Vés al contingut

L'Esquerra Plural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióL'Esquerra Plural
Dades
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011
Data de dissolució o abolició2015 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaCayo Lara Moya Modifica el valor a Wikidata
Format per

Esquerra Unida-Els Verds (en castellà, Izquierda Unida-Los Verdes) o L'Esquerra Plural fou una coalició política presentada de cara a les eleccions generals espanyoles de 2011; posteriorment es constituí com Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura. El seu candidat a les eleccions i posterior portaveu parlamentari és el Cayo Lara.

Encapçalada per Izquierda Unida, la coalició agrupà diversos partits d'esquerra, ecologistes, federalistes i nacionalistes de tot l'Estat.

Història

[modifica]

Esquerra Unida va arribar a les eleccions generals en el context de la trucada Refundació de l'Esquerra, procés definit com a convergència política i social que pretén constituir-se com a "Moviment Polític i Social, amb caràcter federal", per aglutinar a tota l'esquerra alternativa i transformadora entorn d'una proposta política anticapitalista.[1]

Dins d'aquest procés de convergència que s'havia iniciat en 2008, un dels dos sectors en pugna per les sigles d'Izquierda Republicana va decidir tornar a integrar-se a Esquerra Unida de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2011[2][3] després d'haver abandonat la coalició 9 anys enrere. El procés va continuar amb la intenció de convergir amb més forces polítiques i socials de cara a les eleccions generals.

El 12 de juliol de 2011[4] la Presidència Executiva Federal d'IU va proposar Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura provisional fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions[5] fins a la següent reunió del Consell Polític Federal del 10 de setembre en la qual es va ratificar la decisió de la Presidència per 87 vots a favor, 15 en blanc i 3 nuls.[6]

Finalment es presentà a les eleccions generales de 2011 en coalició amb Izquierda Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Chunta Aragonesista (CHA), Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), Batzarre, Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes (GM-LV), Els Verds del País Valencià (EVPV), Els Verds-Opció Verda (EV-OP), Canarias por la Izquierda, Iniciativa por El Hierro (IpH) i el Partido Democrático y Social de Ceuta (PDSC).[7]

Com és habitual en les seves candidatures conjuntes per Catalunya, ICV va posar els dos primers llocs de cada llista, i EUiA el tercer. A Aragó, la Chunta va encapçalar les llistes de Saragossa i Huesca i IU ho va fer en la de Terol.[8]

La coalició va obtenir 1.680.810 (6,92%) dels vots, passant a tenir onze parlamentaris, vuit d'IU (d'ells, un d'EUiA), dos d'ICV i un de CHA, el millor resultat de la formació des de l'any 1996, amb Julio Anguita al capdavant de la coalició.[9]

La candidatura, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica 5/1985, es presentà amb les següents denominacions en cada Comunitat Autònoma:

Comunitat autònoma Denominació Vots % Diputats
Andalusia Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda Plural (IULV-CA) 359.521 8,26% 2
Aragó Chunta Aragonesista-Izquierda Unida, La Izquierda de Aragón: La Izquierda Plural (CHA-IU) 74.655 10,52% 1
Astúries Izquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies: La Izquierda Plural (IU-IX) 83.312 13,27% 1
Canàries Izquierda Unida Canarias-Iniciativa por El Hierro-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUC-IpH-LV) 40.048 4,31% 0
Cantàbria Izquierda Unida de Cantabria: La Izquierda Plural (IUC) 12.547 3,58% 0
Castella-la Manxa Izquierda Unida de Castilla-La Mancha-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUCM-LV) 67.626 5,77% 0
Castella i Lleó Izquierda Unida de Castilla y León: La Izquierda Plural (IUCL) 85.340 5,63% 0
Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA) 279.599 8,09% 3
Ceuta Izquierda Unida-Partido Democrático y Social de Ceuta: La Izquierda Plural (IU-PDSC) 577 1,81% 0
Extremadura Izquierda Unida Verdes-Socialistas Independientes de Extremadura: La Izquierda Plural (IU-V-SIEX) 37.706 5,69% 0
Galícia Esquerda Unida-Os Verdes: A Esquerda Plural (EU-V) 67.182 4,12% 0
Illes Balears Esquerra Unida Illes Balears-Verds: La Izquierda Plural (EUIB) 21.626 4,94% 0
La Rioja Izquierda Unida-La Izquierda Plural (IU) 7.946 4,59% 0
Madrid Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV) 270.223 8,04% 3
Melilla No es va presentar
Múrcia Izquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM) 41.775 5,69% 0
Navarra Izquierda-Ezkerra/La Izquierda Plural (IZQUIERDA-EZKERRA) 18.224 5,51% 0
País Basc Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural/Ezker Anitza 43.522 3,68% 0
País Valencià Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV) 169.381 6,50% 1
Total 1.680.810 6,92% 11

Grup parlamentari al Congrés

[modifica]

Una vegada constituït el Congrés dels Diputats, aquestos parlamentaris s'agruparen en el Grup Parlamentari IU-ICV-EUiA-CHA: La Izquierda Plural, estant integrats en ell entre el 15 i el 23 de desembre de 2012 els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per poder accedir a la subvenció per mailing.[10][11]

Els diputats electes del grup parlamentari són:

Les negociacions per tascar qui serien els portaveus del grup parlamentari no foren fàcils. Amb la representació aconseguida, el Partido Comunista de España tornava a tenir el control del grup, reservant-se els dos primers llocs de portaveus. Per sota del president-portaveu Cayo Lara, el portaveu adjunt passava a ser Centella, secretari general del partit. ICV desitjava la primera portavocia, mentre que IU tenia planejat relegar-la al tercer lloc —posant en el segon lloc a Joan Josep Nuet, d'EUiA—; l'acord final situà l'ecologista Joan Coscubiela en la segon portavocia i a Nuet en la tercera.[13]

Sabent-se apartat de la direcció del grup parlamentari, Gaspar Llamazares, líder parlamentari d'IU en les onze darrers anys, intentà sense èxit ser escollit per a formar part de la Mesa del Congrés, frustrat per l'entesa entre PP, PSOE i CiU para repartir-se els nou càrrecs d'aquest òrgan.[14] Després d'aquest incident, el PCE oferí a Llamazares una quarta portavocia adjunta que aquest rebutjà, quedant-se com a "diputat ras". Chesús Yuste, de CHA, assumí la quarta portavoca.[15]

Vegeu també

[modifica]

Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista

Referències

[modifica]
  1. La Asamblea de Izquierda Unida se cierra con un compromiso de refundación y sin coordinador, RTVE, 16 de novembre de 2008.
  2. Nota para los medios de comunicación Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine., Izquierda Republicana, 22 de junio de 2010.
  3. Izquierda Republicana se integra en Izquierda Unida[Enllaç no actiu], IR-EUPV de Godelleta, 6 de febrero de 2011.
  4. IU propondrá a Cayo Lara como candidato a las generales en medio de la crisis extremeña En Terra NOTICIAS del 8 de julio de 2011
  5. IU propone a Cayo Lara como candidato a las generales En larepublica.es de l'11 de juliol de 2011
  6. Cayo Lara, elegido candidato de IU a la Presidencia del Gobierno, en extremaduraaldia.com del 10 de septiembre de 2011
  7. Coalicions vàlidament constituïdes per a les eleccions del 20-N (només aquelles que es presenten en més d'una província). Arxivat 2011-10-27 a Wayback Machine. Junta Electoral Central, 13 d'octubre de 2011.
  8. IU e ICV reeditan su alianza, pero reducen sus vínculos - Público
  9. IU pasa de 2 a 11 diputados y se proclama la voz de los indignados, El Periódico de Aragón, 21 de novembre de 2011.
  10. ERC se suma al grupo de IU-ICV y CHA en el Congreso para poder acceder a la subvención del 'mailing' Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine., La Voz Libre, 15 de diciembre de 2011.
  11. ERC deja el grupo de IU tras amarrar una subvención por enviar propaganda, El Mundo, 16 de diciembre de 2011.
  12. IU garantiza a CHA que preservará su "singularidad" en el Congreso - Público
  13. IU, ICV y CHA cierran un acuerdo para su grupo parlamentario del Congreso - Europa Press
  14. Llamazares cree que dejar a IU fuera de la mesa del Congreso 'blinda el acuerdo de PP y PSOE para que todo siga igual' - Terra
  15. Llamazares: "No acepto humillaciones, seguiré de diputado raso" - Público