Vés al contingut

Lea Goldberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLea Goldberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1970 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMont del Repòs Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Vytautas el Gran
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPaul Kahle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, editora literària, escriptora de literatura infantil, teòric literari, periodista d'opinió, crítica literària, traductora, dramaturga, pedagoga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMoshe Schwabe Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaעדה גרנית Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Musicbrainz: 2e727c31-688e-4d35-87be-3b8696848e08 Discogs: 1726800 Goodreads (autor): 132518 Modifica el valor a Wikidata

Lea Goldberg, (en hebreu: לאה גולדברג, Kaliningrad, 29 de maig de 1911-Jerusalem, 15 de gener de 1970) fou una traductora a l'hebreu, poeta, autora, dramaturga, il·lustradora i pintora en llengua hebrea.[1][2]

Naixé dins una família de jueus lituans a Königsberg (l'actual localitat russa de Kaliningrad, per aquell temps en Alemanya). Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Goldberg, de tres anys, va haver d'escapar amb els seus pares a l'Imperi Rus, on van passar un any en dures condicions. A Rússia, la seva mare va donar a llum un nen, Immanuel, que va morir abans d'arribar al seu primer aniversari.

Segons el relat autobiogràfic de Goldberg, quan la família va viatjar de tornada a Kaunas el 1919, una patrulla fronterera lituana els va aturar i va acusar el seu pare de ser un "espia bolxevic". Van tancar el pare en una quadra abandonada propera i el van maltractar simulant la seva execució cada matí durant aproximadament una setmana i cancel·lant-la a l'últim moment.[3] Quan els guàrdies fronterers finalment van deixar marxar la família, el pare de Goldberg estava en un greu estat mental.[4] Finalment va perdre la seva capacitat de funcionar normalment i va deixar Kaunas i la seva família per rebre tractament, tot i que no és clar quin va ser el seu destí i per què mai va tornar amb la seva família. Goldberg i la seva mare es van fer molt properes i van viure juntes fins a la mort de Leah Goldberg.

Els pares de Goldberg parlaven diversos idiomes, tot i que l'hebreu no era un d'ells. No obstant això, Goldberg va aprendre hebreu a una edat molt jove, ja que va rebre la seva educació primària en una escola jueva en llengua hebrea. Va començar a portar un diari en hebreu quan tenia 10 anys. Els seus primers diaris encara mostren una fluïdesa limitada en hebreu i la influència de la llengua russa, però estava decidida a escriure en hebreu i va dominar l'idioma en un curt període de temps.[5] Tot i que dominava i escrivia en diversos idiomes europeus, Goldberg va escriure les seves obres publicades, així com les seves notes personals, només en hebreu. El 1926, quan tenia 15 anys, va escriure en el seu diari personal: "La condició desfavorable de l'escriptor hebreu no és cap secret per a mi [...] Escriure en una llengua diferent de l'hebreu és el mateix per a mi que no escriure gens. I, tanmateix, vull ser escriptora [...] Aquest és el meu únic objectiu."[5]

Va estudiar a les universitats de Kaunas (Lituània), de Berlín i de Bonn, especialitzant-se en filosofia i llengües semítiques, disciplina en la qual es doctorà el 1933 a la Universitat de Bonn amb un treball sobre el dialecte samarità. Acabats els seus estudis, regressà a Lituània, on impartí classes de literatura al "Gymnasium" (institut) hebreu de Raseiniai.

Goldberg va obtenir un PhD per les Universitats de Berlín i Bonn en llengües semítiques i alemany. La seva dissertació sobre el Targum samarità va ser supervisada per Paul E. Kahle. La seva erudició i renom van ser tals que un diari destacat a Palestina va informar amb entusiasme dels seus plans d'immigrar a aquell país.[6] El 1935, es va establir a Tel Aviv, on es va unir a un grup de poetes hebreus sionistes d'origen est-europeu conegut com a Yachdav (hebreu: יחדיו "junts"). Aquest grup estava liderat per Avraham Shlonsky i es caracteritzava per adherir-se al simbolisme, especialment en la seva forma acmeista russa, i per rebutjar l'estil de poesia hebrea que era comú entre la generació més antiga, particularment la de Haim Nachman Bialik.

Emigrà al Mandat Britànic de Palestina el 1935, on fou membre del grup Yahdav dels poetes Abraham Shlonsky i Nathan Alterman. Aquest mateix any, publicà el seu primer llibre de poemes titulat Anells de fum.

A l'any següent, la seva mare se n'anà a Palestina i les dues s'instal·laren a Tel-Aviv, al número 15 del carrer Arnon i Lea Goldberg treballà com consellera literària per a Habima, el teatre nacional i com a editora per a les publicacions Sifriat HaPoalim ("Biblioteca dels treballadors"). El 1940, va publicar el seu segon poemari, L'espígol de mirada verda.

El 1954, comença a impartir cursos de literatura a la Universitat Hebrea de Jerusalem i des del 1963, va dirigir el departament de literatura comparada.

No es va casar mai i va viure amb la seva mare, primer a Tel Aviv i més tard a Jerusalem. Goldberg fumava molt, i en els seus últims anys es va adonar del dany d'aquest hàbit, tal com es reflecteix en el seu poema "Sobre el dany de fumar". A la primavera de 1969, li van diagnosticar càncer de mama. Després de l'extirpació d'un dels seus pits, els seus metges es van mostrar optimistes. Goldberg va fer una curta visita a Suïssa, però va tornar en una mala condició física, ja que el càncer es va estendre pel seu cos. Va morir el 15 de gener de 1970.[7] Goldberg va rebre el Premi Israel a títol pòstum, i la seva mare va acceptar el premi en nom seu.

Obres en hebreu

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Taba`ot Ashan; Iachdav, 1935
  • Shibolet Yerukat Ha-Ayin; Dfus Hanakdan, 1940
  • Shir Ba-Kefarim; Dfus Hanakdan, 1942
  • Mi-Beiti Ha-Yashan; Sifriat Poalim, 1942
  • Al Ha-Prihah; Sifriat Poalim, 1948
  • Ahavat Shimshon; Mikra-Studio, 1952
  • Barak Ba-Boker; Sifriat Poalim, 1955
  • Mukdam Ve-Meuhar; Sifriat Poalim, 1959
  • Im Ha-Laila Ha-Ze; Sifriat Poalim, 1964
  • Yalkut Shirim; Iachdav/Writers Association, 1970
  • She`erit Ha-Hayim; Sifriat Poalim, 1971
  • Zuta; Sifriat Poalim/Hakibbutz Hameuchad, 1981
  • Shirim ("Poèmes"); Sifriat Poalim, 1986
  • At Telchi Ba-Sadeh; Sifriat Poalim, 1989
  • Mivhar Shirim; Sifriat Poalim, 1989
  • Be-Eretz Ahavati; Sifriat Poalim, 1997

Novel·les i contes

[modifica]
  • Michtavim Mi-Nesiah Medumah; Davar, 1937; Sifriat Poalim, 2007
  • Ve-Hu Ha-Or; Sifriat Poalim, 1946, 1994; Hakibbutz Hameuchad, 2005
  • Pegisha Im Meshorer; Sifriat Poalim, 1952
  • Ba`alat Ha-Armon; pièce de théâtre; Sifriat Poalim, 1956
  • Michtavim Ve-Ioman; Massada, 1978
  • Mahazot; Sifriat Poalim, 1979
  • Ketavim; Sifriat Poalim, 1979
  • Sipurim; Sifriat Poalim, 1996
  • Yomanei Lea Goldberg; Sifriat Poalim, 2005

Literatura infantil

[modifica]
"Songs of My Beloved Country" - Draft, handwriting of Leah Goldberg
  • Ha-Orahat Mi-Kineret; 1939
  • Ha-Ir Ve-Ha-Kfar; 1939
  • Dan Ve-Dina Metaylim Be-Tel Aviv; Tel Aviv Municipality, 1940
  • Gan Ha-Hayot; Dvir, 1941
  • Yedidai Mi-Rechov Arnon; Sifriat Poalim, 1943
  • Mah Osot Ha-Ayalot; Sifriat Poalim, 1944
  • Ha-Beivar He-Aliz; Twersky, 1947
  • Kova Ksamim; Sifriat Poalim, 2005
  • Kach Yashir Olam Tzair; Sifrei Tzabar, 1950
  • Be-Eretz Sin; poésie pour enfants; Mikra, 1951
  • Nissim Ve-Niflaot; Sifriat Poalim, 1954
  • Malkat Sheva Ha-Ktanah; Sifrei Tzabar, 1956
  • Ayeh Pluto; Sifriat Poalim, 1957
  • Dirah Leaskir; Sifriat Hapoalim, 1959; 1970
  • Ha-Yeled Ha-Ra; 1959; Tel-Aviv, Sifriat Poalim/Hakibbutz Hameuchad, 2005
  • Tzrif Katan; Sifriat Poalim, 1959
  • Ma`ase Be-Tzayar; Sifriat Poalim, 1965
  • Harpatkah Ba-Midbar; Hakibbutz Hameuchad, 1966
  • Ha-Mefuzar Mi-Kfar Azar; Am Oved, 1968
  • La-Pilah Yesh Nazelet; Bronfman, 1975
  • Mar Gazmai Ha-Badai; Sifriat Poalim, 1977
  • Ve-Culam Haverim; Sifriat Poalim, 1978
  • Shamgar Ha-Nagar; Sifriat Poalim, 1979
  • Leket Mi-Shirei Leah Goldberg; Sifriat Poalim, 1998
  • Ma`ase Be-Shlosha Egozim; Hakibbutz Hameuchad/Sifriat Poalim, 1959, 2007
  • Danny Ve-Ha-Tuki; The Zionist Confederation, 1980
  • Bo'u Ananim; Sifriat Poalim, 1982
  • Uri, Sifriat Poalim, 1983
  • Mor He-Hamor; Sifriat Poalim, 1987
  • Mi-Sipurei Mar Kashkash; Sifriat Poalim, 1987
  • Dov Duboni Ben Dubim Metzahtzeah Na`alaim; Sifriat Poalim, 1987
  • Aleh Shel Zahav; Sifriat Poalim, 1988
  • Ma Nishkaf Be-Haloni; Sifriat Poalim, 1989
  • Halomotav Shel Melech; Sifriat Poalim, 1994
  • Mi Ba-Bitan?; Sifriat Poalim, 1997
  • Sipur Al Yair; Sifriat Poalim/ Hakibbutz Hameuchad, 2006

Obres en anglès

[modifica]
  • Lea Goldberg: Selected Poetry and Drama; Leah Goldberg; trad.: Rachel Tzvia Back; éditeur: Toby Press; 30 juin 2005; ISBN 1592641113; ISBN 978-1592641116
  • Light on the rim of a cloud; Leah Goldberg; ed.: Didymus Press; 1972; ASIN: B0006CAPKC
  • Little queen of Sheba: A story about new immigrant children in Israel; auteur: Leah Goldberg; éditeur: Union of American Hebrew Congregations; 1959; ASIN: B0007ER0NO
  • On the Blossoming (World Literature in Translation); Leah Goldberg; ed.: Routledge;74 pages; 1er juillet 1992; ISBN 082400034X; ISBN 978-0824000349
  • Russian literature in the nineteenth century: Essays; Leah Goldberg; ed.: Magnes; 1976; 205 pages; ASIN: B0000EE0VP
  • Lady of the castle: A dramatic episode in three acts (Modern Hebrew drama); Leah Goldberg; ed.: Institute for the Translation of Hebrew Literature; 1974; 95 pages; ASIN: B0006CW2YO
  • Room for rent; Leah Goldberg; ed.: Ward Ritchie Press; 1972; ASIN: B0006C0V4M
  • Certain aspects of imitation and translation in poetry; Leah Goldberg; ed.: Mouton & Co; 1966; ASIN: B0007JT5TG

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «מעשה בציירת: לאה גולדברג» (en hebreu). , 29-05-2018.
  2. ↑ «Leah Goldberg | 8 Artworks at Auction | MutualArt» (en anglès). www.mutualart.com. [Consulta: 9 agost 2023].
  3. ↑ Life's no fairy tale: Why You Should Be Reading Your Kids Stories of Tragedy
  4. ↑ Leah Goldberg, YIVO
  5. ↑ 5,0 5,1 Leah Goldberg's Diaries, edited by Rachel and Arie Aharoni, Sifriat Poalim – Hakibbutz Hameuchad Publishing House Ltd. Bnei Brak/Tel Aviv 2005, ISBN 965-02-0299-4 (in Hebrew), p. 9, "About the Diaries" (preface by Arie Aharoni)
  6. ↑ The diplomats of the literary world, Jerusalem Post
  7. ↑ «זֶה מִכְּבָר אֵין אִישׁ מְחַכֶּה לִי שָׁם» (en hebreu). הספרנים, 15-01-2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lea Goldberg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lea_Goldberg&oldid=36381683»