Julián de Ajuriaguerra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulián de Ajuriaguerra
Biografia
Naixement 7 gener 1911
Bilbao (Biscaia)
Mort 23 maig 1993 (82 anys)
Milafranga (França)
Formació Facultat de Medicina de París
Activitat
Camp de treball Neuropsychiatry Tradueix
Ocupació Psiquiatre, professor d'universitat, psicoanalista i membre de la Resistència Francesa
Ocupador Collège de France (1975–1981)
Clinique de Belle-Idée Tradueix
Família
Fills Isabelle Ajuriagerra Tradueix
Parents Juan de Ajuriaguerra Ochandiano (germà)
Modifica les dades a Wikidata

Julian Ajuriagerra, també conegut com a Ajuria i Ajuriaguerra, (Bilbao, 7 de gener de 1911 - Milafranga, França, 23 de març de 1993) va ser un neuropsiquiatre i psicoanalista francès. Com a psiquiatre eclèctic i humanista va ser un representant extraordinari de l'estudi.

Biografia[modifica]

És un dels més extraordinaris representants d'una psiquiatria eclèctica, erudita i humanista i un dels que van inaugurar a França el sistema de psiquiatria del sector. Criat en un medi rural, als 16 anys se'n va anar a París on estudià medicina. Entrà com a psiquiatre extern a l'hospital Sainte-Anne. El seu estatut de metge estranger feu que no cobrés fins a 1950, cosa que el forçà a treballar fent guàrdies per a infermeres fins a la interdicció d'aquesta pràctica sota el règim de Vichy. Seguí particularment els seminaris de Gaëtan Gatian de Clérambault i de Pierre Janet i freqüentà el mitjà.

Acabà els seus estudis de medicina a Espanya, on la guerra civil li impedí de passar les seues últimes proves. La seua tesi El Dolor en les afeccions del sistema nerviós central va ser prologada per Juan Lhermitte, de qui en seria assistent al Laboratori d'anatomia del sistema nerviós des de 1938 a 1946. Resistent durant la guerra, va ser nomenat professor agregat en neurologia i psiquiatria. Conegué el psicoanalista René Diatkine, amb qui obrí una consulta especialitzada en trastorns de la psicomotricitat i el llenguatge, i amb qui creà la revista "Psiquiatria del xiquet". Durant una època es psicoanalitzà amb Sacha Nacht. És el 1950 quan aquest etern emigrat obtingué la nacionalitat francesa i pogué llavors aprovar el batxillerat i aconseguir convalidar el seu títol de metge. El 1959 reemplaçà el professor Fernand Morel a l'hospital psiquiàtric de Bel-Air en Ginebra, que dirigí fins a 1975, tot facilitant el desenvolupament de la psiquiatria ginebrina i que aquesta fos considerada una referència. Els psicoanalistes treballaven amb neuròlegs en un esperit de col·laboració i d'emulació rarament arribat en aquest domini. Posà a punt també la seua tècnica de relaxació, el "mètode Ajuriaguerra". Deixà posteriorment Ginebra per a traslladar-se a París on va ser professor en el Col·legi de França. Desenvolupà una intensa activitat de recerca i d'ensenyament a França, a Espanya i en el País Basc. El 1986, una malaltia el forçà d'acabar les seues activitats.

Obres[modifica]

  • Julian de Ajuriaguerra, Daniel Marcelli: Psicopatologia del Niño, Publisher: Masson, 1996. ISBN 8445804650
  • Manuel de psychiatrie de l'enfant, Masson, 1980
  • L'Écriture de l'enfant, tomo 1, Delachaux & Niestle, 1989

Sobre Ajuriaguerra[modifica]

  • Berrios, G. E.; Aguirre Oar, J. M.; Guimón Ugartechea, J.; Barranquer Bordas, L.; Lasa, A.; Orbe Garay, I.; Rego, A. Vida Y Obra De Julián De Ajuriaguerra, 1992. ISBN 8487748252

Enllaços externs[modifica]