Joseph von Eichendorff

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoseph von Eichendorff
Eichendorff.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1788
Castle Lubowitz
Mort 26 de novembre de 1857 (69 anys)
Nysa
Religió Església Catòlica
Alma mater Universitat de Halle
Universitat de Viena
Universitat de Heidelberg
Activitat professional
Ocupació Escriptor, poeta, traductor, dramaturg, diarista, poeta advocat i novel·lista
Dades familiars
Dinastia Eichendorff
Cònjuge Aloysia von Eichendorff (1815–1855)
Fills
Pares Adolph von EichendorffKaroline von Eichendorff
Germans
Parents
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm0902218
Modifica dades a Wikidata

El baró Joseph Karl Benedikt von Eichendorff (Schloss Lubowitz, 10 de març de 1788 - Nysa (Polònia), 26 de novembre de 1857) fou un poeta i novel·lista alemany.

Vida[modifica | modifica el codi]

Eichendorff va néixer a Schloss Lubowitz, prop de Racibórz, a Silèsia. Els seus pares eren el baró Adolf von Eichendorf, un oficial prussià, i la baronessa Karoline von Kloche, de família aristocràtica catòlica. De 1793 a 1801, estudià a casa amb el seu germà Wilhelm. L'octubre de 1801, els dos germans varen ser enviats a l'institut catòlic de Breslau en règim d'internat al convent Saint-Joseph, fins al 1804. Després Joseph von Eichendorff marxa a estudiar dret a la universitat de Halle (1805-1806) i de Heidelberg (1807-1808), on troba el poeta Isidorus Orientalis, que tindrà una gran influència sobre ell i sobre la seva obra. El 1808, emprengué un viatge d'estudis a través d'Europa, visitant París i Viena. El 1809, tornà a Lubowitz per ajudar el seu pare en l'administració dels béns de la família.

A l'hivern de 1809-1810, Eichendorff s'instal·là a Berlín, on troba Johann Gottlieb Fichte, Achim von Arnim, Clemens Brentano, i Heinrich von Kleist. Acaba els seus estudis a Viena el 1810-1812. De 1813 a 1815, combat a les guerres d'alliberament. El 1816, va entrar a l'administració prussiana, com a intern a Breslau. El 1817, va tenir una filla, batejada Thérèse.

Memorial en homenatge a Eichendorff

Es fa conseller de l'escola i de l'església catòlica de Gdańsk el 1821, després Oberpräsidialrat a Kaliningrad el 1824. El 1831, s'instal·là amb la seva família a Berlín, on treballa per a diversos ministeris. El 1841, és nomenat conseller secret del govern. El 1844, dimiteix, en resposta a divergències d'opinió sobre els mètodes d'interrogatori, i es retira amb la seva dona Louise, la seva filla Thérèse i l'oficial prussià Louis von Besserer-Dahlfingen. Per a escapar dels perills de la revolució, va viatjar a Dresden i Köthen el 1849. Allà, el 1854, la seva filla va adquirir la casa del Major Nicolaus Joseph von Holly-Ponienczecz. Eichendorff va tornar a Köthen l'abril de 1855 i roman en aquesta casa fins a octubre. De 1856 a 1857, és l'amfitrió, a Breslau, de Heinrich Förster, a la seva residència d'estiu de Schloss Johannisberg.

Eichendorff va morir el 26 de novembre de 1857a Nysa, en Alta Silèsia.


Casa de Köthen on Eichendorff s'allotjà d'abril a octubre de 1855

Successor de Clemens Brentano, va escriure un poema sobre la Lorelei: pressentiment i actualitat, contribuint així a fixar aquest mite en la història por la que se la considera molt antiga.

El 1956, el Cercle de Wangen, i el museu Eichendorff de Wangen Im Allgäu, varen crear el premi de literatura Eichendorff. Fundada el 1931, la Societat Eichendorff es dedica a l'estudi de la vida, de l'obra i de la influència de Joseph von Eichendorff. De 1935 a 1943, es va concedir un premi anomenat Joseph Freiherr von Eichendorff .

La seva obra mestra[modifica | modifica el codi]

Escenes de la vida d'un quasi res és una novel·la típica del romanticisme, el viatge i l'amor són els seus principals assumptes. El protagonista marxa del molí del seu pare i es fa jardiner en un castell vienès, on s'enamora d'una suposada filla del duc. Com que és inaccessible per a ell, marxa cap a Itàlia, però torna llavors a Viena, on acaba descobrint que ha confós la jove dona que estima amb la filla del duc, que la que estima ha estat just adoptada pel duc i que res no s'oposa al seu casament.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Joseph von Eichendorff a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Die Zauberei im Herbst, 1808
  • Contes de fades i sagues d'Alta Silèsia (Oberschlesische Märchen und Sagen), 1808-1810
  • Ahnung und Gegenwart, 1815
  • L'Estàtua de marbre (Das Marmorbild), 1819
  • Escenes de la vida d'un quasi res (Aus dem Leben eines Taugenichts), 1826
  • Dichter und ihre Gesellen, 1833
  • Viel Lärmen um nichts, 1833
  • Auch ich war in Arkadien, 1834 (ou 1838)
  • Die Meerfahrt, 1835
  • Das Schloss Dürande, 1837.
  • Die Entführung, 1839
  • Die Glücksritter, 1841
  • Libertas und ihre Freier

Relacions externes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph von Eichendorff Modifica l'enllaç a Wikidata