Lluís Duch i Álvarez

Lluís Duch i Álvarez
	;
Biografia
Naixement	13 setembre 1936 ; Barcelona
Mort	10 novembre 2018 (82 anys); Monestir de Montserrat (Bages)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Tübingen
Activitat
Ocupació	monjo, antropòleg
	Premis (2011) Creu de Sant Jordi ;

Lluís Duch i Álvarez (Barcelona, 13 de setembre de 1936 - Monestir de Montserrat, 10 de novembre de 2018) fou un monjo benedictí i antropòleg català.^[1]

El 1961 ingressà al Monestir de Montserrat i des del 1963 en fou monjo. El 1973 es doctorà en teologia per la Universitat de Tubinga amb el professor Max Seckler; i després estudià a Münster/W. amb el professor Hans Blumenberg. Se'l considera un especialista en història de la cultura occidental en especial de l'antropologia. Professor de fenomenologia de la religió als instituts de teologia de Montserrat, Manresa i Tarragona i professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l'Institut d'Humanitats de Barcelona, a la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Hass^[2] (Universitat Pompeu Fabra), a l'Instituto de Antropología de la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Institut del Teatre. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi i li va ser dedicat el llibre d'homenatge Emparaular el món: el pensament antropològic de Lluís Duch,^[3] a cura de Joan-Carles Mèlich, Ignasi Moreta i Amador Vega, amb motiu del seu 75è aniversari. Entre 2011 i 2018 fou membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.^[4] El 2014 es va defensar, a la Universitat de Girona, la primera tesi doctoral dedicada monogràficament al pensament de Lluís Duch, a càrrec d'Elies Ferrer.^[5]

Va morir el 10 de novembre de 2018.^[6]

Obres[modifica]

Conceptes fonamentals d'antropologia i religió (a cura d'Ignasi Moreta, 2020). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-17796-16-7
Conversa amb Lluís Duch. Religió, comunicació i política (d'Ignasi Moreta, 2019). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-15518-99-0
Sortida del laberint (2018). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-15518-94-5
L'exili de Déu (2017). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-15518-70-9
Religión y política (2014). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-92416-83-7
Religió i comunicació (2010). Barcelona: Fragmenta, ISBN 978-84-92416-32-5
La crisi de la transmissió de la fe (2007): Fundació Joan Maragall, ISBN 978-84-661-2028-9
Un extraño en nuestra casa (2006). Barcelona: Herder Editorial
Algunes interpretacions del cristianisme (2004). Barcelona: Espai Obert DL
Ambigüitats de l'amor (2004). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Antropología de la religión (2001). Barcelona: Herder Editorial
Jesucrist, el nostre contemporani (2001). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Antropologia de la vida quotidiana 2.2. Ambigüitats de l'amor (2004, junt amb Joan Carles Mèlich). Barcelona:Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Antropología de la vida cotidiana 2.2. Escenarios de corporeidad (2002, junt amb Joan Carles Mèlich). Barcelona: Trotta
Antropologia de la vida quotidiana 4.2. Armes espirituals i materials. Política (2001). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Antropologia de la vida quotidiana 4.1. Armes espirituals i materials. Religió (2001). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Antropología de la vida cotidiana 1. Simbolismo y salud (1999). Barcelona: Trotta
Antropologia de la religió (1997). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Mircea Eliade. El retorn d'Ulisses a Ítaca (1983). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
De la religió a la religió popular (1980). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Mort i esperança: la mort del Crist i la del cristià (1975), amb pròleg d'Evangelista Vilanova. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ISBN 84-7202-248-X

Referències[modifica]

↑ «El dia que m'espera.». Diari Ara [Barcelona], 19-12-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.
↑ «Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Hass». Arxivat de l'original el 2019-01-27.
↑ Mèlich, J.C., Moreta, I,; Vega, Amador (curadors). Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (en català i castellà). Barcelona: Fragmenta, 13.09.2011, p. 320. ISBN 978-84-92416-46-2.
↑ «Membres del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya, 26-05-2011. Arxivat de l'original el 2015-05-16. [Consulta: 22 desembre 2014].
↑ «Màxima qualificació per a la primera tesi sobre el pensament de Lluís Duch». Generalitat de Catalunya, 03-11-2014. Arxivat de l'original el 2018-11-12. [Consulta: 11 novembre 2018].
↑ «Mor Lluís Duch, un dels grans intel·lectual que ha donat Montserrat». Catalunya Religió, 10-11-2018.

Enllaços externs[modifica]

[1] «El dia que m'espera.». Diari Ara [Barcelona], 19-12-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.

[2] «Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Hass». Arxivat de l'original el 2019-01-27.

[3] Mèlich, J.C., Moreta, I,; Vega, Amador (curadors). Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (en català i castellà). Barcelona: Fragmenta, 13.09.2011, p. 320. ISBN 978-84-92416-46-2.

[4] «Membres del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa». Generalitat de Catalunya, 26-05-2011. Arxivat de l'original el 2015-05-16. [Consulta: 22 desembre 2014].

[5] «Màxima qualificació per a la primera tesi sobre el pensament de Lluís Duch». Generalitat de Catalunya, 03-11-2014. Arxivat de l'original el 2018-11-12. [Consulta: 11 novembre 2018].

[6] «Mor Lluís Duch, un dels grans intel·lectual que ha donat Montserrat». Catalunya Religió, 10-11-2018.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)