Magda Polo Pujadas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMagda Polo Pujadas
Dades biogràfiques
Naixement 6 de juny de 1965 (52 anys)
Manlleu
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Professora, editora i filòsofa
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Magda Polo Pujadas (Manlleu, 6 de juny de 1965) és una filòsofa, editora i professora universitària catalana.[1] És professora titular d'Estètica i Teoria de les arts i d'Història de la música a la Universitat de Barcelona.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va doctorar en filosofia el 1997 a la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre Filosofia de la música del Romanticisme.[3] Per la seva realització se li va atorgar una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) de la Generalitat de Catalunya i va fer estades de recerca a Alemanya, Itàlia i EEUU. Com a professora, ha col·laborat amb diverses universitats, entre les quals destaquen la Universidad Autónoma de Madrid, Universitat de València, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Carabobo (Veneçuela), Universidad de Cantabria, Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia), Universitat Ramon Llull i a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on ha fet tasques de docència i de recerca. Entre d'altres càrrecs, entre 2006 i 2008 fou Presidenta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas[4][5] i entre 2009 i 2015 de l'A FAD, Artistes i Artesans del FAD.[6] Ha estat la creadora i directora dels Tallers Oberts de Barcelona (2009-2015).[7]

A nivell artístic, ha comissariat diverses exposicions d'art contemporani,[8][9] i ha dirigit i creat els espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot , Quartet de corda per a violoncel sol en Sol Major i Volaverunt.[10]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • L'estètica de la música (UOC, 2007)
  • Historia de la música (Publican, 2010)
  • La música de los sentimientos. Filosofía de la música de la Ilustración (Editum, 2010)
  • Música pura i música programàtica al Romanticisme (L'Auditori, 2010)
  • Les Vienes de Wittgenstein (PAMSA, 2011)
  • Filosofía de la música del futuro (PUZ, 2011)[11]
  • Estética (Publican, 2012)
  • Pensamiento y música a cuatro manos (Editum, 2014)
  • Pensament i música a quatre mans (Arola, 2014)
  • Filosofía de la danza (Edicions de la UB, 2015)
  • Pure and Programme music in the Romanticism (Publican, 2016).

Referències[modifica | modifica el codi]