Joseph Fesch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Fesch
Cardinal Joseph Fesch.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1763 Modifica el valor a Wikidata
Aiacciu (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1839 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Grand Almoner of France (en) Tradueix
1805 – 1814
← cap valor – Alexandre Angelico →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
17 gener 1803 –
Arquebisbe catòlic
15 agost 1802 –
← Yves Alexandre de MarbeufJoachim-Jean-Xavier d'Isoard →
Diòcesi: Bisbat de Lió
Par de França
Membre del Senat conservador
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCol·leccionista d'art, prevere catòlic, diplomàtic i polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGiovanni Battista Caprara Montecuccoli Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 desembre 1830conclave de 1830-1831
1829conclave de 1829
2 setembre 1823conclave de 1823 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
ParesFranz Fesch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Angela Maria Pietra-Santa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blason Joseph Fesch.svg Modifica el valor a Wikidata

Joseph Fesch (Ajaccio, 1763Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.

Destinat a l'estat eclesiàstic, estudià al seminari d'Aix. El [1791 era arxidiaca, però durant la Revolució francesa ingressà a l'exèrcit, i el 1796, en la primera campanya d'Itàlia, rebé del seu nebot Bonaparte el càrrec de comissari de Guerra, però a causa de les moltes queixes i acusacions que se li dirigiren, aviat renuncià al títol.

El 1799 tornà a l'estat eclesiàstic i fou nomenat canonge de Bastia; l'abril de 1802 va ser promogut a la cadira arquebisbal de Lió; el 1803 se li atorgà el capell cardenalici i poc després fou nomenat ambaixador francès a la cort pontifícia. El 1804 acompanyà el Papa a París per la coronació de Napoleó I; al mateix temps se li donà el càrrec de gran capellà de l'emperador i fou nomenat, a més, comte i senador.[1]

El 1810 presidí a París un concili del clergat francès, en què parlà a favor del papa Pius VII i contra els mals tractes que donava Napoleó al Pontífex. Havia estat proposat anteriorment per a l'arquebisbat de París, però no va voler acceptar l'honor. En apropar-se els austríacs (1814) escapà amb Leticia, mare de l'emperador, a Roma, on hi visqué completament retirat, dedicat a les arts i les ciències.

No volgué renunciar a l'arquebisbat de Lió, pel qual aquesta diòcesi fou administrada per un vicari durant vint-i-quatre anys. La seva col·lecció de pintures, de renom universal, contenia més de 20.000 obres. La seva correspondència amb Napoleó fou publicada per Du Casse (París, 1855).

A Ajaccio se li erigí una estàtua en bronze el 1856.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Fesch

Referències[modifica]

  1. Latreille, André. Napoléon et le Saint-Siège (1801-1808) : l'ambassade du cardinal Fesch à Rome (Tesi) (en francès). Paris: Faculté des lettres de l'Université de Paris, 1935.