Lee Harvey Oswald

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLee Harvey Oswald
CE2894.jpg
Naixement 18 d'octubre de 1939
Nova Orleans
Mort 24 de novembre de 1963 (24 anys)
Parkland Memorial Hospital
Ocupació treballador i spree killer
Cònjuge Marina Oswald Porter
Signatura

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata
Instantània de l'assassinat de Lee Harvey Oswald.

Lee Harvey Oswald (Nova Orleans, Luisiana, 1939 - Dallas, Texas, 1963) és considerat l'assassí material de John Fitzerald Kennedy, l'any 1963. Segons les conclusions de la comissió Warren, Oswald disparà tres vegades al President dels EUA a una distància de 500 m. durant una desfilada en què el president es trobava en una limusina descapotable, emprant un fusell amb mira telescòpica. Tots els membres de la comissió Warren van creure que Oswald va ser l'autor dels dispars que van matar al president i el fet que va actuar tot sol.

Oswald fou detingut i assassinat per un pertorbat, Jack Ruby, quan era traslladat a la presó un dia després de la seva detenció.

Oswald formava part del Partit Comunista dels Estats Units i ràpidament després del seu assassinat varen començar a sorgir diverses informacions per intentar donar fermesa a la teoria inicial sostinguda fins aleshores. No obstant això, informes pericials apunten a una organització inicial complexa i que diversos tiradors haurien disparat alhora contra el cotxe presidencial, segons les proves de balística efectuades sobre els ocupants del vehicle i el vehicle.

No descartant-se la participació d'Oswald en el fet delictiu eren necessàries majors investigacions per tal d'esclarir la identitat de la resta de membres del complot.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Oswald va néixer un 18 d'octubre de 1939 sense conèixer el seu pare, ja que Robert Edward Lee, cobrador d'assegurances, va morir d'un atac de cor dos mesos abans. La seva mare Marguerite es va casar el 1945 amb Edwin A. Ekdahl, un home de negocis de Boston. El 1948 es van divorciar. La família es trasllada a viure llavors a Nova York.

Lee era un nen reservat i solitari que feia campana sovint i s'amagava al zoològic del Bronx, a Nova York. Allí fou on el van detenir fins a tres vegades pel seu absentisme escolar. Lee i la seva mare tornarien poc després a Nova Orleans. Mare i fill s'instal·len al carrer Exchange i Lee comença a assistir a l'Escola de secundària de Beauregard. Tenia 15 anys i una obsessió: entrar al cos de Marines. Un any després comença a assistir a les reunions de la Patrulla Aèria Civil, que dirigia el capità David Ferrie.[1] Aquest estava vinculat amb moviments d'extrema dreta i anticastristes. [2]

Marines[modifica | modifica el codi]

El 24 d'octubre de 1956, Oswald s'allista a la Infanteria de Marina, superant els exàmens d'ingrés sense excessives dificultats. Va realitzar les seves 10 setmanes d'instrucció com a recluta a la base de San Diego (Califòrnia). Una vegada superada la fase d'instrucció, Oswald es va integrar en el Regiment d'Infanteria d'Entrenament de Combat de Camp Pendleton, a uns 30 km de San Diego. Ascendit a soldat de primera classe, es va graduar el 3 de maig de 1957. Lee havia sol·licitat un lloc com a controlador de radar. Fou traslladat a la Base Aèria Keesler, a Biloxi (Mississipí) on seguiria el seu entrenament de tècnic de radars. Oswald aconseguiria la setena millor qualificació entre un grup selecte de 50 infants de marina. Fou nomenat oficialment operador electrònic d'aviació i assignat al Primer Esquadró de Control Aeri de la Infanteria de Marina de El Toro, en aquella època ubicat a Atsugi, a uns 50 km al sud de Tòquio, al Japó.[3] Allí fou on, el 27 d'octubre de 1957, Lee va tenir un accident en què es va ferir lleument al braç, al disparar-se una Derringer del calibre .22, no reglamentària, de la seva propietat.

La seva unitat es desplaça de maniobres a l'arxipèlag de les Filipines. El 15 de gener de 1958, Oswald aprova els exàmens i ascendeix a caporal. Tanmateix, aquella mateixa nit, durant la guàrdia de Lee, el soldat Peter Schrand pateix un accident i acaba mort per un tret del seu propi fusell. Quan torna a Atsugi, l'11 d'abril, Oswald és jutjat per un consell de guerra i condemnat a 20 dies de treballs forçats, cinquanta dòlars de multa i pèrdua de galons per tinença il·lícita d'armes per l'incident de la Derringer. Això no obstant, deixava clar, la sentencia, que si no perseverava en la seva indisciplina tot quedaria condonat.[4] Poc després Oswald va protagonitzar una picabaralla en un bar, el Bluebird Café, amb el sergent Miguel Rodríguez. [5] Lee va ser sotmès a un altre consell de guerra i sancionat amb 4 setmanes de reclusió a la presó de la Infanteria de Marina.[6]

El 2 de novembre de 1958, Oswald torna als Estats Units després de 13 mesos de destí al Japó. Arriba a San Francisco (Califòrnia), el 15 de novembre. Gaudeix d'un mes de permís a Fort Worth amb la seva mare.[7] El 21 de desembre tornava del seu permís a la Base Naval de Santa Ana, prop de Los Angeles. Novament com a operador de radar. Durant aquells dies estudia rus al Monterrey School i se subscriu a un diari rus, al People's World i a una publicació del Partit Socialista dels Treballadors. Oswald també aprova les proves d'accés a la Universitat, i esdevé titulat en secundària. [8]

Unió Soviètica[modifica | modifica el codi]

El març de 1959 Oswald envia una sol·licitud a l'Albert Schweitzer School (Suïssa), que és aprovada. L'11 de setembre de 1959 Oswald es llicencia a El Toro (Califòrnia) i s'acomiada de la seva mare a Fort Worth.[9] Embarca a Nova Orleans en el vaixell mercant Marion Likes rumb a Europa, amb el presumpte objectiu de dirigir-se a la Universitat Albert Schweitzer de Ginebra. Després d'arribar el 8 d'octubre al port francès de Le Havre, i posteriorment a Southampton (Anglaterra), les informacions són confuses. El dia 15 d'octubre de 1959 amb un visat de turista de 6 dies, Oswald parteix amb tren des de Helsinki, en primera classe amb destí a Moscou.[10] El dia 31 d'octubre Oswald es persona a l'ambaixada americana de la capital russa i comunica al consol, Richard Snyder, que vol renunciar a la ciutadania estatunidenca i convertir-se en ciutadà de la Unió Soviètica. [11]

Lee és acceptat per la burocràcia soviètica i és destinat a Minsk (actual Bielorússia) en una fàbrica de ràdios a començaments de 1960. És llavors quan el cos d'Infanteria de Marina dels Estats Units canvia el seu llicenciament d'"amb honor" a "amb deshonor".[12]

L'apartament on s'allotja Oswald a Minsk és privilegiat, amb dos balcons amb vistes al riu. El biògraf Norman Mailer documenta, que per aquella època, existeixen abundants evidències que el KGB enregistrava i seguia tots els moviments d'Oswald durant la seva estada a Minsk.[13]

Cap a començaments de 1961, Lee es posa en contacte amb el consol americà a Moscou, Richard Snyder, demanant de tornar als Estats Units. Poc després es casa a Minsk amb Marina Prusakova. Diversos autors han especulat sobre les verdaderes intencions d'Oswald durant la seva estada a la Unió Soviètica. Algunes d'aquestes hipòtesis argumenten que Oswald podia ser un agent encobert de la CIA.[14][15][16]

Retorn als Estats Units[modifica | modifica el codi]

Lee Harvey Oswald detingut per la policia de Dallas

Després de llargs tràmits burocràtics, l'1 de juny de 1962, Oswald i Marina i la seva filla June, nascuda al febrer d'aquell any, són acceptats a l'ambaixada dels Estats Units com a ciutadans americans i reben 3 passatges pel vapor Maasdam, que partirà el 4 de juny amb destí Hoboken (Nova Jersey).

La família Oswald desembarca a Nova Jersey després d'una travessia per l'Atlàntic de 9 dies. Es traslladen a Dallas on s'allotgen a la casa del germà de Lee, Robert. Poc després l'FBI interroga a Oswald sobre la seva estada a l'URSS. John Fain, agent de l'FBI pregunta a Oswald si és agent dels serveis de intel·ligència i aquest contesta: "És que no ho saps?". [17]

La família Oswald es trasllada a Fort Worth i Lee comença a treballar, el 17 de juliol, en una fàbrica de persianes de la Leslie Welding Company, cobran una setmanada de 50 dòlars. [18] Per aquella època Oswald és posa en contacte epistolar amb el Partit Socialista Obrer de Nova York. Llegeix diaris soviètics com el Pravda i Izvestia. Fou en aquell estiu també quan Oswald coneix a George de Mohrenschildt, un descendent de la noblesa russa que havia emigrat als Estats Units. S'ha especulat que estava vinculat amb els serveis d'intel·ligència americans.[19][20]

A l'octubre d'aquell any 1962, Oswald deixa de cop i volta la seva feina a la fàbrica de Fort Worth per traslladar-se amb la seva família a viure a Dallas, on George de Mohrenschildt els dóna un cop de mà amb la mudança.

Un cop instal·lat a Dallas, Oswald aconsegueix una entrevista de feina amb una empresa de fotografia, la Jaggars-Chiles-Stoval. És contractat i comença a treballar com a fotoimpressor a raó de 50 dòlars setmanals.[21] La família Oswald manté per aquella època bona relació amb la família De Mohrenschildt i la comunitat russa de Dallas. Lee segueix interessat pel marxisme i la Unió soviètica.

El 27 de gener de 1963, suposadament, Oswald compra per correu un revòlver del calibre 38, utilitzant el nom fals d'Alek J. Hidell, a l'empresa Seaport Trades.[22]

Marina Oswald fa amistat amb Michael i Ruth Paine, oficialment separats, però que fan vida social junts. Ell treballa com a enginyer a l'empresa Bell Helicopter. Marina i Ruth Paine aviat es fan bones amigues i ella li ofereix el seu allotjament a Irving (Dallas). Marina havia comentat prèviament a Ruth que rebia maltractaments sovint per part d'Oswald.[23]

A principis de març de 1963, la família Oswald es muda al número 214 del carrer West New Neely, al barri de Oak Cliff. L'agent de l'FBI James Hosty, visita el seu anterior domicili al carrer Elsbeth, ubicat al mateix barri, poc després que canviïn de domicili. Evidentment el troba buit i recomana no perdre la pista a Oswald.[24]

Lee Harvey i Marina Oswald

El 13 de març de 1963, a través d'un cupó d'una revista d'armes, Oswald compra una carrabina Mannlicher-Carcano i una mira telescòpica de 4 augments a l'empresa Klein de Chicago.[25]

L'1 d'abril, Oswald es acomiadat de la seva feina a la Jaggards-Chiles-Stovals.

Atemptat contra el general Walker[modifica | modifica el codi]

La nit del 10 d'abril, segons el testimoni de Marina Oswald, Lee cometia un intent fallit d'atemptat contra el general Edwin Walker.[26] Un autèntic ultradretà, membre de la John Birch Society. John F. Kennedy l'havia expulsat de l'exèrcit per les seves idees segregacionistes. Oswald no seria acusat d'aquest fet fins després del magnicidi de John F. Kennedy. Sempre segons Marina Oswald, Lee aquella nit havia tornat a casa després d'absentar-se unes hores i l'hi havia confesat que acabava de disparar al general Walker.[27] Efectivament, aquella nit algú havia disparat desde l'exterior de la casa de Walker contra ell, quan aquest es trobava al seu despatx. El van ferir lleument al braç. Va tenir temps de veure un automòbil allunyarse precipitadament. Un nen de 15 anys, Kirk Coleman, testimoni dels fets, va dir que havia vist 3 homes allunyant-se en 2 vehicles. Oswald hauria confesat a Marina l'autoria dels fets. Hi ha investigadors que dubten d'aquesta part de la seva biografia. Entre altres motius, s'esgrimeix que el de Marina Oswald és l'únic testimoni que vincula directament Lee amb aquest atemptat.[28][29]

Nova Orleans[modifica | modifica el codi]

El 23 d'abril de 1963, Marina es trasllada a viure amb Ruth Paine, i Oswald es dirigeix a Nova Orleans a buscar feina. S'allotja provisionalment a casa de la seva tia Lillian. Troba feina en una empresa de maquinària per servir cafès, la Reily Coffee Company amb seu al cèntric carrer Magazine.[30]

El 10 de maig lloga un habitatge al número 4905 del mateix carrer Magazine.[31] Truca a Marina que està embarassada de la seva segona filla i l'hi demana que vinguin amb ell a Nova Orleans. Ruth Paine trasllada la família Oswald amb Lee a Nova Orleans en automòbil el dia 11 maig.

Poc després Oswald es posa en contacte amb l'organització castrista Comité Joc Net per Cuba (FPCC). Imprimeix propaganda procastrista que paga de la seva butxaca. Lloga l'apartat de correus 30061 amb el nom fals de A. J. Hidell. Inicia una carrera com a marxista convençut amb afinitats per Cuba. Tanmateix, unes idees que no deixen de ser contradictories amb el fet que la propaganda procastrista que repartia Lee Harvey Oswald a Nova Orleans, duia impressa l'adreça número 544 del carrer Camp, de l'oficina de Guy Banister, un investigador privat, ex-agent de l'FBI amb vinculacions ultradretanes.[32] S'ha especulat que estava implicat amb l'anomenada "Operació Mangosta". Per aquella època Oswald es retroba també amb David Ferrie amb qui havia coincidit a la Patrulla Aèria Civil.

El 19 de juliol Oswald es acomiadat de la Reily Coffee Co. Sense feina, aquell estiu, Oswald es continua dedicant a repartir propaganda procastrista al centre de Nova Orleans. Això provoca, el 9 d'agost, una picabaralla entre Oswald i uns exiliats cubans que l'acusen de comunista. Lee acaba a comissaria i és interrogat per el tinent Francis L. Martello. Li imposen una multa de 10 dòlars.

Els mitjans de comunicació es fan ressò de l'incident i Oswald fins i tot participa en un debat radiofònic, per a l'emisora local WDSU-Radio, el dia 21 d'agost.

El 23 de setembre, Marina i June Oswald es traslladen novament amb Ruth Paine a Irving i Lee sol.licita un visat d'entrada a Mèxic. Oswald abandona el seu habitatge del carrer Magazine sense pagar les 2 darreres setmanes.

El 26 de setembre Oswald viatja a Mèxic en un autobus de la Continental Trailways. A Ciutat de Mèxic visita les ambaixades de Cuba i la Unió Soviètica, segons la versió oficial.

Després de la seva estada a Mèxic, Oswald s'allotja a Dallas, en el número 1026 del carrer North Beckley. A través de Ruth Paine, el 14 d'octubre, aconsegueix una feina en el Dipòsit Municipal de Llibres Escolars de la ciutat, cobrant 1,25 dòlars l'hora. Pocs dies desprès, el 20 d'octubre, neix la seva segona filla, Rachel.

Oswald s'allotja a Dallas entre setmana i visita els caps de setmana a la seva família a Irving. Wesley Frazier, un veí de Ruth Paine, el porta en cotxe a la feina. A principis de novembre, l'agent de l'FBI James Hosty, visita a Marina Oswald preguntant pel seu marit.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Assassination Archive and Research Center» (en en-us). ASSASSINATION ARCHIVES.
  2. Jim, Garrison,. On the trail of the assassins : My investigation and prosecution of the murder of President Kennedy. Sheridan Square Press, 1988. ISBN 094178102X. 
  3. «Appendix 13» (en en). National Archives, 15-08-2016.
  4. Montero Lama, 2013, p. 130-131.
  5. Swike, Jack R. The Missing Chapter Lee Harvey Oswald in the Far East (en en). Snotboards, 2008-05-14. ISBN 9781438225739. 
  6. Montero Lama, 2013, p. 132.
  7. Parker, Greg R. Lee Harvey Oswald's Cold War Vol 2: Why the Kennedy Assassination Should Be Reinvestigated (en en). New Disease Press. 
  8. Montero Lama, 2013, p. 133. 
  9. Posner, Gerald. Case Closed: Lee Harvey Oswald and the Assassination of JFK (en en). Open Road Media, 2013-10-01. ISBN 9781480412309. 
  10. Savodnik, Peter. The Interloper: Lee Harvey Oswald Inside the Soviet Union (en en). Basic Books, 2013-10-08. ISBN 9780465029075. 
  11. «Appendix 15» (en en). National Archives, 15-08-2016.
  12. «Appendix 13» (en en). National Archives, 15-08-2016, pàg. 689.
  13. Kramer, Andrew E. «Intimate Glimpses of Lee Harvey Oswald’s Time in Minsk». The New York Times, 02-11-2012. ISSN: 0362-4331.
  14. «The Mystery of Marina Oswald» (en en). [Consulta: 11 maig 2017].
  15. Craig, John. The Guns of Dealey Plaza -- Weapons and the Kennedy Assassination (en en). Lulu.com, 2016-03-04. ISBN 9781329892163. 
  16. Cherkashin, Victor; Feifer, Gregory. Spy Handler: Memoir of a KGB Officer: The True Story of the Man Who Recruited Robert Hanssen and Aldrich Ames (en en). Basic Books, 2005-11-01. ISBN 0465009697. 
  17. Montero Lama, 2013, p. 143. 
  18. Kaiser, David E. The Road to Dallas (en en). Harvard University Press, 2009-06-30. ISBN 9780674039285. 
  19. «History Matters Archive - Warren Commission Hearings, Volume IX, pg». [Consulta: 16 maig 2017].
  20. «Assassination Archive and Research Center» (en en-us). ASSASSINATION ARCHIVES.
  21. Johnson, Scott P. The Faces of Lee Harvey Oswald: The Evolution of an Alleged Assassin (en en). Lexington Books, 2013-10-29. ISBN 9780739186824. 
  22. Cox, Alex. The President and the Provocateur: The Parallel Lives of JFK and Lee Harvey Oswald (en en). Oldcastle Books, 2013-06-28. ISBN 9781842439425. 
  23. «Assassination Archive and Research Center» (en en-us). ASSASSINATION ARCHIVES.
  24. «Testimony Of James Patrick Hosty, Jr.». [Consulta: 18 maig 2017].
  25. Informe de la Comissió Warren, p. 118-119..
  26. «showDoc.html» (en en). [Consulta: 18 maig 2017].
  27. Testimony of Mrs. Lee Harvey Oswald, Warren Commission Hearings, volume 1, p. 17..
  28. (http://www.lab99.com/), Lab 99 Web Design. «Did Lee Harvey Oswald Shoot at General Edwin Walker? : The JFK Assassination». [Consulta: 19 maig 2017].
  29. Montero Lama, 2013, p. 152-153. 
  30. Johnson, Scott P. The Faces of Lee Harvey Oswald: The Evolution of an Alleged Assassin (en en). Lexington Books, 2013-10-29. ISBN 9780739186824. 
  31. Newman, John. Oswald and the CIA: The Documented Truth About the Unknown Relationship Between the U.S. Government and the Alleged Killer of JFK (en en). Skyhorse Publishing, Inc., 2008-06-01. ISBN 9781602392533. 
  32. Washington, D.C.: United States Government Printing Office «"XIII. 544 Camp Street and Related Events"». Appendix to Hearings before the Select Committee on Assassinations of the U.S. House of Representatives, March 1979, pàg. 126–127.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Epstein, Edward Jay. El Mundo secreto de Lee Harvey Oswald. Barcelona: Librería Editorial Argos, 1978. 
  • Mailer, Norman. Oswald : un misterio americano. Barcelona: Anagrama, 1996 (Panorama de narrativas ; 359). ISBN 9788433908292. 
  • Montero Lama, Ángel. JFK 1963-2013 : 50 años de mentiras. El Casar (Guadalajara): Poe Books, 2013. ISBN 9788494131516. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]