Manuel Burgès i Juanico

Manuel Burgès i Juanico

Biografia
Naixement	10 gener 1874 Barcelona
Mort	3 novembre 1945 (71 anys)
Activitat
Ocupació	Empresari, compositor i pianista

Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 10 de gener del 1874 - 3 de novembre del 1945) va ser compositor i pianista. Ocasionalment emprà el pseudònim Manuel de Burgos.

Biografia

Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional de Barcelona i la Societat Barcelonesa de Concerts (1898), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Marc-Antoine Charpentier, amb qui mantingué correspondència. Es dedicà també a l'ensenyament de la música, tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós, Domènec Prat i el músic i coreògraf Segundo Olaeta Mugartegui.

Com a compositor fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, religiosa... El seu poema La vida en el campo fou interpretat a Colònia, París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega). El fons Manuel Burgès es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968.

La seva filla Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, va ser també compositora.

Obres

(selecció)

• A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
• Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
• Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
• Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
• La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
• En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
• En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
• Fiesta oriental, dedicada a Grieg
• Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
• Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
• In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
• Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
• El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
• Serenata andaluza, op. 371, per a piano
• Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
• La vida al camp, op. 489, sardana per a piano
• La vida catalana, op. 849, per a orquestra
• Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet

Música simfònica

• Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
• Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
• Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
• Iberia, pasodoble militar, op. 30
• Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
• Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
• Sinfonía a grande orquesta, op. 16
• Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
• Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda
• El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce
• La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern

Música de cambra

• Ballet per a violí i piano, op. 761
• Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
• Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
• Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
• Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
• Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
• Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
• Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
• Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)

Referències

• Tom IX, pàg. 111 de l'Historia de la Música Catalana, Valenciana i Balear dirigida per Xosé Aviñoa. Edicions 62

Enllaços

• Fons Manuel Burgés de la Biblioteca de Catalunya
• Necrològica (castellà)