Manuel Rocamora i Rivera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Rocamora i Rivera
Manuel Rocamora.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1863
Barcelona
Mort 1948 (84/85 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació escriptor
Modifica dades a Wikidata

Manuel Rocamora i Rivera (Barcelona, 1863Barcelona, 1948) va ser un escriptor i advocat català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de pares reusencs, tornà a aquesta ciutat amb tres anys i hi feu el batxillerat. En la seva joventut va ser secretari de l'Associació Catalanista de Reus.[1] Com a advocat fou procurador dels tribunals. Va ser membre de la Unió Catalanista i altres entitats, i fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya i dirigí La Barretina, un setmanari humorístic aparegut el 1892. Col·laborà a diverses publicacions, com ara L'Arc de Sant Martí, Joventut i Catalunya Artística.[2] Quan estudiava lleis a Barcelona va ser un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i més tard formà part del grup que va iniciar de l'Orfeó Català.[3] És autor de novel·les, quadres de costums, poesia i obres teatrals.[4] Segons Joaquim Santasusagna, la poesia de Rocamora és fàcil, i el seu llenguatge poètic més aviat es pot qualificar de llenguatge rimat, i amb poques ratlles, a l'estil del lied. Els treballs en prosa publicats són Postes de sol , un recull de quadres o narracions, i Vergonya, una novel·la breu. Les narracions són escrites sense gaires complicacions en l'acció, amb el to de publicacions per a un periòdic infantil. Suscita interès en allò que explica i, en algunes narracions on introdueix el misteri i l'element sobrenatural, el resultat és bo. Vergonya va guanyar un accèssit en un concurs de novel·les que va convocar la "Biblioteca Popular de L'Avenç". És més aviat un conte llarg, una successió de quadres de costums reusenques, i on utilitza el lèxic que és habitual en aquesta part del Camp de Tarragona. Les seves peces de teatre van dirigides als infants, i tenen aquella ingenuïtat, barrejada de sentimentalisme, que a Catalunya es va fer típica en la literatura destinada a les criatures.[3]

Va ser secretari dels Jocs Florals de Barcelona el 1894.[4] També hi va participar diverses vegades i hi va guanyar tres accèssits. Va escriure diverses obres de teatre per a infants, algunes publicades, i deixà inèdits altres escrits.[1]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Vergonya: narració de costums reusencs (Barcelona: l'Avenç, 1905)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Joguines (Barcelona: Biblioteca Popular Catalana, 1893)
  • De tota mena: aplech de poesias d'en Manel Rocamora (Barcelona: Biblioteca de l'Atlàntida, 1898)
  • Polidesa (Barcelona: Bagunyà, 1911)

Quadres de costums[modifica | modifica el codi]

  • Postes de sol (Barcelona: estampa de Francesch Cuesta, 1903)

Obres teatrals[modifica | modifica el codi]

  • La Dama de Reus (Barcelona: Lo Teatro Regional, 1894)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 567. 
  2. «Manuel Rocamora i Rivera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 320-324. 
  4. 4,0 4,1 Estudis de llengua i literatura catalana. XXX. Miscel·lània Germà Colón. L'Abadia de Montserrat, 1995. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]