Malaltia de Tay-Sachs

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Tay-Sachs
modifica
Tipusmalaltia per dipòsit lisosòmic, gangliosidosi GM2, malaltia degenerativa de l'ull i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
EpònimWarren Taylor (en) Tradueix i Bernard Sachs Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpediatria, neurologia i genètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaHEXA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E75.0
CIM-9330.1
CIAPT99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0248185 Modifica el valor a Wikidata
OMIM272800
DiseasesDB12916
MedlinePlus001417
eMedicineped/3016
Patient UKTay-Sachs-Disease Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013661 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet845 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1848922, C1848916, C1848914, C1848913, C1848917, C1848915 i C2749283 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3320 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Tay-Sachs és una de les principals malalties lisosomals, és a dir, que afecten als lisosomes.[1] És un patiment degeneratiu neurològic progressiu que causa la mort en la infància.[2] Es caracteritza per l'acumulació anormal de gangliòsids GM2[3] en els lisosomes de les neurones en tot el cos, deguda a diverses mutacions que provoquen una deficiència de l'enzim β-hexaminosidasa.[4][5] Es transmet de forma autosòmica recessiva i és més freqüent en pacients jueus, sobretot els d'origen askenazita provinents d'Europa oriental.[6][7] També apareix de vegades en persones amb ancestres francocanadencs[8] i cajuns.[9][10]

Fou descrita per primera vegada per l'oftalmòleg britànic Warren Tay i el neuròleg estatunidenc Bernard Sachs a la dècada de 1880.[11]

Clínica[modifica]

Patologia cel·lular[modifica]

Tractament[modifica]

Ara per ara, no existeix un tractament específic per aquesta malaltia, però hi ha medicaments que es poden emprar per reduir els seus símptomes i allargar l'esperança de vida dels afectats. Els anticonvulsius ajuden a disminuir la freqüència i la intensitat de les crisis comicials. Els nens amb la condició sovint tenen problemes pulmonars provocats per cúmuls de moc als bronquis i necessiten fisioteràpia respiratòria per eliminar-los. La disfàgia és inevitable es fases avançades i llavors cal instaurar nutrició enteral amb sonda nasogàstrica per mantenir la ingesta d'aliments.[27] Els investigadors treballen en estudis sobre teràpia gènica que podrien, en un futur, retardar la progressió del trastorn.[28]

Referències[modifica]

  1. de Oliveira Poswar, F; Vairo, F; Burin, M; Michelin-Tirelli, K; Brusius-Facchin, AC; et al «Lysosomal diseases: Overview on current diagnosis and treatment» (en anglès). Genet Mol Biol, 2019; 42 (1 Supl 1), págs: 165-177. DOI: 10.1590/1678-4685-GMB-2018-0159. PMC: 6687355. PMID: 31067291 [Consulta: 18 desembre 2020].
  2. Ramani, PK; Sankaran, BP «Tay-Sachs Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Nov 5; NBK564432 (rev), pàgs: 10. PMID: 33232090 [Consulta: 27 gener 2022].
  3. PubChem «Ganglioside GM2» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Nov 21; Compound Summary CID 9898635 (rev), pàgs: 14 [Consulta: 27 novembre 2020].
  4. Lemieux, MJ; Mark, BL; Cherney, MM; Withers, SG; et al «Crystallographic Structure of Human β-Hexosaminidase A: Interpretation of Tay-Sachs Mutations and Loss of GM2 Ganglioside Hydrolysis» (en anglès). J Mol Biol, 2006 Jun 16; 359 (4), pp: 913-929. DOI: 10.1016/j.jmb.2006.04.004. PMC: 2910082. PMID: 16698036 [Consulta: 9 novembre 2020].
  5. Fazal, MI; Kacprzyk, R; Timson, DJ «In silico analysis of the effects of disease-associated mutations of β-hexosaminidase A in Tay-Sachs disease» (en anglès). J Genet, 2020; 99, pp: 42. ISSN 0973-7731. DOI: 10.1007/s12041-020-01208-8. PMID: 32529985 [Consulta: 2 abril 2022].
  6. Myerowitz, R; Costigan, FC «The Major Defect in Ashkenazi Jews with Tay-Sachs Disease Is an Insertion in the Gene for the α-Chain of β-Hexosaminidase» (en anglès). J Biol Chem, 1988 Des 15; 263 (35), págs: 18587-18589. ISSN 1083-351X. PMID: 2848800 [Consulta: 27 gener 2022].
  7. Smith, Y «Sociedad y cultura de la enfermedad de Tay-Sachs» (en castellà). News-Medical.Net, 2018; Ag 23, pàgs: 4 [Consulta: 9 novembre 2020].
  8. Martin, DC; Mark, BL; Triggs-Raine, BL; Natowicz, MR «Evaluation of the Risk for Tay-Sachs Disease in Individuals of French Canadian Ancestry Living in New England» (en anglès). Clin Chem, 2007 Mar; 53 (3), págs: 392-398. ISSN 0009-9147. DOI: 10.1373/clinchem.2006.082727. PMID: 17259242 [Consulta: 18 gener 2021].
  9. Thurmon, TF «Tay-Sachs genes in Acadians» (en anglès). Am J Hum Genet, 1993 Set; 53 (3), pp: 781-783. ISSN 0002-9297. PMC: 1682430. PMID: 8352284 [Consulta: 18 gener 2021].
  10. Zlotogora, J «Is the presence of two different Tay-Sachs disease mutations in a Cajun population an unexpected observation?» (en anglès). Am J Hum Genet, 1993 Maig; 52 (5), pp: 1014-1016. ISSN 0002-9297. PMC: 1682061. PMID: 8352284 [Consulta: 18 gener 2021].
  11. Evans, PR «Tay-Sachs disease: a centenary» (en anglès). Arch Dis Child, 1987 Oct; 62 (10), págs: 1056-1059. DOI: 10.1136/adc.62.10.1056. PMC: 1778689. PMID: 3314722 [Consulta: 9 novembre 2020].
  12. MedlinePlus «Tay-Sachs disease» (en anglès). Genetic conditions. National Institutes of Health, US National Library of Medicine, 2020; Ag 18, pàgs: 6 [Consulta: 13 novembre 2020].
  13. Marrocos de Aragão, RE; Gondim Ramos, MR; Alves Pereira, FB; Rodrigues Bezerra, AF; Nogueira Fernandes, D «“Cherry red spot” in a patient with Tay-Sachs disease: case report» (en anglès). Arquivos Brasileiros de Oftalmologia, 2009 Jul-Ag; 72 (4), pp: 537-539. DOI: 10.1590/s0004-27492009000400019. ISSN: 1678-2925. PMID: 19820796 [Consulta: 13 novembre 2020].
  14. Karataş, MC; Yazıcı, H; Bozacı, AE; Canda, E; Levent, E; et al «Rare coexistence of Tay-Sachs disease, coarctation of the aorta and grade V vesicoureteral reflux» (en anglès). Archivos Argentinos de Pediatría, 2022 Feb; 120 (1), pp: e25-e28. DOI: 10.5546/aap.2022.eng.e25. ISSN: 1668-3501. PMID: 35068126 [Consulta: 2 abril 2022].
  15. Nestrasil, I; Ahmed, A; Utz, JM; Rudser, K; et al «Distinct progression patterns of brain disease in infantile and juvenile gangliosidoses: Volumetric quantitative MRI study» (en anglès). Mol Genet Metab, 2018 Feb; 123 (2), pp: 97-104. DOI: 10.1016/j.ymgme.2017.12.432. PMC: 5832355. PMID: 29352662 [Consulta: 27 gener 2022].
  16. Fojo, FJ «Síndrome de Tay-Sachs» (en castellà). Revista Galenus, 2015; 54 (5), págs: 1. ISSN: 2159-9203 [Consulta: 19 novembre 2020].
  17. Neudorfer, O; Kolodny, EH «Late-Onset Tay-Sachs Disease» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2004 Feb; 6 (2), pp: 107-111. ISSN 1565-1088. PMID: 14986470 [Consulta: 6 desembre 2020].
  18. Maier, S; Bajko, Z; Moţăţăianu, A; Stoian, A; et al «Late Onset Tay-Sachs Disease in a Non-Jewish Patient: Case Report» (en anglès). Acta Medica Marisiensis, 2017 Des 30; 63 (4), pp: 199-203. ISSN 2668-7763. DOI: 10.1515/amma-2017-0034 [Consulta: 7 desembre 2020].
  19. Lefter, S; O'Mahony, O; Sweeney, B; Ryan, AM «Late-Onset Tay-Sachs Disease in an Irish Family» (en anglès). Mov Disord Clin Pract, 2020 Oct 28; 8 (1), pp: 106-110. PMID: 33426165. DOI: 10.1002/mdc3.13096. PMC: 7780940 [Consulta: 22 febrer 2022].
  20. Matsushita, K; Numakawa, T; Odaka, H; Kajihara, R; Soga, M; et al «Presynaptic Dysfunction in Neurons Derived from Tay–Sachs iPSCs» (en anglès). Neuroscience, 2019 Ag 21; 414, pp: 128-140. ISSN 1873-7544. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2019.06.026. PMID: 31283907 [Consulta: 27 gener 2022].
  21. MacQueen, GM; Rosebush, PI; Mazurek, MF «Neuropsychiatric Aspects of the Adult Variant of Tay-Sachs Disease» (en anglès). J Neuropsychiatry Clin Neurosci, Hivern 1998; 10 (1), pp: 10-19. ISSN 0895-0172. DOI: 10.1176/jnp.10.1.10. PMID: 9547461 [Consulta: 12 novembre 2020].
  22. Deik, A; Saunders-Pullman, R «Atypical presentation of late-onset Tay-Sachs disease» (en anglès). Muscle Nerve, 2014 Maig; 49 (5), pp: 768-771. PMID: 24327357. DOI: 10.1002/mus.24146. PMC: 4346308 [Consulta: 10 febrer 2022].
  23. Grim, KK; Phillips, GD; Renner, DR «Dysarthria and Stutter as Presenting Symptoms of Late-Onset Tay-Sachs Disease in Three Siblings» (en anglès). Mov Disord Clin Pract, 2015 Jun 30; 2 (3), pp: 289-290. PMID: 30363497. DOI: 10.1002/mdc3.12194. PMC: 6178690 [Consulta: 22 febrer 2022].
  24. Smith, Y. «Patofisiología de la enfermedad de Tay-Sachs» (en castellà) pàgs: 4. News-medical.net, 2018; Ag 23 (rev). [Consulta: 6 gener 2021].
  25. Hamosh, A; Kniffin, CL «Hexosaminidase A, HEXA» (en anglès). Online Mendelian Inheritance in Man® (OMIM). Entry 606869, 2018; Abr 6 (rev), pàgs: 29 [Consulta: 9 novembre 2020].
  26. MedlinePlus Genetics. «HEXA gene» (en anglès) pàgs: 4. National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, 2020; Ag 18 (rev). [Consulta: 22 novembre 2020].
  27. Utz, JRJ; Kim, S; King, K; Ziegler, R; et al «Infantile Gangliosidoses: Mapping a Timeline of Clinical Changes» (en anglès). Mol Genet Metab, 2017 Jun; 121 (2), pp: 170-179. PMID: 28476546. DOI: 10.1016/j.ymgme.2017.04.011. PMC: 5727905 [Consulta: 10 febrer 2022].
  28. Solovyeva, VV; Shaimardanova, AA; Chulpanova, DS; Kitaeva, KV; et al «New Approaches to Tay-Sachs Disease Therapy» (en anglès). Front Physiol, 2018 Nov 20; 9, pp: 1663. PMID: 30524313. DOI: 10.3389/fphys.2018.01663. PMC: 6256099 [Consulta: 10 febrer 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia de Tay-Sachs