Manuel Burgès i Juanico
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 gener 1874 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 3 novembre 1945 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Empresari, compositor i pianista ![]() |
Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 16 de gener del 1874[1] - 3 de novembre del 1945[2]) va ser compositor i pianista. Ocasionalment emprà els pseudònims Manuel de Burgos, Richard von Grün, W. Kraus i Carlos Vergara.[3]
Biografia[modifica]
Era fill de Pau Burgès Puig, traginer, i de Clotilde Juanico Dalmau, ambdós de Barcelona i residents al barri de Santa Caterina. L'endemà del naixement fou inscrit al jutjat de Sant Pere amb els noms de Manuel Joan i Marcel.
Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional de Barcelona i la Societat Barcelonesa de Concerts (1898), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Gustave Charpentier, amb qui mantingué correspondència. Es dedicà també a l'ensenyament de la música, tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,[4] Domènec Prat i el músic i coreògraf Segundo Olaeta Mugartegui.
Com a compositor fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, religiosa... El seu poema La vida en el campo fou interpretat a Colònia, París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega).
Manuel Burgès es va casar amb Carolina Lasheras de Vergara i foren pares de Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, que va ser també compositora.
El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968, i també conté obres de la seva filla.[3][5]
Obres[6] [modifica]
(selecció)
- A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
- Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
- Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
- Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
- La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
- En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
- En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
- Fiesta oriental, dedicada a Grieg
- Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
- Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
- In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
- Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
- El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
- Serenata andaluza, op. 371, per a piano
- Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
- La vida al camp, op. 489, sardana per a piano
- La vida catalana, op. 849, per a orquestra
- Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet
Música simfònica[modifica]
- Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
- Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
- Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
- Iberia, pasodoble militar, op. 30
- Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
- Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
- Sinfonía a grande orquesta, op. 16
- Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
- Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda
- El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce
- La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern
Música de cambra[modifica]
- Ballet per a violí i piano, op. 761
- Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
- Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
- Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
- Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
- Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
- Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
- Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
- Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)
Referències[modifica]
- Tom IX, pàg. 111 de l'Historia de la Música Catalana, Valenciana i Balear dirigida per Xosé Aviñoa. Edicions 62
- ↑ «FamilySearch». Registre Civil de Barcelona, Naixements 1874, núm. 266. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «La Vanguardia Hemeroteca». La Vanguardia Española, 11 novembre 1945, pàg. 15. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Muns, Eva «Manuel Burgués: un altre músic català oblidat». Wagneriana catalana, 2015.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 1455 (ISBN 84-239-4548-0)
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria «El cens IFMUC dels fons musicals de Catalunya». Lligall, 38, 2015, pàg. 136-168.
- ↑ «Archivo de música» (en castellà). Oscar Jaume, 20-12-2012. [Consulta: 25 novembre 2020].