Leòstenes d'Atenes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeòstenes d'Atenes
Biografia
Naixementsegle IV aC
Atenes
Mort323 aC
Làmia
  Estrateg 

Activitat
OcupacióMilitar
PeríodeAntiguitat clàssica
Modifica les dades a Wikidata

Leòstenes (Leosthenes, Leosthénes Λεωσθένης) fou un comandant atenenc que va dirigir les forces combinades gregues a la guerra de Làmia. Quan apareix a la història ja gaudia d'una gran reputació militar però no se'n coneixen les causes, ja que no fou esmentat mai abans. D'un passatge d'Estrabó s'ha cregut entendre que havia servit Alexandre el Gran a Àsia, però això sembla molt improbable.

Poc abans de la mort d'Alexandre es va organitzar un cos militar grec que va estacionar al Tenaros, format amb grecs de diverses satrapies d'Àsia. Al conèixer la notícia de la mort del rei, Leòstenes fou enviat al Tenaros per aconseguir el servei d'aquestes tropes, uns vuit mil homes, amb les que va anar a Etòlia on va aconseguir que els etolis s'unissin a la lluita per l'alliberament contra el Regne de Macedònia.

Els van seguir els locris, focis, doris i part dels tessalis, així com diversos estats del Peloponès, i Leostenes fou nomenat comandant en cap i va establir els seus quarters a les Termòpiles. Els beocis, per por de la restauració de Tebes, s'havien adherit a la causa macedònia, i van reunir un contingent per impedir als atenencs reunir-se a aquestes forces, però Leostenes va anar en ajut del contingent atenenc i va derrotar totalment als beocis.

Pel nord ja avançava Antípater, però amb forces inferiors als aliats grecs, i fou derrotat en el primer combat a les Termòpiles, quedant assetjat a la vila de Làmia. Leostenes va iniciar el setge però els seus atacs foren rebutjats una vegada i una altra i finalment va haver de recórrer al bloqueig. En una sortida els macedonis van causar forces baixes i el mateix Leostenes fou ferit al cap d'una pedrada de la qual va morir tres dies després (finals del 323 aC).

La seva mort va desmoralitzar els grecs i Pausànies diu que fou la causa de la seva derrota final. Va rebre un enterrament públic al Ceràmic i Hipèrides va pronunciar l'oració funerària.