Làrissa (Tessàlia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLàrissa
St Achilles Larissa.jpg

Localització

39° 38′ 19″ N, 22° 24′ 47″ E / 39.638493°N,22.413061°E / 39.638493; 22.413061
Estat Grècia
Agència governamental Decentralized Administration of Thessaly and Central Greece
Regió Thessaly Region
Municipi Larisa municipality
És capital de Larisa municipality
Població
Total 144.651 (2011)
• Densitat 1.180 hab/km²
Geografia
Superfície 122,586 km²
Altitud 67 m
Organització i govern
• Cap de govern Apostolos Kalogiannis (2014)
Indicatius
Codi postal 41x xx
Fus horari
Prefix telefònic 2410
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 39° 38′ N, 22° 25′ E / 39.633°N,22.417°E / 39.633; 22.417

Antic teatre

Làrissa (grec Λάρισα, AFI ['larisa]) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Làrissa. Al cens del 2011 consta amb 163.380 habitants (la unitat regional consta amb 284.420 habitants). És a una plana agrícola a la riba sud de l'antic riu Peneios. S'han trobat restes del paleolític a la regió. Queden molt poques restes antigues.

Municipalitat[modifica]

La municipalitat de Làrissa es va crear a la reorganització administrativa de l'1 de gener de 2011 amb el municipi de Làrissa i els municipis de Koilada i Giannouli, cadascuna de les quals va esdevenir una unitat municipal.[1] Anteriorment estava dividida en 4 ciutats-districtes o comunitats municipals (amb 29 àrees) i 2 comunitats suburbanes (Amphithea and Koulourion). La municipalitat incloïa a més dels 4 districtes la comunitat de Terpsithèa (amb la comunitat suburbana d'Argyssa).

Primer Districte Municipal (pob. 26.035)

  1. Papastàvrou
  2. Saint Athanàsios
  3. Alkazàr
  4. Hippocrates-Pèra
  5. Potamòpolis
  6. Philippòpolis
  7. Livadàki
  8. Saint Thomas
  9. Saint Paraskevi-Mezourlo
  10. Neàpolis

Segon Districte Municipal (pob. 41.816)

  1. Saint Achellios
  2. Saint Nikòlaos
  3. Ambelòkipoi
  4. Saints Sarànta
  5. Saint Konstandinos
  6. Stathmòs

Tercer Districte Municipal (pob. 30.121)

  1. Lachanòkipoi
  2. Nèa Smyrne-Kamynia
  3. Kalyvia-Saint Marina
  4. Saint Geòrgios
  5. Anatoli
  6. Koulouri
  7. Amphithèa

Quart Districte Municipal (pob. 26.814)

  1. Charavgi-Toumba-OKE
  2. Pyrovolikà-Pharos
  3. Avèrof-Sèkfo
  4. Nèa Politia
  5. Epiròtika
  6. Anthoupolis
  7. Neràida
  8. Kàmpos

Communitat de Terpsithèa (pob. 1.290)

  1. Terpsithèa
  2. Argyssa

Demografia[modifica]

  • 1889: 13.610 (ciutat)
  • 1907: 18.001 (ciutat)
  • 1907: 95.066 (prefectura)
  • 1991: 113.781 (ciutat)
  • 1991: 277.973 (prefectura)
  • 2001: 126.076 (ciutat)
  • 2001: 279.305 (prefectura)
  • 2011: 163,380 (nova municipalitat)
  • 2011: 284,420 (prefectura)

Història[modifica]

La seva fundació s'atribueix a Acrisios. El seu nom és pelàsgic, anterior als indoeuropeus o aqueus. Els habitants locals, els perrhebis, foren expulsats de la ciutat pels tessalis i els de la rodalia van quedar subjectes. El seu nom antic fou suposadament Argissa.

Fou ciutat independent, amb una constitució democràtica, regida per l'aristocràtica família dels aleuades que governaven tot el districte de Pelasgiotis. A aquesta família corresponia el títol de tagus de Tessàlia, equivalent a estrateg en cap. Els aleuades van rivalitzar amb els Scopades de Crannon, situada a uns 20 km al sud-oest. Durant la guerra del Peloponès la ciutat fou aliada d'Atenes. El poder dels aleuades es va acabar quan Filip II de Macedònia es va apoderar de Tessàlia el 369 aC.

El rei Filip V de Macedònia, en la seva guerra contra els romans, la va tenir com una de les seves places militars principals però després de la batalla de Cinoscèfals el 197 aC la va haver de cedir a Roma i va destruir tots els arxius. Antíoc III el gran el selèucida va intentar ocupar la ciutat el 191 aC, però no ho va aconseguir.

Va romandre ciutat romana i va mantenir la seva importància sota l'Imperi. Al segle VI Justinià I la va fortificar i és esmentada com la principal ciutat de Tessàlia, i era seu d'un bisbe. Al segle IX fou erigida en capital del thema d'Helas que va subsistir fins al segle X, fins que fou ocupada pels búlgars el 985 o 986. Recuperada pels bizantins al segle XI, va resistir un setge dels normands el 1082-1083. Va caure en mans dels croats llatins el 1204, i dels serbis el 1348.

El 1386/1387 va ser conquerida pels otomans per primer cop per obra d'Evrenos Ghazi i Khayr al-Din Paixà; perduda poc després la van reconquerir entre 1392/1393 i 1396/1397 sota el sultà Baiazet I, però es va perdre altre cop. 1423 fou conquerida definitivament per Turakhan Beg (que fou el primer governador i el va succeir el seu fill Omer Beg el 1456) i es va dir Yenishehér o Yenisehr (Yeni Shehir). Fou capital d'un pashalik (Tessàlia) des de 1770 quan tenia una població d'uns 40.000 habitants. Hi va haver algunes revoltes sent la principal la del bisbe local Dionisi el 1600-1601. Al segle XVII i XVIII celebrava una fira a la que va anar fins i tot el sultà Mehmet IV el 1668.

Durant la guerra de la independència grega no va participar en els combats i els turcs la van conservar. El 1881 va passar a Grècia. El 1897 els otomans la van ocupar temporalment però el tractat de pau la va reconèixer a Grècia (1898). Els habitants turcs van emigrar entre 1881 i 1898.

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làrissa (Tessàlia) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Kallikratis law Greece Ministry of Interior (grec antic)

Referència[modifica]

  • Enciclopèdia de l'Islam, XI, 361