Mística de la feminitat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreMística de la feminitat
(en) The Feminine Mystique
Tipus obra escrita
Fitxa tècnica
Autor Betty Friedan
Llengua anglès
Publicació Estats Units d'Amèrica, 1963
Detalls de l'obra
Tema feminisme
Gènere no-ficció
Més informació
ISBN 978-0-393-32257-6 i 978-0-393-08436-8
OCLC 155697599 i 816728355
Modifica les dades a Wikidata

The Feminine Mystique, en català La mística de la feminitat (traduït per Jordi Solé i Tura) és el nom d'un llibre clau del que es coneix com la segona ona del feminisme (1960-1990) amb el qual la seva autora Betty Friedan va guanyar el premi Pulitzer el 1964. Publicat a Nova York el 1963, en la introducció, tracta sobre “el malestar que no té nom”, que segons les recerques que va realitzar Friedan, afligia a les dones nord-americanes de classe mitjana i que l'autora identifica amb "la mística de la feminitat". Aquest llibre va ser el punt d'arrencada del feminisme dels anys 70, va marcar el final de l'interregne i de la mística femenina. Es va constatar que:

Friedan descriu el període dels anys 50 en el qual el model educatiu, difós després de la Segona Guerra Mundial, es dirigia al fet que les dones decidissin triar l'opció de tornar a la llar, després d'haver conquistat el dret al vot i a l'educació i d'haver accedit a una ocupació. L'expressió mística de la feminitat, segons la seva autora, s'empra per descriure un conglomerat de discursos i pressupostos tradicionals sobre la feminitat que obstaculitza el compromís intel·lectual i la participació activa de les dones en la seva societat.[1] Sense independència econòmica, la manera de vida del mestressa de casa en aquesta nova llar tecnificada, produeix solitud, depressió i altres quadres mèdics qualificats com "típicament femenins". Friedan analitza el sistema econòmic en el qual es ven a les dones una identitat d'acord amb la unitat familiar de consum en què s'ha transformat la família.

Impacte[modifica]

The Feminine Mystique és el punt d'arrencada del feminisme que va despertar en la dècada de 1970. En la cronologia del feminisme, teòriques com Amelia Valcárcel situen l'obra de Betty Friedan en el període que denominen interregne.

Friedan va posar nom a l'opressió que en èpoques anteriors s'havia conegut amb diversos noms però que no es recordaven per l'oblit històric. La seva importància rau en el fet que va facilitar a milers de mestresses de casa de diversos països, els mitjans per identificar la seva situació de malestar no solament personal, sinó col·lectiva.

Traducció al català[modifica]

Mística de la feminitat fou el primer llibre escrit per una pensadora feminista que es traduí al català. Es va publicar dins de la col·lecció Llibres a l’Abast, d'Edicions 62, traduït per Jordi Solé i Tura. Va ser editat en dos volums, La mística de la feminitat 1. El problema no plantejat i La mística de la feminitat 2. Un nou pla de vida. Aquest llibre, conjuntament amb El segon sexe, de Simone de Beauvoir, van ser molt influents en el feminisme en català de la segona meitat del segle XX.[2]

Referències[modifica]

  1. Branciforte y Ortíz, Laura y Rocío. De la mística de la feminidad al mito de la belleza. 
  2. «50 anys de la primera traducció feminista al català». Tradiling, 10-10-2015. [Consulta: 19 juny 2016].