José Martínez de Hervás
 Retrat de José Martínez de Hervás per Gilles-Louis Chrétien després de Jean Fouquet. (1794)  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 18 agost 1760 Ugíjar (Província de Granada) | ||||||||||||||
| Mort | 3 novembre 1830 (70 anys) Madrid | ||||||||||||||
 Secretari de l'Interior | |||||||||||||||
| 21 de desembre de 1809 – 27 de juny de 1813 | |||||||||||||||
| Secretari d'Hisenda | |||||||||||||||
| 27 d'abril de 1810 – 31 d'agost de 1813 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | Polític | ||||||||||||||
| Ocupador | Banco de San Carlos Mercure de France | ||||||||||||||
| Nom de ploma | Le Bachelier de Salamanque | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Parents | Gérard Christophe Michel Duroc (gendre) | ||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
José Martínez de Hervás (Ugíjar, Granada, 18 d'agost de 1760 – Madrid, 3 de novembre de 1830) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre durant el regnat de Josep I Bonaparte.
Biografia[modifica]
Inicia la seva marxa professional com a banquer amb activitat a París a finals del segle xviii inicia la seva carrera política en 1795 com comissionat a França per a les negociacions per la Pau de Basilea. Cònsol a París i ambaixador provisional en 1803, com a premi va obtenir els honors de ministre de la Junta Suprema de Comerç i Moneda i plaça efectiva en el Consell Suprem d'Hisenda. El Rei li concedirà a més el títol de marquès d'Almenara. En 1805 és nomenat ambaixador s Constantinoble. Una vegada instaurat Josep I al tron torna a Espanya, adherint-se al nou monarca i actuant com comissionat regi en diferents províncies. Poc després va ser nomenat membre de Consell d'Estat i president de la seva secció d'Hisenda. Ministre de Policia al desembre de 1809, és nomenat el 26 d'abril de 1810 i fins al 7 d'agost d'aquest any ministre d'Hisenda.[1] Després de la caiguda dels francesos va marxar a l'exili. En 1820, després de l'inici del Trienni liberal va sol·licitar la seva rehabilitació.[2]
Obres[modifica]
- Elogio del Excmo. Sr. D. Antonio Ricardos Carrillo (Madrid, 1795)
- El Marqués de Almenara a su defensor y a sus jueces en la causa intentada contra él por el agente de Hacienda Pública en 1813, y a que no ha podido responder hasta el año de 1820
Referències[modifica]
- ↑ «Ministres de Ferran VII i Josep I». Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ Martínez de Hervás, José. Marqués de Almenara (ca. 1757-?). a mcnbiografias.com
