Manuel Burgès i Juanico

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Burgès i Juanico
Biografia
Naixement16 gener 1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor i pianista Modifica el valor a Wikidata

Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 16 de gener del 1874[1] - 3 de novembre del 1945[2]) va ser compositor i pianista. Ocasionalment emprà els pseudònims Manuel de Burgos, Richard von Grün, W. Kraus i Carlos Vergara.[3]

Biografia[modifica]

Era fill de Pau Burgès Puig, traginer, i de Clotilde Juanico Dalmau, ambdós de Barcelona i residents al barri de Santa Caterina. L'endemà del naixement fou inscrit al jutjat de Sant Pere amb els noms de Manuel Joan i Marcel.[cal citació]

Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional de Barcelona i la Societat Barcelonesa de Concerts (1898), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Gustave Charpentier, amb qui mantingué correspondència. Es dedicà també a l'ensenyament de la música, tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,[4] Domènec Prat i el músic i coreògraf Segundo Olaeta Mugartegui.[cal citació]

Com a compositor fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, religiosa... El seu poema La vida en el campo fou interpretat a Colònia, París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega).

Manuel Burgès es va casar amb Carolina Lasheras de Vergara i foren pares de Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, que va ser també compositora.[cal citació]

El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968, i també conté obres de la seva filla.[3][5]

Obres[6] [cal citació][modifica]

(selecció)

  • A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
  • Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
  • Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
  • Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
  • La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
  • En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
  • En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
  • Fiesta oriental, dedicada a Grieg
  • Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
  • Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
  • In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
  • Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
  • El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
  • Serenata andaluza, op. 371, per a piano
  • Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
  • La vida al camp, op. 489, sardana per a piano
  • La vida catalana, op. 849, per a orquestra
  • Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet

Música simfònica[modifica]

  • Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
  • Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
  • Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
  • Iberia, pasodoble militar, op. 30
  • Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
  • Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
  • Sinfonía a grande orquesta, op. 16
  • Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
  • Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda
  • El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce
  • La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern

Música de cambra[modifica]

  • Ballet per a violí i piano, op. 761
  • Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
  • Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
  • Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
  • Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
  • Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
  • Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
  • Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
  • Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)

Referències[modifica]

  • Tom IX, pàg. 111 de l'Historia de la Música Catalana, Valenciana i Balear dirigida per Xosé Aviñoa. Edicions 62
  1. ↑ «FamilySearch». Registre Civil de Barcelona, Naixements 1874, núm. 266. [Consulta: 12 juliol 2020].
  2. ↑ «La Vanguardia Hemeroteca». La Vanguardia Española, 11 novembre 1945, pàg. 15. [Consulta: 12 juliol 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Muns, Eva «Manuel Burgués: un altre músic català oblidat». Wagneriana catalana, 2015.
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 1455 (ISBN 84-239-4548-0)
  5. ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria «El cens IFMUC dels fons musicals de Catalunya». Lligall, 38, 2015, pàg. 136-168.
  6. ↑ «Archivo de música» (en castellà). Oscar Jaume, 20-12-2012. [Consulta: 25 novembre 2020].

Enllaços[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Burgès_i_Juanico&oldid=26097882»