 | 250cc | Ducados-Yamaha | JPN 10 |
AUS 4 |
USA NC |
ESP 4 |
NAT NC |
GER 8 |
AUT NC |
YUG 5 |
DTT NC |
BEL 7 |
FRA 8 |
GBR 6 |
SWE 10 |
CSR 7 |
BRA 11 |
98 | 8è | 0 |
| 1990 | 500cc | Ducados-Yamaha | JPN 10 |
USA 6 |
ESP 9 |
NAT 8 |
GER 7 |
AUT 9 |
YUG NC |
DTT 6 |
BEL 9 |
FRA 8 |
GBR 7 |
SWE 8 |
CSR 5 |
HUN 5 |
AUS 6 |
121 | 6è | 0 |
| 1991 | 500cc | Ducados-Yamaha | JPN 7 |
AUS NC |
USA 8 |
ESP 4 |
ITA 8 |
GER 7 |
AUT 6 |
EUR 6 |
DTT 12 |
FRA 11 |
GBR 9 |
SM 7 |
CSR 6 |
VDM 6 |
MAL 4 |
121 | 7è | 0 |
| 1992 | 500cc | Ducados-Yamaha | JPN 12 |
AUS 9 |
MAL 4 |
ESP 7 |
ITA 6 |
EUR 10 |
GER 9 |
DTT 4 |
HUN 8 |
FRA 4 |
GBR 3 |
BRA NC |
RSA 10 |
61 | 7è | 0 | ||
| 1993 | 500cc | Cagiva | AUS - |
MAL - |
JPN - |
ESP - |
AUT - |
GER - |
DTT - |
EUR 9 |
SM - |
GBR - |
CZE - |
ITA - |
USA - |
FIM - |
7 | 25è | 0 |
Vida personal[modifica]
L'any 2003, un cop retirat dels circuits, passà per una etapa vital molt difícil i va ser condemnat per tràfic de drogues i tinença d'armes. Malgrat això, no va arribar a ingressar a presó sinó que va seguir un tractament de rehabilitació.[8][9][10] Un cop completament rehabilitat, va col·laborar com a monitor al circuit d'Almeria.[9] El 2013 va ser desnonat del seu domicili i va patir dos infarts. Va morir l'agost de 2015 en un accident de moto.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Joan Garriga: El ángel caído» (en castellà). blogs.motociclismo.es, 18-11-2008. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Mor als 52 anys l'expilot català Joan Garriga a conseqüència d'un accident de trànsit». Esport 3, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
- ↑ «Joan Garriga "Boeing 747"» (en castellà). planetadelfutbol.com, 31-07-2008. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Juan Garriga's profile» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 10 de gener 2015. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ 5,0 5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 227-228. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ «Su historia» (en castellà). joangarriga.blogspot.com, 23-02-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ Noyes, Dennis. «3. Juan Garriga». A: SOLO MOTO Grand Prix 89 (en castellà). Barcelona: Alesport, SA, tardor 1989, p. 19.
- ↑ 8,0 8,1 Ara Barcelona. «Mor en un accident de trànsit Joan Garriga, excampió mundial de motociclisme». Diari Ara. [Consulta: 27 agost 2015].
- ↑ 9,0 9,1 «Qué fue de... Joan Garriga» (en castellà). quefuede.blogia.com, 29-10-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Joan Garriga, genio y figura» (en castellà). blogs.terra.es, 13-03-2008. Arxivat de l'original el 2009-12-27. [Consulta: 14 abril 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Garriga i Vilaresau |
- Guanyadors de Grans Premis de velocitat catalans del sud
- Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat
- Campions d'Espanya de resistència
- Guanyadors de les 24H de Montjuïc
- Pilots de JJ Cobas
- Pilots de motociclisme morts en accident
- Catalans morts per accident de trànsit
- Pilots de motociclisme barcelonins
- Morts a Barcelona