Múscul tibial posterior

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMúscul tibial posterior
Gray442.png
Tendons del peu. Vista medial. El tibial posterior s'aprecia en la part superior central.
Detalls
Llatí Musculus tibialis posterior
Origen En la membrana interòssia, tíbia, peroné;.[1]
Inserció A l'escafoide, amb fascicles per als tres cunys, cuboide, metatarsians segon a quart.[1]
Irrigació Artèria tibial posterior
Innervació Nervi tibial.
Accions Inversió del peu, auxiliar en la flexió plantar.[1]
Antagonista Peroneal lateral curt
Identificadors
Gray p.484
Dorlands
/Elsevier
m_22/12551177
TA A04.7.02.051
FMA 51099
Termes anatòmics dels músculs
Modifica dades a Wikidata

El múscul tibial posterior (musculus tibialis posterior),[nota 1] té forma allargada i està situat en el pla profund de la regió posterior de la cama. És un dels tres músculs profunds del compartiment posterior de la cama. Els altres músculs profunds són el flexor llarg del dit gros i el flexor llarg dels dits; el tibial posterior és el més poderós d'aquests músculs profunds. Els tres músculs estan innervats pel nervi tibial que és una branca del nervi ciàtic.[2] La irrigació la realitzen branques de l'artèria tibial posterior.[3]

Insercions[modifica]

S'insereix en la seva part superior, en la cara posterior de la tíbia i el peroné, mentre que a la seva part inferior forma un tendó que passa per darrere del mal·lèol intern del turmell, arriba a la planta del peu i s'insereix en l'os escafoide o navicular, al cuneïforme central i en la base dels ossos metatarsians.

Funció[modifica]

La seva acció té tres funcions:

  • Adducció del peu. Efectua una tracció interna que provoca l'adducció tarsiana, és a dir fa que la planta del peu miri cap a dins i s'elevi la seva vora intern, funció antagònica amb la del múscul peroneal lateral curt.
  • Estabilització de la volta plantar. La inserció en el centre del tars, que es disposa en forma d'arcada, serveix per estabilitzar la volta del peu en el seu terç posterior.
  • Flexió plantar del peu. És una acció secundària que és antagònica a la del múscul tibial anterior.[4]

Lesions[modifica]

Les més freqüents són les tendinopaties (lesions del tendó), habituals durant l'activitat esportiva, sobretot en els corredors de llargues distàncies. La lesió provoca dolor a la regió posterior del mal·lèol intern del turmell que augmenta quan es realitza l'adducció, supinació o extensió del peu. Per exemple, al col·locar-se en posició de puntetes o fer que la planta del peu miri cap endins.[4]

Notes[modifica]

  1. <Coincideixen en la denominació tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el Termcat. Així apareix al Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 23 març 2015].
  2. Hopkinsmedicine. Sistema nerviós perifèric (en anglès). Accés el 22 de març de 2015.
  3. Músculos de la pierna. Facultad virtual de medicina. Accés el 25 de març de 2012
  4. 4,0 4,1 Martín Urrialde, J.A.: Lesiones por sobrecarga del tibial posterior. Valoración funcional diferencial. Fisioterapia. 2004; 26:319-24, vol.26, nº 06. Accés el 20 de març de 2012
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul tibial posterior