Càries (Lacònia)
 Càries | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Regió | Regió del Peloponès | ||||
| Municipi | Sparta Municipality (en)  | ||||
| Població | |||||
| Total | 729 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 950 m-958 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Càries[1] (en llatí Caryae, en grec antic Κάρυαι) era una ciutat de Lacònia a la frontera amb Arcàdia.
Inicialment era una ciutat d'Arcàdia que pertanyia a Tegea però els espartans la van conquerir i la van unir al seu territori, segons diuen Pausànias i Foci. Després de la batalla de Leuctra l'any 371 aC es va revoltar contra Esparta i es va oferir per guiar un exèrcit de Tebes fins a Lacònia, però poc després va ser durament castigada per Arquidam III, que la va ocupar, va fer presoners als seus habitants i els va matar, segons diu Xenofont.
La ciutat era famosa pel seu temple d'Àrtemis anomenada Cariatis, i per la festa anual que es celebrava en honor a aquesta deessa, on les noies verges lacedemònies realitzaven un ball especial, diu Pausànias. Aquesta festa tenia una gran antiguitat, ja que es deia que a la Segona guerra messènica Aristòmenes es va emportar les noies espartanes que ballaven a Càries en honor d'Àrtemis.
Va ser potser a partir d'aquesta festa antiga que els escultors grecs van donar el nom de Cariàtides a les figures de dones dansaires emprades a l'arquitectura en lloc de pilars. Vitruvi dona una altra explicació que sembla poc creïble. Diu que Càries es va revoltar a favor dels perses després de la Batalla de les Termòpiles i que els aliats grecs van atacar la ciutat i la van destruir, matant els homes i prenent captives les dones, i que per commemorar aquesta desventura van fer representacions de les dones a les seves construccions en lloc de columnes.
La situació exacta de Càries va ser tema de discussió. Segons Pausànias es trobava a la via que anava de Tegea a Esparta, però sembla que no era a la via directa sinó en unes carreteres laterals.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 965. ISBN 9788441224223.
- ↑ Smith, William (ed.). «Caryae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 juliol 2021].
Bibliografia[modifica]
- Stewart, Michael. "People, Places & Things: Caryae", Greek Mythology: From the Iliad to the Fall of the Last Tyrant. http://messagenetcommresearch.com/myths/ppt/Caryae_1.html
- " Caryae." Brill's New Pauly. Antiquity volumes editat per: Hubert Cancik i Helmuth Schneider. Brill Online, 2012. Referència. 8 d'abril de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/brill-s-new-pauly/caryae-e609860>