Leila Alaoui

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLeila Alaoui
Biografia
Naixement 10 juliol 1982
París
Mort 18 gener 2016 (33 anys)
Ouagadougou
Lloc d'enterrament Marràqueix
Residència Marràqueix
Educació City University of New York Tradueix
Activitat
Ocupació Fotògrafa i videographer Tradueix
Família
Cònjuge Nabil Canaan Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: leilaalaouiphotography Twitter: leila_alaoui Instagram: leilaalaoui IMDB: nm2207576
Modifica les dades a Wikidata

Leila Alaoui (en àrab: ليلى علوي; en tifinag: ⵍⴰⵢⵍⴰ ⵄⴰⵍⴰⵡⵉ) (París, 10 de juliol de 1982—Ouagadougou, 18 de gener de 2016) va ser una fotògrafa i videoartista franc-marroquina.[1]

Primers anys[modifica]

Leila Alaoui va néixer a París, de pare marroquí i mare francesa, i es va criar a Marrakech, el Marroc.[2] Durant la seva infància i adolescència, va ser exposada regularment a les històries tràgiques d'immigrants que s'ofegaven en el mar, mentre realitzaven viatges perillosos, que va interpretar com a històries d'injustícia social.[3]

Quan va complir 18 anys, es va mudar a Nova York per estudiar fotografia en la Universitat de la Ciutat de Nova York.[3]> Després va tornar a Europa abans de tornar al Marroc en 2008, viatges regulars a Beirut i París.[4]

Carrera[modifica]

Va considerar que la fotografia i l'art podien ser utilitzats per l'activisme social, optant per centrar el seu treball en les realitats socials, d'identitat nacional i diversitat cultural, la migració i el desplaçament forçat.[5][6] Per a això, va utilitzar imatges de creació, reportatges i vídeos. Una de les seves tècniques d'ús comú va ser la d'establir un estudi portàtil en un lloc públic com una plaça o un mercat i convidar als transeünts interessats a ser fotografiats.[2] Crítics d'art van descriure el seu treball com «post-Oriental», en referència a la teoria d'Orientalisme proposada per Edward Said.[7]

El seu treball va ser exhibit en la Biennal de Marrakech al Marroc en 2012 i 2014,[8] Art Dubai, i a Nova York, Berlín, Beirut, Tunísia, Luxemburg, Argentina, Països Baixos, Espanya i Suïssa. Les seves fotos s'han publicat en The New York Times i en la revista Vogue.[2] La seva obra forma part de les col·leccions del Museu de Qatar i de la Société Générale.[8] També va realitzar tasques per al programa de televisió espanyol El Mag.[9] En 2013, va ser comissionada pel Consell Danès per als Refugiats per crear una sèrie de retrats de refugiats en el Líban.[10]

En 2013, va crear una videoinstal·lació titulada Travessies, que descriu els viatges dels marroquins que viatgen a Europa.[11] Es va exhibir en el Museu de Fotografia i Arts Visuals de Marrakech en 2015,[12] i en el Festival de Video del Caire en 2015.[13] Les fotografies del projecte es van exposar en la Setmana d'Art de Luxemburg al novembre de 2015,[14] i en la Casa Europea de la Fotografia (MEP) a París en 2015-2016, com una exposició titulada Els marroquins.[15] També va formar part de la primera Biennal de Fotografia al Món Àrab contemporani, celebrada a París en 2015.[16]

En 2015, va completar un treball fotogràfic titulat herois diaris de Síria, en el Líban, Jordània i l'Iraq, centrant-se en els sirians que viuen en els assentaments de refugiats.[15] El projecte es va completar per al Consell Danès per als Refugiats, la Comissió Europea per a l'Ajuda Humanitària i el departament de Protecció Civil i ActionAid International.[17]

Defunció[modifica]

En l'atemptat a Ouagadougou del 15 de gener de 2016 es trobava en un cotxe davant del restaurant Capuccino quan es va produir l'atac i va rebre diversos trets en el pit i les seves cames, quedant greument ferida. Es trobava realitzant una missió per Amnistia Internacional, fotografiant sobre els drets de les dones a Burkina Faso, des d'una setmana abans de l'atemptat. Va ser traslladada ràpidament a l'hospital Notre Dame de la Paix de la ciutat, on va morir tres dies més tard per un atac al cor arran de les seves ferides. Tenia 33 anys d'edat.[18][19][12][2][20][21][22] També va morir el seu conductor Mahamadi Ouédraogo, dins del vehicle on es trobava arran dels trets rebuts.[23]

Les seves restes van ser traslladades al Marroc a costa del rei Mohammed VI del Marroc, on va ser enterrada en el cementiri d'aquesta ciutat el 19 de gener.[24][25][26] El director de la Casa Europea de la Fotografia (MEP) i el president de l'Institut del Món Àrab van fer una declaració conjunta lloant el seu treball donant «veu als sense veu» i dient que era «una de les fotògrafes més prometedores de la seva generació».[15][2]

Referències[modifica]

  1. Euronews. «La muerte de la fotógrafa Leila Alaoui eleva a 30 el número de víctimas de la masacre terrorista de Uagadugú», 18-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bilefsky, Dan «Leila Alaoui, Photographer Wounded in Burkina Faso Siege, Dies at 33». The New York Times, 19-01-2016 [Consulta: 19 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 «Amnesty photographer Leila Alaoui killed in Burkina Faso al-Qaeda attack» (en en-gb). [Consulta: 20 gener 2016].
  4. Al-Mousawi, Nahrain «Q&A: Tackling taboos in Morocco's art scene». Al Jazeera, 19-07-2015 [Consulta: 20 gener 2016].
  5. Al-Mousawi, Nahrain. «When we spoke to Leila Alaoui on tackling taboos in art», 19-07-2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  6. Zhang, Michael. «Photographer Leila Alaoui Dies After Al-Qaeda Attack in Burkina Faso», 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  7. «Leila Alaoui». [Consulta: 20 gener 2016].
  8. 8,0 8,1 «Artist Leila Alaoui Dies from Injuries Sustained in Burkina Faso Terror Attack», 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  9. Dieseldorff, Karla. «Leila Alaoui's Photo Session with Brazilian Football Player Neymar», 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  10. «Art Meets Activism: Humanizing Refugees With Photos». The Daily Star, 29-11-2013 [Consulta: 20 gener 2016].
  11. McKenzie, David. «Leila Alaoui: Young artist killed in Burkina Faso - CNN», 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  12. 12,0 12,1 «Burkina : deux Français parmi les victimes de l’attaque terroriste» (en fr). Le Monde.fr [Consulta: 16 gener 2016].
  13. El Safoury, Nour. «FestBeat: Talking about institutions and fluidity at Cairo Video Festival», 26-12-2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  14. «Luxembourg Art Week 2015». [Consulta: 20 gener 2016].
  15. 15,0 15,1 15,2 «Photographer Leila Alaoui Dies After Al-Qaeda Attack in Burkina Faso». [Consulta: 20 gener 2016].
  16. «Culture - Paris exhibition takes on clichés of Arab world» (en en-us), 13-11-2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  17. «Launch of the Everyday Heroes of Syria campaign», 15-06-2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  18. «Attaque au Burkina Faso: li point sud l'enquête» (en fr-fr). RFI Afrique. [Consulta: 19 gener 2016].
  19. «French-Moroccan photographer Leila Alaoui dies after Burkina Faso attacks». BNO News. [Consulta: 19 gener 2016].
  20. «Burkina Faso: Devastating news of the deaths of Leila Alaoui and Mahamadi Ouédraogo | Amnesty International», 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  21. «Burkina Faso attack: Leila Alaoui, Amnesty photographer, dies» (en en-gb), 19-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  22. Alberto Ballestín. «La fotògrafa Leila Alaoui, entre les víctimes mortals de l'atemptat d'Al-Qaeda a Burkina Faso». quesabesde.com, 20-01-2016. [Consulta: 21 gener 2016].
  23. «Amnesty photographer Leila Alaoui killed in Burkina Faso al-Qaeda attack» (en en-gb). British Journal of Photography. [Consulta: 19 gener 2016].
  24. «King Mohammed VI to Pay for Transfer of Leila Alaoui’s Remains». [Consulta: 20 gener 2016].
  25. Qods Chabâa i Abderrahim Ettahiry. «Émouvantes funérailles de Leila Alaoui à Marrakech» (en francès). Le360.ma, 20-01-2016.
  26. Géraldine Dulat. «Funérailles émouvantes de Leila Alaoui à Marrakech» (en francès). Illionweb.com, 20-01-2016.

Enllaços externs[modifica]