Manuel Senante y Martínez
  | |
| Nom original | (es) Manuel Senante Martínez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1873 Alacant |
| Mort | 1959 (85/86 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 26 abril 1907 – 15 setembre 1923 ← José Sánchez Marco | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Carlisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat, polític, periodista |
| Partit | Partit Integrista Comunió Tradicionalista |
Manuel Senante y Martínez (castellà: Manuel Senante Martínez) (Alacant, 1873 - Madrid, 1959) fou un polític valencià, fill de Manuel Senante Llaudes.
Biografia[modifica]
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i després a la de Madrid. El 1897 va treballar com a advocat i periodisme a Alacant, on fou també jutge municipal i s'afilià al Partit Conservador, del que dirigí el seu òrgan La Monarquia. El 1905, però, es va passar al Partit Integrista i fundà La Voz de Alicante, que va donar suport a la Solidaritat Alacantina el 1907. També va donar suport la Lliga Catòlica i en fou candidat pel districte d'Oriola a les eleccions de 1903. El 1905 va succeir Ramón Nocedal com a director d'El Siglo Futuro (òrgan del tradicionalisme) a Madrid, i el 1907 presidí el Cercle Obrer d'Acció Catòlica d'Alacant.
Fou elegit diputat pel districte d'Azpeitia (Guipúscoa) pel Partit Integrista a les eleccions generals espanyoles de 1907, escó que va revalidar a les eleccions de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Les Diputacions del País Basc el van nomenar representant seu a Madrid per a defensar els seus interessos. Als plens de 1918 i 1919 defensà la proposta d'autonomia basca amb Manuel Chalbaud Errazquin, alhora que exigia mà dura contra els condemnats per la vaga general de 1917, com ja ho havia fet a la mort de José Canalejas. També col·laborà amb la Societat d'Estudis Bascos i demanà el bilingüisme al País Basc.
En proclamar-se la Segona República Espanyola va perdre el seu escó i no fou escollit. Tot i mantenir-se lligat al carlisme com a membre de la Junta Suprema Tradicionalista, va formar part de l'executiva d'Acció Popular, creada el 1931 per Ángel Herrera Oria. Fou candidat del Bloc Agrari Antimarxista per Alacant a les eleccions de 1933, però en fou exclòs a la segona volta després d'un acord amb el partit de Lerroux. A les eleccions de 1936 es presentà novament en una Candidatura Antirevolucionària amb José Antonio Primo de Rivera però també en fou exclòs a última hora, i es presentà finalment per la Comunió Tradicionalista, però no fou escollit. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a València, d'on aconseguí fugir amb ajut d'una ambaixada. S'establí a Vitòria, on fou representant del tradicionalisme a la Junta de Burgos.
Després de la guerra no acceptà el Decret d'Unificació de la FET de las JONS, però continuà sent membre del consell de Comunió Tradicionalista i de la Junta Central d'Acció Catòlica. També fou vocal de l'Institut de Reformes Socials, conseller de l'Institut Nacional de Previsió i advocat del Tribunal de la Rota.
Bibliografia[modifica]
- Castells, Luis «El desarrollo de la clase obrera en Azcoitia y el sindicalismo católico (1900-1923)». Estudios de historia social, 42-43, 1987, pàg. 151-180. ISSN: 0210-1416.
- Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos polítics durant la II República. Ediciones Universidad de Salamanca, 1989. ISBN 84-7481-521-5.
- González Calleja, Eduardo «Aproximación a las subculturas violentas de las derechas antirrepublicanas españolas (1931-1936)». Pasado y memoria, 2, 2003, pàg. 107-141. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1579-3311 [Consulta: 1r març 2016].
- Martín Sánchez, Isabel «La campaña antimasónica en El Siglo Futuro: la propaganda antijudía durante la Segunda República». , 4, 1999, p. 73-87. ISSN: 1137-0734.
- Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo, 1998. ISBN 8486792894.
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.521. ISBN 9788495484802.
Enllaços externs[modifica]
- Manuel Senante a l'Enciclopedia Auñamendi
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)