Brigitte Roüan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBrigitte Roüan
Biografia
Naixement28 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Toló (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de

IMDB: nm0747690 Allocine: 2890 Allmovie: p109093 TMDB.org: 76904
Discogs: 994174 Modifica el valor a Wikidata

Brigitte Roüan (Toló, 28 de setembre de 1946) és una directora, guionista i actriu francesa.[1]

Vida i carrera[modifica]

Rouan va néixer en una família de l'Armada Francesa a Toló el 1946. Va quedar òrfena als sis anys i va passar la seva infantesa a Algèria i Senegal. Als 12 anys, va marxar a l'escola d'un convent a París.[2]

La seva carrera d'actriu va començar als 21 anys, als escenaris. La seva actuació obre el camí a petits papers cinematogràfics de directors com Alain Resnais, Jacques Rivette i Bertrand Tavernier.

Rouan es va convertir en directora per dret propi quan va dirigir un curtmetratge titulat Grosse. Va guanyar un Premi César l'any 1986. Es convertiria en directora de llargmetratges amb Outremer (1990), que va guanyar el premi de la Setmana de la Crítica al 43è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3] Va protagonitzar la pel·lícula amb Marianne Basler i Nicole Garcia per retratar les germanes de l'Àfrica del Nord colonial durant la dècada de 1950.

L'actual actor-director continuaria en papers, com a Olivier, Olivier (1991) de la directora polonesa Agnieszka Holland.

La pel·lícula de Rouan de 1997 Post coïtum animal triste va cridar l'atenció per la seva representació d'una aventura entre una dona de mitjana edat (interpretada per la mateixa Roüan) i un home més jove. La pel·lícula va ser un èxit al seu país d'origen i va rebre forts avisos a Amèrica, on es va projectar al Festival de Cinema de Nova York abans d'actuar davant del públic artístic. També es va projectar a la secció Un Certain Regard al 50è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]

El 1998, va ser membre del jurat del 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[5]

És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i audiovisual.[6][7]

Filmografia[modifica]

Directora[modifica]

Actriu[modifica]

Guionista[modifica]

Teatre[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aquest article pren en préstec en gran part un perfil de l'artista a The New York Times. Riding, Alan. "When the Tables Are Turned in Adultery's Secret Rooms", The New York Times, March 8, 1998
  2. «Mes dates clés, par Brigitte ROUAN». Libération.fr, 1 juin 2005. Arxivat de l'original el 2011-02-19.
  3. «29e Selecion de la Semaine de la Critique - 1990». archives.semainedelacritique.com. [Consulta: 8 juny 2017].
  4. «Festival de Cannes: After Sex». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2012-10-06. [Consulta: 27 setembre 2009].
  5. «Berlinale: 1998 Juries». berlinale.de. [Consulta: 14 gener 2012].
  6. «Femmes dans le cinéma : "La parité n'est pas qu'un problème de nana !"». LExpress.fr, 18-05-2019.
  7. «Le collectif 5050». Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 10 octubre 2023].