Lluís Carreras i Aragó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1835  Barcelona |
| Mort | 25 maig 1907 (72 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Estadística demogràfica sanitària Ús d'ambulàncies municipals |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge oftalmòleg |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Celia Solà Casanovas (casats en 1862) |
| Fills | Lluís, Ventura i Mercè |
Lluís Carreras i Aragó (Barcelona, 16 de febrer de 1835 – 25 de maig de 1907) fou un metge oftalmòleg català.
Biografia[modifica]
Era fill de l'argenter Francesc d'Assís Carreras i Duran (Barcelona 1797 – 1862), joier d'Isabel II d'Espanya i originari de Mataró. També fou oncle de Francesc Carreras i Candi.
Com que els seus germans més grans continuaren el negoci familiar, ell decidí estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1859 amb la tesi Influjo de las ciencias naturales sobre la medicina. Després marxà a França a ampliar estudis. El 1862, després de visitar diversos països europeus, torna a Barcelona, on hi funda una Clínica Oftalmològica i és noment catedràtic substitut de Terapèutica i art de receptar de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.[1]
El 1865 va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la que en fou vicepresident en 1887-1888 i 1889-1890, i redactor de la revista El Compilador Médico. També publicaria articles a les revistes La Independencia Médica (1874) i Archivos de Cirugía (1877). El 1877, juntament amb Ramon Coll i Pujol, va establir l'estadística demogràfica sanitària en la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol. Va donar classes a l'Institut Mèdic de Barcelona i creà un important laboratori d'anatomia patològica. Entre les seves millores es troba la introducció d'anestèsia amb cocaïna i una modificació del sistema d'exploració de l'agudesa visual. Des de 1880 va col·laborar en la Revista de Ciencias Médicas, fundada el 1875, de la que en serà director i propietari entre el 1885 i el 1890.[2]
El 1883 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Partit Liberal, i aquell mateix any formà part de la junta Inspectora d'Higiene Municipal i del laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Quan l'epidèmia de còlera de 1883 anà a París a estudiar nous aparells per desinfectar habitacions. També va introduir als ajuntament les ambulàncies per a transportar malalts.[3]
Després de la mort en 1888 del seu fill gran Lluís Carreras i Solà, també oftalmòleg, va abandonar la pràctica de la medicina. Tanmateix, sí que continuà com a polític i fou escollit novament regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Partit Liberal en 1893. Fou soci de l'Ateneu Barcelonès.
Obres[modifica]
- Estudios oftalmológicos (1875)
- Clínica de Oftalmología (1878)
- Examen y mejora de la visión (1880)
Referències[modifica]
- ↑ Biografia Arxivat 2015-02-07 a Wayback Machine. al web de la RAMC
- ↑ «Lluís Carreras i Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Notícia bio-bibliogràfica del doctor Lluís Carreras i Aragó per Susanna Rives i Solà, Alfonso Zarzoso Orellana
Enllaços externs[modifica]
- Lluís Carreras i Aragó a galeriademetges.cat