Vés al contingut

Jonathan Groff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJonathan Groff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jonathan Drew Groff Modifica el valor a Wikidata
26 març 1985 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Lancaster (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRonks (en) Tradueix
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióConestoga Valley High School (en) Tradueix (–2003) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor de veu, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata -
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJames Wolpert, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2676147 Allocine: 153203 Rottentomatoes: celebrity/jonathan_groff Allmovie: p588300 TCM: 11355563 TV.com: people/jonathan-groff IBDB: 406200 AFI: 283794 TMDB.org: 221611
Spotify: 7KkqUt65v6LMtR369OQ6FB Apple Music: 206943355 Last fm: Jonathan+Groff Musicbrainz: f2e11566-b21e-4387-b7f6-e1c24d46fbde Songkick: 2242996 Discogs: 1831665 Allmusic: mn0001898753 Deezer: 329865 Modifica el valor a Wikidata

Jonathan Groff (Lancaster, 26 de març de 1985)[1] és un actor i cantant estatunidenc. És conegut per les seves actuacions a l'escenari, a la gran pantalla i a la televisió. Groff ha estat nominat dues vegades als Premis Tony i al Drama League i una vegada als Premis Drama Desk i una altra als Primetime Emmy, a més de rebre un Premi Grammy.

Groff va destacar el 2006 gràcies a la seva actuació com a Melchior Gabor en la producció original de Broadway del musical Spring Awakening, per la qual va rebre una nominació als Tony en la categoria de Millor actor de musical, convertint-se en un dels nominats més joves, a l'edat de 21 anys. El 2015 va tornar a Broadway per interpretar al Rei George III en el musical Hamilton, actuació que li va valdre la seva segona nominació a un Tony, aquesta vegada per a Millor actor de repartiment de musical. També va participar en la gravació original de Broadway de l'àlbum del musical i, gràcies a això, va rebre el Premi Grammy pel Millor àlbum de teatre musical. Per la seva actuació a la versió gravada de Hamilton a Disney+, va rebre una nominació a un Premi Primetime Emmy al Millor actor en una minisèrie o pel·lícula per a televisió.

També va destacar pels seus papers a televisió i cinema. A la sèrie musical Glee, Groff va ser un actor convidat recurrent i interpretava a Jesse St. James. Ha donat veu a en Kristoff i a l'Sven de la franquícia de Frozen, incloent les pel·lícules Frozen (2013) i Frozen II (2019). Groff també és conegut per la seva actuació com a Holden Ford, un agent del FBI, en la sèrie de Netflix Mindhunter (2017–2019).

Recentment, Groff, ha protagonitzat la pel·lícula The Matrix Resurrections en el paper de Smith, substituint a Hugo Weaving, qui va interpretar al personatge en la trilogia original de Matrix.

Primers anys i educació

[modifica]

Jonathan Drew Groff va néixer a Lancaster, Pennsilvània, el 26 de març de 1985.[1] La seva mare, la Julie, és professora d'educació física i el seu pare, Jim Groff, és un entrenador de cavalls.[2][3]

L'actor va saber que volia dedicar-se a interpretar i cantar des que quan era petit va veure a Julie Andrews donar vida a Mary Poppins i es va enamorar de la seva actuació.[3] Groff diu que Sutton Foster va ser una de les influències més grans durant la seva infantesa i, a més a més, esperava a la porta del teatre per aconseguir el seu autògraf.[4] Durant la primària i la secundària, Groff va unir-se als departament de teatre i va ser quan va saber que volia començar la seva carrera teatral.[5] Durant la seva adolescència, Groff va participar en produccions realitzades a Lancaster. Als disset anys, va dirigir i protagonitzar You're a Good Man, de Charlie Brown, al festival de teatre de la seva escola secundària.[6]

Groff es va graduar de la Conestoga Valley High School l'any 2003 i tenia intenció d'estudiar a la Universitat Carnegie Mellon, però va aplaçar l'inici quan va ser contractat per fer una gira de The Sound of Music.[7][8] Després del tour, es va mudar a Nova York per tal de començar la seva carrera.[9]

Carrera

[modifica]
Groff el 2006.

2005–2009: Inicis de carrera i Spring Awakening

[modifica]

L'any 2005, Groff va aconseguir la seva acreditació de la Actors' Equity Association gràcies a la seva participació en el musical Fame al Teatre North Shoe Music, en el qual va interpretar a Nizk Piazza.[10][11] Aquell mateix any, va fer el seu debut a Broadway quan va ser el substitut del paper protagonista (interpretat per Christopher Hanke), swing i "Dance Captain" en el musical In My Life, de Joseph Brooks. La producció va tenir la seva estrena el 20 d'octubre i va acabar l'11 de setembre de 2005 després de 61 actuacions,[12] i no va tenir bona rebuda per part de la crítica.[13]

El salt a la fama el va fer l'any 2006 quan va donar vida a Melchior Gabor, el personatge principal del musical rock Spring Awakening, el qual és una adaptació de l'obra de teatre original de 1891 del mateix nom escrita per Frank Wedekind i va ser dirigida per Michael Mayer.[14] Groff va ser escollit durant el taller del musical juntament amb Lea Michele, John Gallagher Jr. i la resta del repartiment original de Broadway. La producció va traslladar-se a l'Atlantic Theater Compapy per començar a l'Off-Broadway des del 19 de maig fins al 5 d'agost de 2006, abans de canviar a Broadway.[15] Durant la producció de Broadway al Eugene O'Neill Theatre, Groff va actuar en el paper protagonista des de l'estrena, el 10 de desembre de 2006, fins al 18 de maig de 2008, quan va deixar la producció juntament amb Lea Michele.[16] El musical va ser molt ben rebut i va estar nominat a onze premis en la 61a gala dels Premis Tony i en va guanyar vuit, entre ells el de Millor musical. El musical també va guanyar el Grammy al Millor àlbum de teatre musical.[17] Groff va ser nominat a un Premi Drama Desk, a un Drama League i a un Tony a millor actor de musical per al seva actuació.[1] Va rebre un Premi Theatre World per la millor actuació debut.[18]

El 2007, Groff va interpretar a Henry Mackler, un personatge recurrent del serial de televisió One Life to Live.[19] El novembre d'aquell mateix any, va ser escollit per aparèixer a la sèrie Pretty/Handsome, dirigida i escrita per Ryan Murphy, de la qual es va gravar el pilot, però no va continuar endavant.[20][21]

Del 22 de juliol fins al 31 d'agost de 2008, Groff va donar vida a Claude, el protagonista del musical de rock Hair, el qual va estar dirigit per Diane Paulus.[22] Tot i que li van oferir reprendre el paper en la producció de Broadway, Groff va renunciar per tal de poder fer el seu debut a la gran pantalla.[23][24] El 2009, va aparèixer en el paper de Michael Lang a la pel·lícula Taking Woodstock, dirigida per Ang Lee.[25] Entre el 14 de novembre fins al 21 de desembre de 2008, Groff va aparèixer com a Billy Noone, un soldat lluitant a Iraq i que és gai però encara no ha sortit de l'armari, en l'obra de l'Off-Broadway Prayer for My Enemy, escrita per Craig Lucas.[26][27] La producció va ser dirigida per Barlett SHer i es va interpretar a Playwright Horizons.[28] Per aquestes dues actuacions, el 2009, va rebre un Premi Obie.[29][30] Juntament amb Anthony Mackie, va protagonitzar The Bacchae entre l'11 d'agost i el 30 d'agost de 2009; la producció va ser dirigida per JoAnne Akalaitis.[31]

2010–2015: Glee, Frozen i Hamilton

[modifica]
Groff el 2010.

Començant el 2010, Groff va donar-se a conèixer encara més quan va aparèixer com a estrella recurrent a la sèrie de comèdia musical Glee, en la qual interpretava a Jesse St. James, el cantant principal d'un grup de cant contrari i també l'interès amorós de Rachel Berry, interpretada per Lea Michele.[32] Va aparèixer en un total de quinze episodis, repartits entre la primera, segona, tercera i sisena temporada de la sèrie. Groff va aparèixer en quatre bandes sonores de la sèrie i va fer una aparició especial a la gira de "Glee Live! In Concert", juntament amb Michele al Gibson Amphitheatre (Los Angeles, Califòrnia).[33][34]

Des del 21 d'agost de 2010 fins al 15 de gener de 2011, Groff va fer el seu debut al West End, a Londres, amb el revival de Deathtrap, una obra escrita per Ira Levin i dirigida per Matthew Warchis al Teatre Noël Coward.[35] L'obra va ser ben rebuda per la crítica, The Spectator va descriure l'actuació de Groff com a "magnètica" i molt carismàtica, però va trobar que la relació entre el professor i l'alumne era poc convincent.[36] Aquell mateix anys, Groff també va protagonitzar l'obra The Submission, de Jeff Talbot, a l'Off-Broadway en el paper de Danny Larsen. La producció va ser dirigida per Walter Bobbie i es va interpretar al Teatre Lucille Lortel entre el 8 de setembre i el 22 d'octubre de 2011.[37][38] En general, l'obra va rebre crítiques positives, a l'igual que l'actuació de Groff.[39]

Des de l'agost fins l'octubre de 2012, Gorff va aparèixer com a Ian Todd, un polític sense escrúpols, durant la segona i última temporada de la sèrie de Starz Boss.[40][41] La sèrie no va ser renovada per una nova temporada ja que tenia poc audiència.[41][42] Entre l'1 d'agost de 2012 i el 9 de setembre del mateix anys, Groff va aparèixer, juntament amb Alfred Molina, a l'obra de teatre de John Logan Red en el paper de Ken, un assistent. La producció va ser dirigida per Matthew Warchus i es va interpretar al Center Theratre Group.[43] Tant Groff com Molina, van reprendre els seus papers durant 6 actuacions al L.A. Theatre Works.[44]

El 2013, Groff va protagonitzar la pel·lícula de comèdia dramàtica C.O.G., basada en el recull d'assaigs de David Sedaris Naked. A la pel·lícula, Groff interprea a David, mínimament basat en el mateix Sedaris, un home jove gai reprimit que es trasllada a Oregon per trobar un nou propòsit de vida.[45] La pel·lícula va ser dirigida i escrita per Kyle Patrick Alvarez, va ser estrenada el 20 de gener de 2013 al Festival de Cinema de Sundance i va ser estrenada a cinemes el 20 de setembre del mateix any i, generalment, va rebre crítiques positives.[46][47] L'11 de juny de 2013, Groff va interpretar a Frederic, un pirata aprenent, en la interpretació d'una única nit de l'òpera The Pirates of Penzance. La producció va ser dirigida per Ted Sperling i va ser interpretada al Teatre Delacorte. A l'obra també hi van participar actors com Kevin Kline, Martin Short i Glenn Close.[48]

El 2013, Groff va donar veu a Kristoff, l'interès amorós de l'Anna, i l'Sven, el ren d'en Kristoff a la pel·lícula animada de Disney Frozen, juntament amb Idina Menzel, Kristen Bell i Josh Gad.[49][50] La pel·lícula va ser estrenada el 19 de novembre de 2013 i va guanyar l'Oscar, el Globus d'Or i el BAFTA a Millor pel·lícula animada.[51] Frozen també es va convertir en la pel·lícula animada que més diners ha recaptat, la quinzena pel·lícula amb més recaptació i la pel·lícula més taquillera del 2013.[51][52][53] Grof va reprendre el seu paper pel curt Frozen Fever que va ser estrenat el 13 de març de 2015.[54]

Entre 2014 i 2015, Groff va protagonitzar la sèrie de comèdia dramàtica de HBO Looking en el paper de Patrick Murray, un desenvolupador de videojocs gai.[55] La sèrie va ser creada per Michael Lannan i va ser la primera sèrie de HBO que es centrava en la vida d'homes gai, en concret les relacions d'un grup d'homes gai i les seves relacions amoroses.[56] La representació dels personatges LGTBQ+ i les seves experiències de la sèrie van ser elogiades.[57] Tot i així, la sèrie va ser cancel·lada després de dues temporades a causa de la baixa audiència.[56] La cadena de televisió va iniciar la producció d'una pel·lícula per tal de poder tancar el fil narratiu de la sèrie. La pel·lícula va ser estrenada a HBO el 23 de juliol de 2016.[58] L'actuació de Groff va ser ben rebuda per la crítica[59][60][61] i un crític de The New York Times va descriure la seva actuació com a "excel·lent".[62]

Groff va interpretar a Craig Donner a The Normal Heart, una pel·lícula dirigida per Ryan Murphy que és una adaptació de l'obra autobiogràfica de Larry Kramer, la qual representa la pandèmia de SIDA a Nova York durant els anys 80.[63] A la pel·lícula hi va aparèixer juntament amb Mark Ruffalo, Matt Bomer, Alfred Molina i Julia Roberts, entre altres.[64] The Normal Heart va ser estrenada el 25 de maig de 2014 i va guanyar el Premi de la Crítica Televisiva a Millor pel·lícula[65] i el Premi Primetime Emmy a Millor pel·lícula de Televisió.[66]

El 19 de maig de 2015, Groff va tornar als escenaris londinencs per protagonitzar com a J. Pierrepont Finch en el musical How to Succeed in Business Without Really Trying, el qual només es va interpretar una vegada.[67][68] Entre el 24 i el 27 de juny de 2015, Groff també va aparèixer com a Gordon Schwinn al musical A New Brain. La producció va ser dirigida per James Lapine i Groff va actuar juntament amb Aaron Lazar, Dan Fogler i Ana Gasteyer.[69][70]

El 3 de març de 2015, Groff va unir-se al repartiment del musical d'èxit Hamilton, de Lin-Manuel Miranda i dirigit per Thomas Kail, substituint a Brian D'Arcy James en el paper de Rei George III.[71][72] Groff va interpretar al personatge durant les últimes funcions a l'Off-Broadway i va reprendre el paper en la producció de Broadway, en la qual s'hi va estar des del 13 de juliol de 2015 fins al 9 d'abril de 2016.[72][73][74] La seva actuació va ser molt ben rebuda per la crítica i per l'audiència,[75][76][77] a l'igual que ho va ser el musical.[78] Hamilton va ser un èxit i va aconseguir un rècord de setze nominacions als Premis Tony i en va guanyar 11, entre ells el de Millor Musical, i també va rebre vuit Premis Drama Desk.[a][79][80] Juntament amb el repartiment original de Broadway, Groff va rebre el Grammy al millor àlbum de teatre musical.[81] A més a més, per la seva actuació, va ser nominat al Tony al millor actor de repartiment.[82]

2016–present: Mindhunter, Little Shop of Horrors, Frozen II i The Matrix Resurrections

[modifica]

El març de 2016 es va anunciar que Groff s'havia unit al repartiment de la sèrie de Netflix Mindhunter, creada per Joe Penhall i amb David Fincher i Charlize Theron com a productors executius.[83][84] La sèrie va ser estrenada a la plataforma de Netflix a l'octubre de 2017[85] i Groff interpreta a l'agent del FBI Holden Ford, un analista d'assassins en sèrie a la Unitat d'Anàlisi de Conducta i que investiga criminals en sèrie reals i casos d'assassinat.[86][87] El seu personatge està mínimament basat en l'agent real del FBI John E. Douglas, un dels primers analistes criminals del FBI.[86] Groff co-protagonitza la sèrie juntament amb Holt McCallany i Anna Torv,[88] amb els quals també va aparèixer durant la segona temporada, la qual va ser estrenada el 16 d'agost de 2019.[89] Les dues temporades i l'actuació de Groff han sigut ben rebudes per la crítica i, per la seva actuació, Groff va rebre el Satellite a millor actor en una sèrie dramàtica.[90] Tot i l'èxit la sèrie, la producció de la tercera temporada, ha estat aturada indefinidament ja que Fincher, productor i director de bona part de la sèrie, ha escollit centrar-se en altres projectes, tot i així, ha dit que en un futur potser tornaria a agafar el projecte.[91][92]

El juliol de 2017, Groff, en el paper de Jase i juntament amb Jessie Shelton, va protagonitzar 36 Questions, el primer podcast musical, escrit i compost per Chris Littler i Ellen Winter.[93] Està basat en l'article de The New York Times "The 36 Questions That Lead to Love" i en un estudi psicològic del 1997. 36 Questions segueix a un home i una dona que intenten salvar el seu matrimoni a través de les 36 preguntes. El podcast va estar dividit en tres actes de 50 minuts i van ser publicats per Two-Up Productions.[94]

El 23 de juliol de 2017, Groff va actuar en el concert simfònic d'una única nit de Sondheim on Sondheim a la Hollywood Bowl.[95] Entre el 20 i el 22 de gener de 2018, va aparèixer com el personatge principal de la producció de l'Off-Broadway de The Bobby Darin Story, un concert de tres dies que explica la vida del cantant dels anys 50 Bobby Darin. La producció va ser dirigida per Alex Timbers[96] i va rebre bones crítiques, tant per l'espectacle com per l'actuació de Groff.[97][98][99]

Entre el 17 de setembre de 2019 i el 19 de gener del 2020, Groff, juntament amb Christian Borle i Tammy Blanchard, va protagonitzar el revival de l'Off-Broadway de Little Shop of Horrors al Westside Theatre en el paper de Seymour Krelborn, un florista que fa créixer una planta amb ganes de carn humana.[100] El revival, dirigit per Michael Mayer, va rebre grans elogis; The Hollywood Reporter va dir que Groff no havia estat "mai millor... divertit, carinyós i una gran veu" i que "desapareix en un paper pel qual va néixer per interpretar".[101] Groff va ser nominat al Grammy de millor àlbum teatral com a part de la gravació de l'àlbum del repartiment original.[102] També va guanyar el Premi Outer Critics Circle i una nominació als premis Lucille Lortel i als Drama League per la seva actuació.[103][104]

El novembre de 2019, Groff va reprendre el seu paper de Kristoff en la pel·lícula seqüela Frozen II, cantant una cançó ell sol titulada "Lost in the Woods".[105] El gener de 2020, Frozen II va sobrepassar la primera pel·lícula, convertint-se així, en la pel·lícula animada que més ha recaptat.[106][107] El 2017, també va reprendre el seu paper, però aquesta vegada per participar en el curtmetratge Olaf's Frozen Adventure i pel videojoc Kingdom Hearts III el 2019.[108][109]

L'actuació de Groff a Broadway com a Rei George III al musical Hamilton va aparèixer a la pel·lícula de Diseny+ estrenada el 3 de juliol del 2020.[110] La pel·lícula del musical va rebre bones crítiques i va estar nominada al Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica.[111] Per la seva actuació, Groff va rebre una nominació a l'Emmy al millor actor secundari en una minisèrie o pel·lícula per a televisió.[112] El desembre de 2020, es va anunciar que Groff s'havia unit al repartiment de Invincible en el paper de Rick Sheridan, una sèrie animada de super-herois d'Amazon Prime Video basada en els còmics creats per Robert Kirkman. La primera temporada va ser estrenada el març del 2021 i a l'abril de 2021, la sèrie va ser renovada per una segona i tercera temporada.[113][114]

El desembre de 2019 es va anunciar que Groff s'uniria al repartiment de The Matrix Resurrections, la quarta pel·lícula de la saga de The Matrix, juntament amb Keanu Reeves, Carrie-Anne Moss i Yayha Adbul-Mateen II.[115] La pel·lícula va ser estrenada a cinemes i HBO Max el 22 de desembre de 2021 i Groff va interpretar a l'Agent Smith, abans interpretat per Hugo Weaving.[116][117]

El 2021 es va anunciar que Groff seria el productor executiu d'un documental que segueix la reunió després de 15 anys del repartiment original de Spring Awakening a Broadway.[118] El documental, amb el títol Spring Awakening: Those You've Known va ser estrenat el 3 de maig de 2022 a HBO.[119]

Pròxims projectes

[modifica]

El novembre de 2020, Deadline Hollywood va anunciar que Groff protagonitzaria la pel·lícula musical Molly and the Moon juntament amb Kristen Bell, amb qui també va aparèixer a Frozen.[120][121] El març de 2021, Netflix va anunciar que Groff participaria a la sèrie d'animació i imatge real Lost Ollie, dirigida per Peter Ramsey i basada en Ollie's Odyssey, un llibre de Brandon Oldenburg. Groff donarà veu a l'Ollie, el personatge principal de la sèrie, una joguina perduda que busca al nen que el va perdre.[122] El març de 2022, Deadline Hollywood va anunciar que Groff havia apareixeria a la pròxima pel·lícula de M. Night Shyamalan Knock at the Cabin.[123]

Vida personal

[modifica]

Quan tenia poc més de vint anys li van diagnosticar un melanoma i va recórrer a la cirurgia per eliminar-lo.[124][125] No té cap perfil a les xarxes socials ja que diu que amb només el missatges ja mira molt el telèfon mòbil i que, amb les xarxes socials, encara el miraria més.[126] El 2019, Groff va comprar una casa al costat de la granja de cavalls del seu pare a Christiana, Pennsilvània, on viu a temps parcial.[127]

Activisme LGBTIQ+

[modifica]

Groff va sortir de l'armari com a gai quan un periodista de Boradway.com li va preguntar durant la National Equality March l'octubre del 2009.[128] Més tard, va compartir la seva experiència en sortir de l'armari, explicant el dolor d'estar tancar i el saber que parlar sobre la seva sexualitat li podria portar conseqüències negatives a la seva carrera.[129][130] També ha dit que valora molt poder ser un model a seguir per a persones joves[129] i ha defensat la importància de compartir històries de sortir de l'armari.[131]

L'abril de 2015, Groff va rebre el Premi Point Horizon de la Point Foundation en honor al seu suport a la comunitat LGBTQIA.[132] El desembre d'aquell mateix any, va rebre el Premi Baryard Rustin de la Equality Pennsylvania que "reconeix un Pennsilvanià que està continuant fent feina per assegurar-se que la comunitat LGBT serà visible, acceptada i celebrada en la nostra societat".[133][134]

Relacions

[modifica]

El 2009, Groff va estar en una relació amb l'actor Gavin Creel.[135][136] Groff va estar en una relació amb l'actor Zachary Quinto, la parella va confirmar la seva relació el setembre de 2012 i a mitjans de 2013 es va confirmar que la parella s'havia separat.[137][138] Des del 2018 i el 2020 va sortir amb el coreògraf neozelandès Corey Baker.[139][140]

Crèdits

[modifica]
† Indica que la pel·lícula, sèrie o producció encara no ha estat estrenada.

Pel·lícules

[modifica]
Any Títol Paper Notes Ref.
2009 Taking Woodstock Michael Lang [25]
2010 Twelve Thirty Jeff [141]
The Conspirator Louis Weichmann [142]
2013 C.O.G. David [45]
Frozen: El regne del gel Kristoff i Sven (veu) [50]
2014 Russian Broadway Shut Down Nikolai the Athlete Curtmetratge [143]
Sophie Ben [144]
American Sniper Mads [145]
2015 Frozen Fever Kristoff (veu) Curtmetratge [54]
2017 Olaf's Frozen Adventure [108]
2019 Frozen II [146]
2020 Hamilton Rei Jordi III del Regne Unit Gravació del musical de Broadway de 2016 [147]
2021 The Matrix Resurrections Smith [115]
2023 Knock at the Cabin Eric [123][148]
Molly and the Moon † Brian Preproducció [120]

Televisió

[modifica]
Any Títol Paper Notes Ref.
2007 One Life to Live Henry Mackler 11 episodis [19]
2008 Pretty/Handsome Patrick Fitzpayne Pilot no emès [20]
2010–2015 Glee Jesse St. James Recurrent; 15 episodis [32]
2012 The Good Wife Jimmy Fellner Episodi: "Live from Damascus" [149]
Boss Ian Todd Repartiment principal; 10 episodis [40]
2014–2015 Looking Patrick Murray Protagonista; 18 episodis [150]
2014 The Normal Heart Craig Donner Pel·lícula de televisió [63]
2016 Looking: The Movie Patrick Murray [58]
LEGO Frozen Northern Lights Kristoff (veu) Especial de televisió [151]
2017–2019 Mindhunter Holden Ford Protagonista; 19 episodis [83]
2018 Els Simpson Actor interpretant a Bart (veu) Episodi: "Bart's Not Dead" [152]
2021 Invincible Rick Sheridan (veu) Episodi: "You Look Kinda Dead" [153]
2022 And Just Like That… Dr. Paul David Episodi: "Diwali" [154]
Life & Beth Travis Episodi: "Pancakes" [155]
Spring Awakening: Those You've Known Ell mateix Documental; productor executiu [156]
Lost Ollie Ollie (veu) [122]

Teatre

[modifica]
Any Producció Paper Notes Ref.
2002 Honk! Ugly The Ephrata Performing Arts Center [157]
2004 Bat Boy: The Musical Bat Boy
2005 Fame Nick Piazza Teatre North Shore Music [10]
In My Life Substitut • Swing Teatre Music Box • Broadway • Debut a Broadway [158]
2006 Spring Awakening Melchior Gabor Atlantic Theater Company • Off-Broadway [159]
2006–2008 Teatre Eugene O'Neill • Broadway [160]
2007 Hair Claude Hooper Bukowski Teatre Delacorte [22]
2008 Prayer for My Enemy Billy Noone Playwrights Horizons • Off-Broadway [27]
2009 The Singing Forest Gray Korankyi • Walter Rieman The Public Theater • Off-Broadway [161]
The Bacchae Dionysus Teatre Delacorte [31]
2010–11 Deathtrap Clifford Anderson Teatre Noël Cowarde • West End (Londres, Regne Unit) [35]
2011 The Submission Danny Larsen MCC Theater • Off-Broadway [37]
2012 Red Ken Mark Taper Forum [43]
2013 L.A. Theatre Works [44]
The Pirates of Penzance Frederic Teatre Delacorte [48]
2015 How to Succeed in Business Without Really Trying J. Pierrepont Finch Royal Festival Hall • West End (Londres, Regne Unit) [68]
Hamilton Rei George III The Public Theater • Off-Broadway [71]
A New Brain Gordon Michael Schwinn New York City Center • Lincoln Center [69]
2015–2016 Hamilton Rei George III Teatre Richard Rodgers • Broadway [73]
2017 Hair Claude Hooper Bukowski Jazz at Lincoln Center • Lincoln Center [162]
Sondheim on Sondheim Intèrpret Hollywood Bowl [95]
2018 The Bobby Darin Story Bobby Darin 92nd Street Y • Off-Broadway [96]
2019–2020 Little Shop of Horrors Seymour Krelborn Teatre Westside • Off-Broadway [100]

Internet

[modifica]
Any Títol Paper Notes Ref.
2008 The Battery's Down Ell mateix Websèrie  · Episodi:"The Big Apple" [163]
2009 Websèrie  · Episodi:"The Party's Over"
2015 One True Pairing (Temporada 1) Dennis Websèrie  · Episodi: "What's 'Your' Nickname" [164]
2016 One True Pairing (Temporada 2) Websèrie  · 4 episodis
2017 36 Questions Jase Podcast musical [93]

Videojocs

[modifica]
Any Títol Paper de veu Ref.
2019 Kingdom Hearts III Kristoff [165]

Discografia

[modifica]

Gravacions de repartiment

[modifica]
  • 2006: Spring Awakening (Original Broadway Cast Recording)[166]
  • 2010: Glee: The Music, The Power of Madonna[167]
  • 2010: Glee: The Music, Volume 3 Showstoppers[168]
  • 2010: Glee: The Music, Journey to Regionals[169]
  • 2011: Glee: The Music, Volume 6[170]
  • 2013: Frozen (Original Motion Picture Soundtrack)[171]
  • 2015: Hamilton (Original Broadway Cast Recording)[172]
  • 2016: A New Brain (2015 New York Cast Recording)[173]
  • 2017: 36 Questions: Songs from Act 1 – EP[174]
  • 2017: 36 Questions: Songs from Act 2 – EP[175]
  • 2017: 36 Questions: Songs from Act 3 – EP[176]
  • 2017: Olaf's Frozen Adventure[177]
  • 2019: Frozen II (Original Motion Picture Soundtrack)[178]
  • 2019: Little Shop of Horrors (The New Off-Broadway Cast Album)[179]

Altres gravacions

[modifica]
  • 2007: "Now" de Dreaming Wide Awake: The Music of Scott Alan[180]
  • 2015: "Prayer" de A View from the River: 7 Songs de Will Van Dyke & Jeff Talbott[181]
  • 2015: "Making Today a Perfect Day" de Frozen Fever[182]
  • 2019: "I'll Be Home for Christmas" de Lea Michele[183]
  • 2021: "Love me for an hour" de Some Lovers (World Premiere Recording)[184]

Audiollibres

[modifica]
  • 2008: Broadway Nights de Seth Rudetsky[185]
  • 2013: Red de John Logan[186]
  • 2015: Frozen Fever de VA[187]
  • 2019: The Killer Across the Table de John E. Douglas, Mark Olshaker

Senzills

[modifica]
Any Títol Àlbum Ref.
2010 «Hello» Glee: The Music, The Complete Season One [188]
«Highway to Hell»
«Like a Virgin»
«Like a Prayer»
«Burning Up»
«Run Joey Run»
«Total Eclipse of the Heart»
«Bohemian Rhapsody»
«Hello»[b] Glee: The Music, Vol. 3 - Showstoppers [189]
«Total Eclipse of the Heart»[b]
«Like a Virgin»[b] Glee: The Music, The Power of Madonna [190]
«Like a Prayer»[b]
2011 «Rolling in the Deep» Glee: The Music, Volume 6 [191]
2015 «You'll Be Back» Hamilton (Original Broadway Cast Recording) [192]
«What Comes Next?»
«I Know Him»

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premis Categoria Feina Resultat Ref.
2007 Premis Tony Millor actor en un musical Spring Awakening Nominat [193]
Premis Drama Desk Millor actor en un musical Nominat [194]
Premis Drama League Actuació destacada Nominat [195]
Premis Theatre World Millor actuació debut Guanyador [196]
Premis Broadway.com Audience Choice Actor preferit de musical de Broadway Guanyador [197]
Actuació debut preferida Guanyador
Parella preferida a l'escenari (compartit amb Lea Michele) Guanyador
Repartiment preferit (compartit amb el repartiment) Guanyador
2008 Premis Grammy Millor àlbum de teatre musical Guanyador [198]
2009 Premis Obie Millor actuació Prayer for My Enemy Guanyador [29]
2011 Premis WhatsOnStage Nouvingut a Londres de l'any Red Guanyador [199]
2013 Premis Behind the Voice Actors People's Choice Voice Acting Millor actuació de veu en un paper secundari de pel·lícula Frozen Nominat [200]
Millor repartiment vocal en una pel·lícula Guanyador[c]
2014 Premis Gold Derby TV Millor actor de comèdia Looking Nominat [201]
Premis EWwy Nominat [202]
Premis NewNowNext Millor actor de televisió nou Guanyador [203][204]
2015 Premis Gold Derby TV Millor actor de comèdia Nominat [205]
Premi Point Horizon Guanyador [132]
Premi Bayard Rustin Guanyador [133]
Premis CinEuphoria Millor repartiment – Competició Internacional The Normal Heart Guanyador [206][207]
2016 Premis Tony Millor actor de repartiment en un musical Hamilton Nominat [208][209]
Premis Grammy Millor àlbum de teatre musical Guanyador
Premis Broadway.com Audience Choice Actor de repartiment de musical preferit Guanyador [211][212]
Actuació divertida preferida Guanyador
Actuació diva preferida Guanyador
2017 Premis Out100 Animador de l'any Activisme LGBT Guanyador [213]
Premis Satellite Millor actor de drama Mindhunter Guanyador [214]
2018 Premis Dorian Actuació de televisió de l'any - Actor Nominat [215]
2020 Premis Satellite Millor actor de drama Nominat [216]
Premis Lucille Lortel Millor actor en un musical Little Shop of Horrors Nominat [217][103]
Premis Drama League Actuació destacada Nominat [218][104]
Premis Outer Critics Circle Millor actor protagonista en un musical Homenatjat [219]
Premis Grammy Millor àlbum de teatre musical Nominat [220]
2021 Premis Primetime Emmy Millor actor de repartiment en una minisèrie o sèrie antològica o pel·lícula Hamilton Guanyador [221][222]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els Premis Drama Desk van ser atorgats a la producció de l'Off-Broadway
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 També apareix a l'àlbum Glee: The Music, The Complete Season One.[188]
  3. ↑ També va guanyar al ser escollit pel públic.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jonathan Groff» (en anglès). Playbill. Arxivat de l'original el 4 maig 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  2. ↑ Cassidy, Suzanne. «Mothers had starring roles in development of Jonathan Groff and James Wolpert», 12-01-2014. Arxivat de l'original el 3 febrer 2022. [Consulta: 13 maig 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Fierberg, Ruthie. «Tony Nominee Jonathan Groff Reveals How He Got His Start Over the Rainbow». Playbill, 19-10-2017. Arxivat de l'original el 27 de març 2022. [Consulta: 16 maig 2022].
  4. ↑ Weinstock, Matt. «A Few Years Ago Jonathan Groff Was Stage-Dooring Sutton Foster — Now He's Headlining Encores! With Her». Palybill, 13-07-2015. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  5. ↑ «Teacher plays lead role in Broadway star's career». Pennsylvania State Education Association. Arxivat de l'original el 25 de març 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  6. ↑ Wenger, Suzette. «Jonathan Groff Beth Bash award». LancasterOnline, 31-05-2015. Arxivat de l'original el 25 de març 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  7. ↑ Bernstein, Jacob. «Jonathan Groff’s Life Imitates His Art». The New York Times, 22-04-2015. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. [Consulta: 16 maig 2022].
  8. ↑ Hetrick, Adam. «Sound of Music Gets Marionette World Premiere Nov. 2, Featuring Recorded Voices of Groff and Noll». Playbill, 24 actubre 2007. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  9. ↑ Paulson, Michael. «Jonathan Groff Is a Seymour at Heart». The New York Times, 02-10-2019. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Shenton, Mark. «Jonathan Groff: 'We have a very different attitude to ambition'». The Stage, 18-05-2015. Arxivat de l'original el 25 de març 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  11. ↑ Gans, Andrew. «Complete Casting Announced for North Shore's Fame». Playbill, 03-05-2005. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2022. [Consulta: 16 maig 2022].
  12. ↑ «In My Life» (en anglès). Playbill. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  13. ↑ «Did Critics Find Heaven in New B'way Musical In My Life?». broadway.com, 21-10-2005. Arxivat de l'original el 26 de maig 2021. [Consulta: 16 maig 2022].
  14. ↑ «Spring Awakening». Playbill. Arxivat de l'original el 4 maig 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  15. ↑ Simonson, Robert. «Off-Broadway Hit Spring Awakening to Awake on Broadway». Playbill, 20-07-2006. Arxivat de l'original el 28 febrer 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  16. ↑ Hetrick, Adam. «Without Them: Groff and Michele Exit Spring Awakening May 18». Playbill, 18-05-2008. Arxivat de l'original el 7 maig 2021. [Consulta: 17 maig 2022].
  17. ↑ Gans, Andrew. «Spring Awakening Wins 2008 Best Musical Show Album Grammy; Krieger and Dale Also Win». Playbill, 10-02-2008. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 17 maig 2022].
  18. ↑ «Theatre World Award Recipients». Theatre World Awards. Arxivat de l'original el 28 abril 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 «VIDEO: See Jonathan Groff Talks His TV Debut in ONE LIFE TO LIVE». Broadway World, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 Hetrick, Adam. «Groff Cast in "Pretty Handsome" FX Pilot; On Leave from Spring Awakening». Playbill, 02-11-2007. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  21. ↑ Andreeva, Nellie. «‘Pretty/Handsome’ can’t find a home». The Hollywood Reporter, 07-07-2008. Arxivat de l'original el 12 novembre 2021. [Consulta: 17 maig 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 Hetrick, Adam. «"Let the Sunshine In": Hair Begins Central Park Run July 22». Playbill, 22-07-2008. Arxivat de l'original el 15 abril 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  23. ↑ Fradkin, Lori. «Broadway’s ‘Hair’ to Be Groff-Less». Vulture, 21-11-2008. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 17 maig 2022].
  24. ↑ Portantiere, Michael. «Jonathan Groff Talks 'Spring Awakening' And 'Taking Woodstock'». National Public Radio, 21-08-2009. Arxivat de l'original el 17 maig 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  25. ↑ 25,0 25,1 Hetrick, Adam. «"Taking Woodstock," with Groff, Fogler, Schreiber, Chamberlin, Hits Theatres Aug. 28». Playbill, 28-08-2009. Arxivat de l'original el 7 maig 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  26. ↑ Hodges, p. 224.
  27. ↑ 27,0 27,1 Jones, Kenneth. «Craig Lucas' Prayer for My Enemy, With Tony Winners Pawk and Clark, Opens in NYC». Playbill, 09-12-2008. Arxivat de l'original el 15 abril 2022. [Consulta: 18 maig 2022].
  28. ↑ «Prayer for My Enemy». Playwright Horizons. Arxivat de l'original el 18 maig 2022. [Consulta: 18 maig 2022].
  29. ↑ 29,0 29,1 «2009 Obie Award winners announced». New York Theatre Guide, 19-05-2009. Arxivat de l'original el 12 abril 2021. [Consulta: 19 maig 2022].
  30. ↑ «Jonathan Groff - theaterlife». theaterlife.com. Arxivat de l'original el 3 març 2022. [Consulta: 19 maig 2022].
  31. ↑ 31,0 31,1 Hetrick, Adam. «Dangerous Demi-God: Groff and Company Open The Bacchae». Playbill, 24-08-2009. Arxivat de l'original el 25 març 2021. [Consulta: 19 maig 2022].
  32. ↑ 32,0 32,1 Stack, Tim. «'Glee' Exclusive: 'Spring Awakening' star Jonathan Groff to join the show». EW.com, 19-10-2009. Arxivat de l'original el 6 gener 2010. [Consulta: 19 maig 2022].
  33. ↑ Diamond, Robert. «STAGE TUBE: Groff Makes Surprise Appearance at GLEE Concert». Broadway.com, 24-05-2010. Arxivat de l'original el 19 maig 2022. [Consulta: 19 maig 2022].
  34. ↑ «In Glee’s L.A. Concert, Lea Michele Says "Hello" to Jonathan Groff». Broadway.com, 24-05-2010. Arxivat de l'original el 31 octubre 2020. [Consulta: 19 maig 2022].
  35. ↑ 35,0 35,1 «JONATHAN GROFF in Deathtrap». westendtheatre.com. Arxivat de l'original el 19 maig 2022. [Consulta: 19 maig 2022].
  36. ↑ «THEATRE: Review – Deathtrap Noel Coward Theatre». The Spectator, 11-09-2010. Arxivat de l'original el 20 de maig 2022. [Consulta: 20 maig 2022].
  37. ↑ 37,0 37,1 Gioia, Michael. «A Look Inside Off-Broadway's The Submission, Starring Jonathan Groff and Rutina Wesley (Video)». Playbill, 28-09-2011. Arxivat de l'original el 15 abril 2022. [Consulta: 21 maig 2022].
  38. ↑ Hetrick, Adam. «The Submission, Starring Jonathan Groff and Rutina Wesley, Opens Off-Broadway Sept. 27». Playbill, 27-09-2011. Arxivat de l'original el 16 gener 2021. [Consulta: 21 maig 2022].
  39. ↑ Brantley, Ben. «He’s Written a Play. Who’s the Author?». The New York Times, 27-09-2011. Arxivat de l'original el 19 abril 2022. [Consulta: 21 maig 2022].
  40. ↑ 40,0 40,1 Andreeva, Nellie. «Sanaa Lathan & Jonathan Groff Join Starz's 'Boss' As New Regulars For Second Season» (en anglès). Deadline Hollywood, 06-02-2012. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 21 maig 2022].
  41. ↑ 41,0 41,1 Gans, Andrew. «Starz Cancels "Boss" Series, Featuring Kelsey Grammer, Jonathan Groff, Sanaa Lathan». Playbill, 20-11-2012. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 21 maig 2022].
  42. ↑ Goldberg, Lesley. «Starz Cancels Kelsey Grammer’s ‘Boss’ After Two Seasons». The Hollywood Reporter, 20-11-2012. Arxivat de l'original el 12 abril 2022. [Consulta: 21 maig 2022].
  43. ↑ 43,0 43,1 Jones, Kenneth. «Red, With Alfred Molina and Jonathan Groff, Opens in L.A.». Playbill, 12-08-2012. Arxivat de l'original el 30 desembre 2012. [Consulta: 21 maig 2022].
  44. ↑ 44,0 44,1 Hetrick, Adam. «Alfred Molina and Jonathan Groff See Red Beginning March 14 for L.A. Theatre Works». Playbill, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 15 abril 2022. [Consulta: 21 maig 2022].
  45. ↑ 45,0 45,1 Mathews, Dana. «Jonathan Groff Talks About Starring in 'C.O.G.'». Teen Vogue, 01-02-2013. Arxivat de l'original el 26 gener 2021. [Consulta: 24 maig 2022].
  46. ↑ Chang, Justin. «Sundance unveils 2013 competition lineup». Variety, 28-11-2012. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 24 maig 2022].
  47. ↑ Kohn, Eric. «Review: Does the David Sedaris Adaptation ‘C.O.G’ Work If You Don’t Know the Source Material?». IndieWire, 19-09-2013. Arxivat de l'original el 1 març 2021. [Consulta: 24 maig 2022].
  48. ↑ 48,0 48,1 Hetrick, Adam. «Public Theater Postpones Pirates of Penzance Gala, With Kevin Kline, Glenn Close, Jonathan Groff, Martin Short, Due to Rain». Playbill, 10-06-2013. Arxivat de l'original el 21 setembre 2020. [Consulta: 24 maig 2022].
  49. ↑ Schou, Solvej. «Disney's 'Frozen': Jonathan Groff from 'Glee' voicing lead Kristoff». Entertainment Weekly, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 4 juny 2020. [Consulta: 1r juny 2022].
  50. ↑ 50,0 50,1 Siegel, Tatiana. «Broadway Star Jonathan Groff to Voice Lead Character in Disney’s ‘Frozen’». The Hollywood Reporter, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 5 maig 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  51. ↑ 51,0 51,1 Gioia, Michael. «Disney's Oscar-Winning Film "Frozen" Will Become Highest-Grossing Animated Film». Playbill, 19-03-2016. Arxivat de l'original el 5 de març 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  52. ↑ McClintock, Pamela. «Box Office Milestone: ‘Frozen’ Becomes No. 1 Animated Film of All Time». The Hollywood Reporter, 30-03-2014. Arxivat de l'original el 2 gener 2014. [Consulta: 1r juny 2022].
  53. ↑ «2013 Worldwide Box Office». Box Office Mojo. Arxivat de l'original el 1 febrer 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  54. ↑ 54,0 54,1 Nemiroff, Perri. «FROZEN FEVER Short Film Coming to Theaters in March 2015 with CINDERELLA». Collider, 03-12-2014. Arxivat de l'original el 20 setembre 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  55. ↑ «Looking: The Movie». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 1 juny 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  56. ↑ 56,0 56,1 Andreeva, Nellie. «HBO’s ‘Looking’ Gets Finale Special – No Season 3». Deadline Hollywood, 25-03-2015. Arxivat de l'original el 24 maig 2022. [Consulta: 24 maig 2022].
  57. ↑ Brennan, Matt. «How HBO’s ‘Looking’ Went from Boring to Brilliant». IndiWire, 10-03-2014. Arxivat de l'original el 12 abril 2021. [Consulta: 24 maig 2022].
  58. ↑ 58,0 58,1 Ausiello, Michael. «Looking Wrap-Up Movie Gets a Premiere Date at HBO». TVLine, 17-05-2016. Arxivat de l'original el 14 maig 2021. [Consulta: 30 maig 2022].
  59. ↑ Saraiya, Sonia. «TV Review: ‘Looking: The Movie’». Variety, 11-07-2016. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  60. ↑ Snetiker, Marc. «Looking The Movie: EW review, farewell». Entertainment Weekly, 20-07-2016. Arxivat de l'original el 9 de maig 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  61. ↑ Abad-Santos, Alex. «Review: HBO’s Looking wasn’t a perfect show. But its finale is much better.». Vox, 23-07-2016. Arxivat de l'original el 21 maig 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  62. ↑ Hale, Mike. «Review: ‘Looking: The Movie’ Finds Change (and Angst) Are Constant». The New York Times, 22-07-2016. Arxivat de l'original el 25 octubre 2020. [Consulta: 30 maig 2022].
  63. ↑ 63,0 63,1 Hibberd, James. «Jonathan Groff to play Taylor Kitsch's lover in Ryan Murphy film». Entertainment Weekly, 26-04-2013. Arxivat de l'original el 26 abril 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  64. ↑ Hetrick, Adam. «"The Normal Heart," Starring Mark Ruffalo, Julia Roberts, Matt Bomer, Released on DVD and Blu-Ray Today». Playbill, 26-08-2014. Arxivat de l'original el 28 setembre 2020. [Consulta: 1r juny 2022].
  65. ↑ Sandberg, Bryn. «Critics’ Choice Television Awards 2014: Complete Winners List». The Hollywood Reporter, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 24 maig 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  66. ↑ «The Normal Heart» (en anglès). Television Academy. Arxivat de l'original el 22 abril 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  67. ↑ Dias, Danieller Ashley. «Jonathan Groff Set to Lead HOW TO SUCCEED IN BUSINESS WITHOUT REALLY TRYING Concert in London». Broadway World, 13-03-2015. Arxivat de l'original el 1 juny 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  68. ↑ 68,0 68,1 Shenton, Mark. «Jonathan Groff To Star in London Concert of How to Succeed». Playbill, 13-03-2015. Arxivat de l'original el 15 març 2015. [Consulta: 1r juny 2022].
  69. ↑ 69,0 69,1 Gans, Andrew. «Ellen Greene in Little Shop, Jonathan Groff in New Brain and Sutton Foster in Wild Party Set for Encores! Off-Center Season». Playbill, 15-12-2014. Arxivat de l'original el 4 agost 2017. [Consulta: 1r juny 2022].
  70. ↑ «See Jonathan Groff, Aaron Lazar, and Ana Gasteyer in Encores! A New Brain». Theater Mania, 24-06-2015. Arxivat de l'original el 4 febrer 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  71. ↑ 71,0 71,1 McPhee, Ryan. «By George, He's Got It! Jonathan Groff Joins Cast of Hamilton for Remainder of Off-Broadway Run». Broadway.com, 25-02-2015. Arxivat de l'original el 19 abril 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  72. ↑ 72,0 72,1 Hetrick, Adam. «Jonathan Groff, King of Hamilton, Takes Final Bow». Playbill, 09-04-2016. Arxivat de l'original el 25 de març 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  73. ↑ 73,0 73,1 Lloyd Webber, Imogen. «Jonathan Groff Will Reign Over Broadway as King George III in Lin-Manuel Miranda's Hamilton; Complete Cast Set», 15-06-2015. Arxivat de l'original el 14 de juny 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  74. ↑ The Associated Press. «‘Hamilton’ Enlists Rory O’Malley to Play King George». The Hollywoo Reporter, 28-03-2016. [Consulta: 2 juny 2022].
  75. ↑ Kahn, Robert. «Lin-Manuel Miranda Calls the Shots in Majestic ‘Hamilton'». NBC New York, 05-08-2015. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  76. ↑ Marks, Peter. «‘Hamilton’: Making ecstatic history». The Washington Post, 06-08-2015. Arxivat de l'original el 2 de gener 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  77. ↑ Aucoin, Don. «Hip-hop and history collide in Broadway’s dynamic ‘Hamilton’». Boston Globe, 06-08-2015. Arxivat de l'original el 14 de maig 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  78. ↑ Brantley, Ben. «Review: ‘Hamilton,’ Young Rebels Changing History and Theater». The New York Times, 06-08-2015. Arxivat de l'original el 30 de maig 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  79. ↑ Nordyke, Kimberly. «Tony Awards: The Winners List». The Hollywood Reporter, 12-06-2016. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2021. [Consulta: 1r juny 2022].
  80. ↑ Cox, Gordon. «‘Hamilton,’ ‘Curious Incident’ Top the 2015 Drama Desk Awards (FULL LIST)». Variety, 31-05-2015. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  81. ↑ «58th Annual GRAMMY Awards». Grammy Awards. Arxivat de l'original el 11 de maig 2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  82. ↑ Agard, Chancellor. «A Handy Guide to Hamilton's Tony Nominees – and Their Incredible Journeys». People, 01-12-2020. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2020. [Consulta: 1r juny 2022].
  83. ↑ 83,0 83,1 Ausiello, Michael. «Jonathan Groff Joins David Fincher's New Netflix Series Mindhunter». TVLine, 07-03-2016. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
  84. ↑ Chitwood, Adam. «Just How Involved Was David Fincher in Netflix's 'Mindhunter'?». Collider, 16-10-2017. Arxivat de l'original el 18 novembre 2020. [Consulta: 3 juny 2022].
  85. ↑ Pedersen, Erik. «Fall Premiere Dates For New & Returning Series: 2017 Edition». Deadline Hollywood, 01-09-2017. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
  86. ↑ 86,0 86,1 Tellerico, Brian. «TRUE CRIME UPDATED AUG. 20, 2019 The Real Serial Killers and FBI Agents Who Inspired Netflix’s Mindhunter». Vulture, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 22 abril 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
  87. ↑ Sonia, Saraiya. «TV Review: Jonathan Groff in ‘Mindhunter’ on Netflix». Variety, 12-10-2017. Arxivat de l'original el 4 febrer 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
  88. ↑ Goldberg, Lesley. «Anna Torv Boards David Fincher’s Netflix Drama ‘Mind Hunter’». The Hollywood Reporter, 08-03-2016. Arxivat de l'original el 21 setembre 2021. [Consulta: 3 juny 2022].
  89. ↑ Romano, Nick. «Mindhunter season 2 premiere date set, Jonathan Groff will hunt more minds this August». Entertainment Weekly, 12-07-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 3 juny 2022].
  90. ↑ «2017 WINNERS». International Press Academy. Arxivat de l'original el 31 maig 2022. [Consulta: 3 juny 2022].
  91. ↑ Murphy, Chris. «Mindhunter Season 3 Has Been Put on an ‘Indefinite Hold’». Vulture, 15-01-2020. Arxivat de l'original el 23 gener 2022. [Consulta: 4 juny 2022].
  92. ↑ Lang, Brent. «David Fincher on ‘Mindhunter’: ‘I Don’t Know if It Makes Sense to Continue’». Variety, 18-11-2020. Arxivat de l'original el 23 abril 2022. [Consulta: 4 juny 2022].
  93. ↑ 93,0 93,1 Fierberg, Ruthie. «How Two Unknown Composers Got Jonathan Groff to Star in Their Podcast Musical». Playbill, 06-08-2017. Arxivat de l'original el 24 maig 2020. [Consulta: 4 juny 2022].
  94. ↑ Quah, Nicholas. «36 Questions Realizes the Potential of the Podcast Musical». Vulture, 07-07-2017. Arxivat de l'original el 27 febrer 2021. [Consulta: 4 juny 2022].
  95. ↑ 95,0 95,1 Fierberg, Ruthie. «Jonathan Groff Gives a Glimpse Into the Upcoming Sondheim on Sondheim at the Hollywood Bowl». Playbill, 18-07-2017. Arxivat de l'original el 23 juliol 2017. [Consulta: 4 juny 2022].
  96. ↑ 96,0 96,1 Viagas, Robert. «Alex Timbers Tapped to Direct Jonathan Groff’s The Bobby Darin Story». Playbill, 06-11-2017. Arxivat de l'original el 13 maig 2021. [Consulta: 4 juny 2022].
  97. ↑ Viagas, Robert. «Elena Shaddow and David Pittu to Join Jonathan Groff in Bobby Darin Story», 04-01-2018. Arxivat de l'original el 26 octubre 2020. [Consulta: 4 juny 2022].
  98. ↑ Riedel, Michael. «Broadway’s Jonathan Groff is the next Hugh Jackman». New York Post, 24-01-2018. Arxivat de l'original el 9 novembre 2020. [Consulta: 4 juny 2022].
  99. ↑ Donovan, Deirdre. «The Bobby Darin Story». theaterscene.com. Arxivat de l'original el 27 agost 2018. [Consulta: 4 juny 2022].
  100. ↑ 100,0 100,1 Gans, Andrew. «Little Shop of Horrors Revival Will Return to Off-Broadway After Pandemic Shutdown». Playbill, 11-05-2021. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  101. ↑ Rooney, David. «‘Little Shop of Horrors’: Theater Review». The Hollywood Reporter, 17-10-2019. Arxivat de l'original el 27 de maig 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  102. ↑ «Jonathan Groff». Grammy Awards. [Consulta: 6 juny 2022].
  103. ↑ 103,0 103,1 Mandell, Jonathan. «Winners of 2020 Lucille Lortel Awards: Octet, Heroes of the Fourth Turning, For Colored Girls.». New York Theater, 03-05-2020. Arxivat de l'original el 23 abril 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  104. ↑ 104,0 104,1 Huston, Caitlin. «Drama League announces 2020 winners». Broadway News, 18-06-2020. Arxivat de l'original el 10 juliol 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  105. ↑ Robinson, Joanna. «Frozen II: The Story Behind Jonathan Groff’s Surprising ’80s Ballad». Vanity Fair, 15-11-2019. Arxivat de l'original el 21 juny 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  106. ↑ McClintock, Pamela. «‘Frozen 2’ Box Office: All the Records Broken». The Hollywood Reporter, 25-11-2019. Arxivat de l'original el 12 març 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  107. ↑ Rubin, Rebecca. «‘Frozen 2’ Is Now the Highest-Grossing Animated Movie Ever». Variety, 05-01-2020. Arxivat de l'original el 13 maig 2013. [Consulta: 6 juny 2022].
  108. ↑ 108,0 108,1 «Jonathan Groff from ‘Olaf’s Frozen Adventure’ Visits Disney World». Chip Company, 20-11-2017. [Consulta: 6 juny 2022].
  109. ↑ Clement, Olivia. «Idina Menzel, Jonathan Groff, Donna Murphy, More to Lend Voices to Kingdom Hearts III». Playbill, 26-09-2018. Arxivat de l'original el 21 maig 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  110. ↑ Walsh, Savannah. «10 Things To Know About Hamilton Star Jonathan Groff». Elle, 07-07-2020. Arxivat de l'original el 2 desembre 2020. [Consulta: 6 juny 2022].
  111. ↑ «Winners & Nominees 2021». Golden Globe Awards. Arxivat de l'original el 31 març 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  112. ↑ «Jonathan Groff - Awards & Nominations». Televison Academy. Arxivat de l'original el 13 març 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  113. ↑ Gelman, Samuel. «Invincible: Amazon Releases First Three Episodes Early». CBR, 25-03-2021. Arxivat de l'original el 2 juny 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  114. ↑ Petski, Denise. «‘Invincible’ Renewed For Seasons 2 & 3 By Amazon». Deadline Hollywood, 29-04-2021. Arxivat de l'original el 23 maig 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  115. ↑ 115,0 115,1 Sneider, Jeff. «Exclusive: 'Matrix 4' Adds 'Mindhunter' and 'Frozen' Star Jonathan Groff». Collider, 09-12-2019. Arxivat de l'original el 2 juliol 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  116. ↑ Abdulbaki, Mae. «When The Matrix Resurrections Leaves HBO Max (& When Will It Return?)». Screenrant, 18-01-2022. Arxivat de l'original el 30 gener 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  117. ↑ Weinstein, Molly Jae. «Matrix 4 Images Confirm Jonathan Groff's Character In Resurrections». Screenrant, 10-12-2021. Arxivat de l'original el 31 maig 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  118. ↑ Evans, Greg. «‘Spring Awakening’ Reunion Concert Will Be Subject Of RadicalMedia-HBO Documentary; Jonathan Groff, Lea Michele Among Original Cast Returning». Deadline Hollywood, 15-11-2021. Arxivat de l'original el 17 novembre 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  119. ↑ Muhammad, Latifah. «How to Watch Lea Michele & Jonathan Groff in ‘Spring Awakening: Those You’ve Known’ for Free». Billboard, 05-05-2022. Arxivat de l'original el 5 maig 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  120. ↑ 120,0 120,1 Fleming Jr, Mike; Wiseman, Andreas. «Hot AFM Package: Kristen Bell & Jonathan Groff Star In ‘Molly And The Moon,’ Original Musical Film By ‘How I Met Your Mother’ Creators Carter Bays & Craig Thomas». Deadline Hollywood, 05-11-2020. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  121. ↑ Juenau, Jen. «Frozen's Kristen Bell and Jonathan Groff to Reunite in Movie Musical Molly and the Moon». People. Arxivat de l'original el 25 de març 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  122. ↑ 122,0 122,1 Petsky, Denise. «‘Lost Ollie’: Jonathan Groff, Mary J. Blige, Gina Rodriguez Among Six Cast In Netflix Family Series». Deadlien Hollywood, 09-03-2021. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  123. ↑ 123,0 123,1 Kroll, Justin. «‘Pennyworth’ Star Ben Aldridge & Jonathan Groff Join M. Night Shyamalan’s ‘Knock At The Cabin’». Deadline Hollywood, 03-03-2022. Arxivat de l'original el 26 abril 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  124. ↑ Dulin, Dann. «Jonathan Groff: Cover Story». America's AIDS Magazine, 12-11-2015. Arxivat de l'original el 26 març 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  125. ↑ Champion, Lindsay. «Zits, Fettuccine & Jonathan Groff: Six Things We Learned From Lea Michele’s Book Brunette Ambition». Broadway.com, 19-05-2014. Arxivat de l'original el 15 agost 2020. [Consulta: 6 juny 2022].
  126. ↑ Weintraub, Steve. «Jonathan Groff Talks ‘Frozen 2’, ‘Mindhunter’ Season 3, and Staying off Social Media». Collider, 22-11-2019. Arxivat de l'original el 25 març 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  127. ↑ Holahan, Jane. «Jonathan Groff sticks close to Lancaster roots while branching out in film, stage and TV [video]». Lancaster Online, 26-12-2019. Arxivat de l'original el 14 abril 2022. [Consulta: 6 juny 2022].
  128. ↑ Jensen, Michael. «Tony Award Nominee Jonathan Groff has Most Low-key Coming Out Ever.». After Elton, 19-10-2009. Arxivat de l'original el 31 maig 2012. [Consulta: 6 juny 2022].
  129. ↑ 129,0 129,1 Gioia, Micahel. «Jonathan Groff on Coming Out, "Looking," "The Normal Heart," Larry Kramer, Lea Michele and More» (en anglès). Playbill, 26-06-2014. Arxivat de l'original el 25 març 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  130. ↑ Gross, Terry. «'Mindhunter' Actor Jonathan Groff On His Most Life-Altering Roles». NPR, 16-08-2019. Arxivat de l'original el 8 novembre 2020. [Consulta: 6 juny 2022].
  131. ↑ Mandell, Sean. «Jonathan Groff Dishes on Dating Zachary Quinto and Being Gay in Hollywood: PHOTOS», 08-07-2015. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2021. [Consulta: 6 juny 2022].
  132. ↑ 132,0 132,1 Lee, Ashley. «‘Looking’ Star Jonathan Groff to Be Honored by Point Foundation (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 11-03-2015. Arxivat de l'original el 5 març 2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  133. ↑ 133,0 133,1 «Equality PA Presents The Bayard Rustin Award & The Pioneering Advocacy Award to leaders in the LGBT Community». Equality Pennsylvania. Arxivat de l'original el 20 gener 2016. [Consulta: 10 juny 2022].
  134. ↑ «Equality PA Hosts Inaugural PA Society Awards Reception to Present The Bayard Rustin Award & The Pioneering Advocacy Award». Erie Gay News. Arxivat de l'original el 9 novembre 2021. [Consulta: 10 juny 2022].
  135. ↑ «Mindhunter’s Jonathan Groff on Spring Awakening Giggle Fits, His Hamilton Dream Role, Lea Michele the Goat & More». Broadway.com, 29-11-2017. Arxivat de l'original el 20 maig 2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  136. ↑ Sessums, Kevins. «Jonathan Groff Talks Looking, Hamilton, and Madonna’s iPhone». FourTwoNice, 20-12-2016. Arxivat de l'original el 14 octubre 2017. [Consulta: 10 juny 2022].
  137. ↑ Abbey, Jennifer. «Zachary Quinto, Jonathan Groff Dating». ABC, 12-09-2012. Arxivat de l'original el 10 de juny 2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  138. ↑ Renfrew, Cliff. «Star Trek's Zachary Quinto splits from Glee star Jonathan Groff... but pledges to 'remain friends'». Mail Online, 18-07-2013. Arxivat de l'original el 13 maig 2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  139. ↑ Rafter, Darcy. «Who is Jonathan Groff’s partner? Matrix villain’s dating life explored». The Focus. Arxivat de l'original el 11 juny 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  140. ↑ Paulson, Michael. «Jonathan Groff Is a Seymour at Heart». The New York Times, 02-10-2019. Arxivat de l'original el 21 maig 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  141. ↑ Gans, Andrew. «"Twelve Thirty," a New Film Starring Jonathan Groff, Opens in New York Jan. 14». Playbill, 14-01-2011. Arxivat de l'original el 29 agost 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  142. ↑ Gans, Andrew. «Robert Redford Film "The Conspirator," With Jonathan Groff, Kevin Kline, Arrives April 15». Playbill, 15-04-2011. Arxivat de l'original el 23 gener 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  143. ↑ Hetrick, Adam. «THE SCREENING ROOM: Broadway Community, Including Laura Benanti, Harvey Fierstein, Michael Urie, Andrea McArdle, Jonathan Groff, Jeremy Jordan and More, Respond to Russia's Anti-LGBT Laws in Musical Sketch». Playbill, 23-01-2014. Arxivat de l'original el 28 febrer 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  144. ↑ Michaels, melissa. «‘Sophie’, A Review». L'Etage, 25-09-2014. Arxivat de l'original el 18 gener 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  145. ↑ Fuller, Sally Henry. «VIDEO: Watch Jonathan Groff and Bradley Cooper in New AMERICAN SNIPER Trailer». Broadway Worldd, 20-12-2014. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  146. ↑ Yap, Audrey Cleo. «‘Frozen II’s’ Jonathan Groff on Coming Back as Kristoff». Variety. Arxivat de l'original el 7 març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  147. ↑ Vincenty, Samantha. «Hamilton's Jonathan Groff Is More Than Just the Spitting King George». Oprah Daily, 07-07-2020. Arxivat de l'original el 25 març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  148. ↑ Squires, John. «‘Knock at the Cabin’ – Filming Underway on Shyamalan’s Fifteenth Feature». Bloody Disgusting, 19-04-2022. Arxivat de l'original el 21 abril 2022. [Consulta: 16 maig 2022].
  149. ↑ «Jonathan Groff To Guest Star On 'The Good Wife'». Huffpost, 04-01-2012. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 11 juny 2022].
  150. ↑ Hetrick, Adam. «Russell Tovey Joins Jonathan Groff in Gay HBO Series "Looking"». Playbill, 30-08-2013. Arxivat de l'original el 19 de gener 2021. [Consulta: 11 juny 2022].
  151. ↑ Gans, Andrew. «Jonathan Groff and Idina Menzel Will Be Heard in Frozen Northern Lights». Playbill, 21-06-2016. Arxivat de l'original el 4 desembre 2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  152. ↑ Wright, Mary Ellen. «Voice of Jonathan Groff featured on 'The Simpsons' 30th-season premiere». LancasterOnline, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  153. ↑ Andreeva, Nelie. «‘Invincible’: Mahershala Ali, Jonathan Groff, Ezra Miller, Nicole Byer, Jon Hamm & Djimon Hounsou Join Voice Cast of Robert Kirkman’s Animated Series For Amazon». Deadline Hollywood, 06-12-2020. Arxivat de l'original el 29 març 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  154. ↑ O'Keefe, Meghan. «Jonathan Groff is a Bizarrely Accommodating Plastic Surgeon on ‘And Just Like That’». Decider, 06-01-2022. Arxivat de l'original el 6 gener 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  155. ↑ Wright, Mary Ellen. «Jonathan Groff appears on Amy Schumer's new series, 'Life & Beth,' streaming on Hulu starting today». LancasterOnline, 18-03-2022. Arxivat de l'original el 18 març 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  156. ↑ Lowry, Brian. «'Spring Awakening: Those You've Known' celebrates the musical and its stars». CNN, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 11 juliol 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  157. ↑ Holahan, Jane. «Jonathan Groff sticks close to Lancaster roots while branching out in film, stage and TV [video]». LancasterOnline, 26-12-2019. Arxivat de l'original el 25 març 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  158. ↑ Gans, Andrew. «Spring Awakening's Groff Cast in Paper Mill Godspell». Playbill, 28-06-2006. Arxivat de l'original el 15 maig 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  159. ↑ Gans, Andrew; Jones, Kenneth. «Spring Awakening Extends Off-Broadway at Atlantic; Transfer Possible». Playbill, 19-06-2006. Arxivat de l'original el 14 abril 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  160. ↑ Skethway, Nathan. «A Look at Jonathan Groff and Lea Michele in the Original Broadway Production of Spring Awakening». Playbill, 17-03-2020. Arxivat de l'original el 10 desembre 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  161. ↑ Hetrick, Adam. «The Singing Forest, with Dukakis and Groff, Opens at the Public April 28». Playbill, 28-04-2009. Arxivat de l'original el 15 abril 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  162. ↑ Barnard, Chirstopher. «Jonathan Groff, Will Swenson, and The Public Theater Celebrate 50 Years of Hair: The American Tribal Love-Rock Musical». Vogue, 26-10-2017. Arxivat de l'original el 16 gener 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  163. ↑ Hetrick, Adam. «Groff, Cody and Arden Guest on New Web Series "The Battery's Down" Feb. 1». Playbill, 28-01-2008. Arxivat de l'original el 29 octubre 2020. [Consulta: 11 juny 2022].
  164. ↑ Gans, Andrew. «Jonathan Groff, Hunter Foster, Laura Jordan Featured in New Web Series "One True Pairing"; Watch the Trailer». Playbill, 06-04-2015. Arxivat de l'original el 25 setembre 2020. [Consulta: 11 juny 2022].
  165. ↑ Clement, Olivia. «Idina Menzel, Jonathan Groff, Donna Murphy, More to Lend Voices to Kingdom Hearts III». Playbill, 26-09-2018. Arxivat de l'original el 28 setembre 2020. [Consulta: 21 maig 2022].
  166. ↑ Simonson, Robert. «Cast Recording of Spring Awakening to Be Released by Decca Dec. 5». Playbill, 16-10-2006. Arxivat de l'original el 8 de maig 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  167. ↑ «Glee Cast – Glee: The Music, The Power Of Madonna». Discogs. [Consulta: 12 juny 2022].
  168. ↑ «Glee: The Music, Volume 3 Showstoppers». Spotify. Arxivat de l'original el 14 de gener 2019. [Consulta: 12 juny 2022].
  169. ↑ «Glee: The Music, Journey to Regionals». Spotify. Arxivat de l'original el 22 de juny 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  170. ↑ «Glee Cast – Glee: The Music, Volume 6». Discogs. [Consulta: 12 juny 2022].
  171. ↑ «Frozen (Original Motion Picture Soundtrack)». Apple Music. Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  172. ↑ Kelley, Frannie. «Review: Cast Recording, 'Hamilton'». NPR, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  173. ↑ «A New Brain (2015 New York Cast Recording)». Apple Music. Arxivat de l'original el 18 juny 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  174. ↑ «36 Questions: Songs from Act 1». Spotify. [Consulta: 12 juny 2022].
  175. ↑ «36 Questions: Songs from Act 2». Spotify. [Consulta: 12 juny 2022].
  176. ↑ «36 Questions: Songs from Act 3». Spotify. [Consulta: 12 juny 2022].
  177. ↑ «Olaf's Frozen Adventure (Original Soundtrack)». Apple Music. Arxivat de l'original el 21 octubre 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  178. ↑ Crow, David. «Frozen 2 Soundtrack Songs and DetailsFrozen 2 Soundtrack Songs and Details». Den of Geek, 22-11-2019. Arxivat de l'original el 24 juliol 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  179. ↑ Rabinowitz, Chloe. «LITTLE SHOP OF HORRORS New Cast Album With Groff, Blanchard & Borle to be Released on CD in September». Broadway World, 17-07-2021. Arxivat de l'original el 17 agost 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  180. ↑ «Dreaming Wide Awake: The Music of Scott Alan». Apple Music. Arxivat de l'original el 18 gener 2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  181. ↑ Gioia, Michael. «Audio Exclusive! Jonathan Groff Sings Inspirational New Song About Starting Anew». Playbill, 24-08-2015. Arxivat de l'original el 7 abril 2016. [Consulta: 12 juny 2022].
  182. ↑ «Making Today a Perfect Day (From "Frozen Fever") - Single». Apple Music. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  183. ↑ «VIDEO: Lea Michele and Jonathan Groff Perform 'I'll Be Home For Christmas' on THE TONIGHT SHOW». Bradway World, 17-12-2019. Arxivat de l'original el 18 maig 2020. [Consulta: 12 juny 2022].
  184. ↑ «Some Lovers (World Premiere Recording)» (en anglès). Spotify. [Consulta: 12 juny 2022].
  185. ↑ Gans, Andrew. «Audio Version of Rudetsky's "Broadway Nights," with Bell, Chenoweth, Groff, Now Available». Playbill, 08-07-2008. Arxivat de l'original el 29 juliol 2014. [Consulta: 12 juny 2022].
  186. ↑ «RED». AudioFiles. Arxivat de l'original el 12 juliol 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  187. ↑ «Various – Frozen Fever». Discogs. [Consulta: 12 juny 2022].
  188. ↑ 188,0 188,1 «Glee: The Music, The Complete Season One». Apple Music. Arxivat de l'original el 27 gener 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  189. ↑ «Glee: The Music, Vol. 3 - Showstoppers». Apple Music. [Consulta: 12 juny 2022].
  190. ↑ «Glee: The Music - The Power of Madonna». Apple Music. Arxivat de l'original el 19 abril 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  191. ↑ «Glee: The Music, Vol. 6». Apple Music. Arxivat de l'original el 25 març 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  192. ↑ «Hamilton: An American Musical (Original Broadway Cast Recording)». Apple Music. Arxivat de l'original el 21 desembre 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  193. ↑ Jones, Kenneth. «Spring Awakening, Coast of Utopia, Journey's End, Company Are 2007 Tony Winners». Playbill, 11-06-2007. Arxivat de l'original el 30 gener 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  194. ↑ «Drama Desk Awards 2006-2007 winners announced». New York Theatre Guide, 21-05-2007. Arxivat de l'original el 3 juny 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  195. ↑ Lipton, Brian Scott. «2007 Drama League Award Winners Announced». TheaterMania, 11-05-2007. Arxivat de l'original el 21 octubre 2021. [Consulta: 12 juny 2022].
  196. ↑ «Fantasia, Jonathan Groff, Gavin Lee and More Win 2007 Theatre World Awards». Broadway.com, 21-05-2007. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2015. [Consulta: 13 juny 2022].
  197. ↑ «2007 Broadway.com Audience Awards Announced; Spring Awakening Wins 7». Broadway.com, 25-05-2007. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 13 juny 2022].
  198. ↑ Gans, Andrew; Ku, Andrew. «Spring Awakening Wins 2008 Best Musical Show Album Grammy; Krieger and Dale Also Win». Playbill, 10-02-2008. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2010. [Consulta: 14 juny 2022].
  199. ↑ «Full List: 2011 Whatsonstage.com Award Winners». What'sOnStage, 20-02-2011. Arxivat de l'original el 29 octubre 2021. [Consulta: 14 juny 2022].
  200. ↑ «BTVA Voice Acting Awards 2013 - Movies». Behind the Voice Actors. Arxivat de l'original el 14 agost 2020. [Consulta: 14 juny 2022].
  201. ↑ Montgomery, Daniel. «‘Orange is the New Black,’ ‘Breaking Bad’ sweep Gold Derby TV Awards». Gold Derby, 20-08-2014. Arxivat de l'original el 18 març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  202. ↑ Bierly, Mandi. «EWwy Awards 2014: Meet Your Winners». Entertainment Weekly, 18-08-2014. Arxivat de l'original el 12 març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  203. ↑ Nichols, James. «2014 New Now Next Awards Nominees Announced». Huffpost, 13-11-2014. Arxivat de l'original el 9 març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  204. ↑ Kaufman, Gil. «SAM SMITH, ANSEL ELGORT AND BETTY WHO RULED THE 2014 NEW NOW NEXT AWARDS». MTV News, 12-03-2014. Arxivat de l'original el 14 de juny 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  205. ↑ Montgomery, Daniel. «Gold Derby TV Awards: ‘Game of Thrones’ sweeps, big wins for Amy Schumer, ‘Parks and Rec’». Gold Derby, 17-09-2015. Arxivat de l'original el 9 novembre 2019. [Consulta: 14 juny 2022].
  206. ↑ «CinEuphoria Prémios 2015 - Competição Internacional: os nomeados» (en portuguès), 26-12-2014. Arxivat de l'original el 13 juny 2021. [Consulta: 14 juny 2022].
  207. ↑ «CinEuphoria Elenco - Competição Internacional» (en portuguès), 13-01-2015. Arxivat de l'original el 14 juny 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  208. ↑ Variety Staff. «Tony Awards Nominations: Complete List». Variety, 03-05-2016. Arxivat de l'original el 13 maig 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  209. ↑ «Hamilton Dominates 2016 Tony Awards But Just Short of Record; Complete List of Winners». Broadway.com, 13-06-2016. Arxivat de l'original el 24 de març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  210. ↑ «Hamilton Wins Grammy for Best Musical Theater Album». Playbill, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  211. ↑ «Hamilton Dominates 2016 Broadway.com Audience Choice Awards; Spring Awakening, Lupita Nyong’o Also Win Big». Broadway.com, 05-05-2016. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2021. [Consulta: 14 juny 2022].
  212. ↑ «Vote Now! Hamilton Breaks Record for Most Broadway.com Audience Choice Award Nominations». Broadway.com, 29-04-2016. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  213. ↑ Hicklin, Aaron. «OUT100: Jonathan Groff, Entertainer of the Year». out, 08-11-2017. Arxivat de l'original el 31 de maig 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  214. ↑ Wright, Mary Ellen. «Jonathan Groff wins best-actor Satellite Award for 'Mindhunter' performance». LancasterOnline, 13-02-2018. Arxivat de l'original el 29 de març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  215. ↑ Kilday, Gregg. «‘Call Me by Your Name’ Leads Dorian Award Nominations». The Hollywood Reporter, 29-01-2018. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2021. [Consulta: 14 juny 2022].
  216. ↑ «2019 WINNERS». International Press Academy. Arxivat de l'original el 30 de maig 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  217. ↑ Gordon, David. «2020 Lucille Lortel Award Nominations Announced». TheaterMania, 14-04-2020. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2020. [Consulta: 14 juny 2022].
  218. ↑ Evans, Greg. «Jake Gyllenhaal, David Alan Grier, Jonathan Groff Among New York’s Drama League Award Nominees – Complete List». Deadline Hollywood, 01-05-2020. Arxivat de l'original el 16 de març 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  219. ↑ Clement, Olivia. «Moulin Rouge! Leads 2020 Outer Critics Circle Award Honorees». Playbill, 11-05-2020. Arxivat de l'original el 5 de gener 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  220. ↑ Warner, Denise. «Here Are All the Winners From the 2021 Grammy Awards». Billboard, 14-03-2021. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  221. ↑ Freiman, Jordan. «2021 Emmy Awards: Complete list of winners and nominees». CBS News, 20-09-2021. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  222. ↑ «Hamilton - Emmy Awards, Nominations & Awards». Television Academy. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2021. [Consulta: 14 juny 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Hodges, Ben. Theatre World 2008-2009: The Most Complete Record of the American Theatre. Milwaukee: Hal Leonard Corporation, 2009. ISBN 9781423473695. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jonathan_Groff&oldid=34013441»