Josep Simó i Bofarull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Simó i Bofarull

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1966 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Reus
1917 – 1917 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJaume Simó i Bofarull Modifica el valor a Wikidata

Josep Simó i Bofarull (Reus, 1890 - 1966) va ser un arquitecte català, germà de Jaume Simó i Bofarull.

Va fer el batxillerat als jesuïtes de Barcelona i estudià arquitectura a l'Ecole speciale d'architecture de París. Entre les seves obres destaquen la remodelació del Cine Kursaal, la construcció del Cine Pathé, i de l'edifici que ocupava el Banc de Catalunya a la Rambla de Barcelona. A Reus remodelà el Palau dels marquesos de Tamarit com a seu pel Centre de Lectura, finançat per Evarist Fàbregas, i per a aquest financer, va construir Cal Fàbregas, a la plaça de Catalunya de Reus i va remodelar el Mas dels Frares (la Febró) . A la seva ciutat va construir l'Institut de Puericultura, les oficines de la Casa Sabater i l'estadi del Reus Deportiu. A Salou projectà l'USSA, un establiment de banys i va construir alguns xalets, com el Xalet Torremar, per a Eduard Recasens i Mercadé, avui seu del patronat de turisme de Salou.[1] Va articipar en l'organització de l'urbanisme turístic de la zona. Al final de la seva vida es dedicà a projectes de decoració i va fer propostes per la remodelació del Castell del Cambrer de la seva ciutat.[2] El seu estil arquitectònic és noucentista[3]

Va col·laborar assíduament al Diario de Reus, La Veu del Camp i la Revista del Centre de Lectura. D'ideologia liberal, va ser alcalde de Reus el 1917. Durant la Guerra Civil, i com a cap de Defensa Passiva de Reus, projectà la xarxa de refugis subterranis de la ciutat. Publicà una monografia sobre la salubritat al camp que li valgué l'entrada a la Societat Espanyola d'Higiene.

Referències[modifica]

  1. «Xalet Recasens o Torremar». Diputació de Tarragona. [Consulta: 14-XII-2014].
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 613-614. 
  3. Manent, Albert «Apunts sobre el noucentisme a Reus». Revista del Centre de Lectura, 2, 2n. trimestre 2002, pàg. 9.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Ciurana i Maijó
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1917
Succeït per:
Manuel Sardà Martí