Les uns et les autres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes uns et les autres
Fitxa
DireccióClaude Lelouch
Protagonistes
ProduccióClaude Lelouch
Dissenyador de produccióJean-Louis Poveda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Lelouch
MúsicaMichel Legrand
Francis Lai
Pierre Barouh
Jean Yanne
Marc de Loutchek
FotografiaMaurice Béjart
MuntatgeSophie Bhaud Modifica el valor a Wikidata
VestuariCatherine Leterrier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes films 13
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1981
Durada184 min
Idioma originalfrancès, Alemany, anglès, rus
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
TemaSegona Guerra Mundial i Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0083260 Filmaffinity: 495303 Allocine: 667 Rottentomatoes: m/les_uns_et_les_autres Letterboxd: bolero-dance-of-life Allmovie: v6554 TCM: 488745 TMDB.org: 37335 Modifica el valor a Wikidata

Les uns et les autres és una pel·lícula francesa de Claude Lelouch, estrenada el 1981. La pel·lícula és un musical èpic i es considera el millor treball del director, juntament amb Un homme et une femme , Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes. Als Estats Units, es va distribuir amb el títol de Bolero en referència a la peça de Maurice Ravel, utilitzada a la pel·lícula.

Argument[modifica]

La pel·lícula segueix quatre famílies, amb nacionalitats diferents (Francès, alemany, rus i americà) però amb la mateixa passió per la música, des dels anys 1930 fins als anys 1960. Les diverses línies de la història es creuen moltes vegades en llocs i temps diferents, amb el seu propi tema musical, que evoluciona mentre el temps passa.

L'esdeveniment principal a la pel·lícula és la Segona Guerra Mundial, que basteix les històries de les quatre famílies musicals i barreja els seus destins. Encara que tots els personatges són ficticis, molts d'ells es basen lliurement en icones musicals històriques (Édith Piaf, Josephine Baker, Herbert von Karajan, Glen Miller, Rudolf Nuréiev, etc.) La seqüència de dansa al final (Bolero) ajunta totes les històries.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]