Manuel Burgès i Juanico

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Burgès i Juanico
Biografia
Naixement 10 gener 1874
Barcelona
Mort 3 novembre 1945 (71 anys)
Activitat
Ocupació Empresari, compositor i pianista
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 10 de gener del 1874 - 3 de novembre del 1945) va ser compositor i pianista. Ocasionalment emprà el pseudònim Manuel de Burgos.

Biografia[modifica]

Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional de Barcelona i la Societat Barcelonesa de Concerts (1898), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Marc-Antoine Charpentier, amb qui mantingué correspondència. Es dedicà també a l'ensenyament de la música, tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,[1] Domènec Prat i el músic i coreògraf Segundo Olaeta Mugartegui.

Com a compositor fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, religiosa... El seu poema La vida en el campo fou interpretat a Colònia, París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega). El fons Manuel Burgès es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968.

La seva filla Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, va ser també compositora.

Obres[modifica]

(selecció)

  • A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
  • Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
  • Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
  • Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
  • La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
  • En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
  • En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
  • Fiesta oriental, dedicada a Grieg
  • Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
  • Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
  • In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
  • Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
  • El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
  • Serenata andaluza, op. 371, per a piano
  • Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
  • La vida al camp, op. 489, sardana per a piano
  • La vida catalana, op. 849, per a orquestra
  • Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet

Música simfònica[modifica]

  • Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
  • Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
  • Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
  • Iberia, pasodoble militar, op. 30
  • Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
  • Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
  • Sinfonía a grande orquesta, op. 16
  • Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
  • Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda
  • El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce
  • La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern

Música de cambra[modifica]

  • Ballet per a violí i piano, op. 761
  • Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
  • Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
  • Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
  • Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
  • Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
  • Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
  • Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
  • Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)

Referències[modifica]

  • Tom IX, pàg. 111 de l'Historia de la Música Catalana, Valenciana i Balear dirigida per Xosé Aviñoa. Edicions 62
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 1455 (ISBN 84-239-4548-0)

Enllaços[modifica]