Josep Brangulí i Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Brangulí i Soler
Brangulí- Barcelona- Exposició al CCCB.jpg
Entrada a l'exposició organitzada al CCCB
Dades biogràfiques
Naixement 14 de setembre de 1879
l'Hospitalet de Llobregat
Mort 1945
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 294)
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Fotoperiodista i fotògraf
Art Fotografia
Obra
Obres destacades Setmana tràgica
Exposició internacional de 1929
Modifica dades a Wikidata

Josep Brangulí i Soler (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 de setembre de 1879 - Barcelona, 1945)[1][2] fou un dels pioners[3] del fotoperiodisme a Catalunya, juntament amb altres professionals com Frederic Batell, Adolf Mas o Pere Català Pic.[4] Les seves obres relaten i donen testimoni dels canvis socials, urbans i industrials que va patir la capital catalana durant la primera meitat del segle XX. Va viure al barri dit dels periodistes, entre la Salut i Can Baró.

Brangulí fou un dels introductors del fotoperiodisme a Catalunya; va fotografiar tant esdeveniments històrics –la Setmana Tràgica[5] com obres públiques o esdeveniments socials (reportatges de boxa, vida comercial al carrer, platges...), passant per les fotos testimonials dels grans canvis a la ciutat, com l'obertura de la via Laietana, la construcció de vaixells de formigó, l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 o els museus, entre d'altres.

Obra[modifica]

Una de les sales de l'exposició celebrada al CCCB.

Fou un fotògraf documentalista amb una producció molt vasta, ja que va treballar per a diversos sectors com la premsa, la indústria, el comerç i l'arquitectura. Va treballar a la revista La Hormiga de Oro, i als diaris La Vanguardia, Prensa española, ABC i en la revista Blanco y Negro.[6] Va ser membre de la Cooperativa de Periodistas para la Construcción de Casas Baratas creada el 1915. També va treballar documentant treballs per a empreses de construcció, com Construcciones y Pavimentos, una de les primeres empreses encofradores de la zona, o per altres empreses públiques com l'encarregada de la xarxa del Metro de Barcelona o de la creació de l'enllumenat públic.

Gràcies a aquesta feina de fotògraf documentalista, va ser autor de nombrosos reportatges sobre Catalunya i, en especial, la ciutat comtal, destacant el que va fer amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Hi ha una enorme quantitat de fotografies seves a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on es conserven els clixés tant d'ell com els dels seus dos fills, Joaquim Brangulí i Claramunt (1913-1991) i Xavier Brangulí i Claramunt (1918-1986), que el seguiren en l'ofici de fotògraf.[7] Els tres van treballar en equip –com la saga dels Fotògrafs Napoleon– arribant a tenir una única signatura i un únic arxiu, format per aproximadament un milió de negatius amb la signatura Brangulí, dels quals es creu que aproximadament mig milió són atribuïbles al pare. L'arxiu, format per publicacions i material de l'època, va ser comprat per la Generalitat de Catalunya als seus hereus l'any 1992.[1]

El seu sistema de treball era principalment mitjançant la sèrie fotogràfica: interrelacionant les fotografies entre si es contextualitzava la informació. El mateix artista les catalogava i arxivava en grups, carpetes i col·leccions separades.

Exposicions rellevants[modifica]

  • "Josep Brangulí. 1909-1945", al CCCB.[8] Produïda per la Fundación Telefónica, amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya,[9] Barcelona, 7 de juny - 23 d'octubre del 2011. Anteriorment ja es va presentar a la seu de la Fundación Telefónica, a Madrid,[10] entre l'11 de novembre del 2010 i el 27 de març de 2011. Va ser comissariada per Rafael Levenfeld i Valentín Vallhonrat i es van poder veure 300 obres de l'artista.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La mirada del fotoperiodista» (en castellà). El Mundo, 07-01-2011. [Consulta: 2 abril 2011].
  2. «Información sobre exposiciones: Brangulí» (en castellà). Telefónica. [Consulta: 19 juny 2013]. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. «La huella de Brangulí» (en castellà). El cultural, 03-12-2010. [Consulta: 7 juny 2011].
  4. F.Rius, Núria «Josep Brangulí i la modernitat fotogràfica». Bonart [Girona], núm. 135, gener 2011, p.36-37. ISSN: 1885-4389.
  5. «D'un temps, d'un país». Diari Avui, 07-06-2011. [Consulta: 16 juny 2011].
  6. «Brangulí. Arqueologías industriales» (en castellà). Centro Virtual Cervantes, 2011. [Consulta: 7 juny 2011].
  7. Nota de premsa de l'Arxiu Nacional de Catalunya
  8. Exposició al CCCB
  9. «La Catalunya de Josep Brangulí». Diari Ara, 07-06-2011. [Consulta: 16 juny 2011].
  10. «Brangulí: instantáneas de la Barcelona de principios del siglo XX» (en castellà). Fundación Telefónica, 21-10-2010. [Consulta: 19 juny 2013].
  11. «Brangulí vuelve a las calles de Barcelona» (en castellà). El País, 07-06-2011. [Consulta: 16 juny 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Levenfeld, Rafael; Vallhonrat, Valentín; Fernández Sagrera, Merche. Brangulí (en català). 1a ed.. Madrid: Fundación Telefónica, 2010. ISBN 978-84-89884-97-7. 

Enllaços externs[modifica]