Vés al contingut

Josep Cervelló Autuori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJosep Cervelló Autuori
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosé Remesal Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, egiptòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Josep Cervelló Autuori (Barcelona, 1961)[1] és un historiador català especialitzat en egiptologia. És professor agregat al departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] on ha impulsat l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA), centre referent de l'egiptologia en el marc hispànic.[3] Així mateix, actualment és l'investigador principal de l'excavació hispano-egípcia de la necròpolis de Kom el-Khamasin,[4] situada al sud de Saqqara.[5][6]

Trajectòria

[modifica]

Cervelló es llicencià en Filologia hispànica (1986) i en Geografia i Història posteriorment (1990). Així mateix, es va doctorar en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona (1995) amb una tesi sobre la formació de la monarquia faraònica sota la direcció del catedràtic José Remesal Rodríguez.[7] S'ha especialitzat en llengua jeroglífica, i més específicament en llengua egípcia clàssica i neoegípcia i en paleografia hieràtica, amb obres de referència com ara Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto, publicat el 2016.[8][9] Va fer estades d'investigació a diversos instituts de renom, com ara el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) francès, la Universitat d'Edimburg, al Museu de l'Home o l'Institut Français d'Archéologie Orientale a El Caire, i d'altres.[2] Forma part del comitè científic del Butlletí de la Asociación Española de Egiptología.[10]

Des del 1999 és professor d'egiptologia a la Universitat Autònoma de Barcelona on el Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic compta amb una de les poques titulacions oficials en egiptologia dels països de parla hispana.[2] També ha estat docent a l'Institut Valencià d'Egiptologia,[11] i la Universidad de Buenos Aires, entre d'altres. Fomenta la divulgació de l'egiptologia com ara per cursos en línia obert massiu a la plataforma Coursera o per un llibre infantil sobre què vol dir ésser egiptòleg.[12][13]

Obra[14]

[modifica]
  • Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015 ISBN 978-84-941904-4-5.
  • Sobre la formación de la civilización y la monarquía faraónicas. Un estudio sociológico e histórico-religioso, Universitat de Barcelona., 1996  ISBN 84-475-1226-6.
  • África Antigua. El Antiguo Egipto, una civilización africana, Universitat Autònoma de Barcelona, 1996.
  • Egipto y África. Aula Orientalis supplementa, Ausa Editorial.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Josep Cervelló Autuori - Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana - UAB Barcelona». Arxivat de l'original el 2022-09-13. [Consulta: 13 setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Cervelló». Serra Húnter - Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. ↑ Camps, Manel «Josep Cervelló: “El descobriment de la tomba de Tutankamon té un valor incalculable”». Diari de Sabadell, 21-11-2022.
  4. ↑ Colomer, Laia. «Saqueo y rescate de tumbas en el yacimiento egipcio de Kom el-Khamasin» (en castellà). National Geographic, 01-08-2022. [Consulta: 20 novembre 2022].
  5. ↑ Sánchez Guerra, Sandra. «El rescate español en Egipto para salvar el "extraño" Kom el-Khamasin y su tesoro» (en castellà). El Confidencial, 26-11-2021. [Consulta: 20 novembre 2022].
  6. ↑ Redacció. «L’ICAC participa en una intervenció arqueològica d'urgència a Saqqara (Egipte)». Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 25-06-2019. [Consulta: 20 novembre 2022].
  7. ↑ «Cervelló Autuori, Josep» (en castellà). Dialnet Métricas. [Consulta: 20 novembre 2022].
  8. ↑ «El espejo y la lámpara» (en castellà). Dossier de Premsa - UAB. [Consulta: 20 novembre 2022].
  9. ↑ «Boletín Informativo de Amigos de la Egiptología» (en castellà) p. 78. Boletín Informativo de Amigos de la Egiptología, Año VII - Enero/marzo 2009. [Consulta: 20 novembre 2022].
  10. ↑ «Presentación del BAEDE» (en castellà). AEDE, 26-10-2020. [Consulta: 20 novembre 2022].
  11. ↑ «Seminario del Dr. Josep Cervelló Autuori» (en castellà). Institut Valencià d'Egiptologia (IVE), 2016. [Consulta: 20 novembre 2022].
  12. ↑ «Una nova forma de viure la lectura». Clarbooks. [Consulta: 20 novembre 2022].
  13. ↑ Redacció. «El professor Josep Cervelló inspira un llibre per divulgar l'egiptologia entre joves i infants». Universitat Autònoma de Barcelona, 09-09-2022. [Consulta: 20 novembre 2022].
  14. ↑ «Todos los libros del autor Cervello Autuori Josep». [Consulta: 13 setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Cervelló_Autuori&oldid=34013567»