Julio Antonio

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJulio Antonio
1919-02-19, Mundo Gráfico, Julio Antonio, Campúa (cropped).jpg
Dades biogràfiques
Naixement Antonio Rodríguez Hernández
6 febrer 1889
Móra d'Ebre
Mort 15 febrer 1919 (30 anys)
Madrid
Sepultura Cementiri de l'Almudena
Àlies Julio Antonio
Activitat professional
Ocupació Escultor i il·lustrador
Modifica dades a Wikidata

Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid 1919), fou un escultor català.

Biografia[modifica]

Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia, on va fer el seu primer grup escultòric Flores malsanas, destruït més tard per ell mateix.

Quan va fer 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona i treballa en el taller de Miquel Blay i Fàbregas, un dels escultors més importants d'aquest període a Madrid. Malgrat reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època.

Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és al poble d'Almadén (Ciudad Real), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, on hi representa gent plana del poble:

Els Despullats, a la Rambla Nova de Tarragona
  • Minera de Puertollano
  • Dona de Castella
  • Rosa Maria
  • L'home de la Manxa
  • El miner d'Almadén
  • El ventero de Peñalsordo

Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova d'aquesta ciutat. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econòmics i d'ubicació del monument. Per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.

La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta família, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del seu mestre Miquel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i hi va haver grans cues per a visitar-la.[1]

L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser instal·lada i el 1940 la família Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ací va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebastià, on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona.

Va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.

Monuments[modifica]

Monument a Chapí. Madrid

Obres[modifica]

  • Pietat
  • Dario
  • Autoretrat
  • El Poeta Lasso de la Vega
  • Androgin
  • Venus mediterrània
  • Tarraco
  • Noia amb flors
  • Rafael Molina, Lagartijo
  • La Dona de la mantilla

Referències[modifica]

  1. Perez de Ayala, Ramón La última obra de Julio Antonio, Arte Español. Madrid, primer trimestre de 1919 pàg. 233/236

Bibliografia[modifica]

  • Salcedo Miliani, Antonio. Julio Antonio 1889-1919 Escultor. Barcelona,Àmbit Serveis Editorials, S.A.. ISBN 84-89681-08-2. 
  • Alix Trueba, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84-7483-412-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julio Antonio Modifica l'enllaç a Wikidata