Margarita Robles Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: María Margarita Robles Fernández)
Infotaula de personaMargarita Robles Fernández

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Margarita Robles Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Margarita Robles Fernández Modifica el valor a Wikidata
10 novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Lleó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Congrés dels Diputats

3 desembre 2019 – 21 febrer 2020 – Manuel Arribas (en) Tradueix →

Circumscripció electoral: Àvila

Diputada al Congrés dels Diputats
9 maig 2019 – 24 setembre 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Àvila

14a Ministra de Defensa d'Espanya
7 juny 2018 –
← María Dolores de Cospedal García
Diputada al Congrés dels Diputats
6 juliol 2016 – 15 juny 2018 – Gema López Somoza →

Circumscripció electoral: Madrid

Vocal del Consell General del Poder Judicial
23 setembre 2008 – 3 desembre 2013
Secretària d'Estat d'Interior
14 maig 1994 – 4 maig 1996
← Rafael Vera Fernández-HuidobroRicardo Martí Fluxá →
Magistrada del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójutgessa, política, advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 octubre 2020cinquè aniversari d'El Español Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

María Margarita Robles Fernández[1] (Lleó, 10 de novembre de 1956) és una jutgessa i política espanyola, i actual ministra de Defensa d'Espanya.[2]

Va ser la primera dona que va presidir una sala del Penal, la primera a presidir una audiència -la de Barcelona- i la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem.[3] El 1993 va ser nomenada sotssecretària del ministeri de Justícia i de 1994 a 1996, secretària d'Estat del ministeri de l'Interior. Des de 2004 a maig de 2016 ha estat una de les dotze magistrades del Tribunal Suprem d'Espanya, de la Sala Tercera. Des de setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol. Pertany a l'associació progressista de jutges Jutges per a la Democràcia. El maig de 2016 va anunciar el seu retorn a la política com a número dos de la llista per Madrid del PSOE en les eleccions generals de 26 de juny.

Orígens[modifica]

Filla d'un advocat, als dotze anys es va traslladar amb la seva família a viure a Barcelona, ciutat on més tard va estudiar dret.[4] El 1981, amb 23 anys, va ingressar en la carrera judicial com a número u de la seva promoció i es va convertir en la quarta dona jutge d'Espanya.[5][6] Als 26 anys la seva primera destinació com a jutgessa va ser la localitat de Balaguer (Lleida), posteriorment va estar a Sant Feliu de Llobregat i a Bilbao. Va ser la primera dona a presidir una Sala del Penal.[6] Va ser magistrada de l'Audiència provincial de Barcelona, que va presidir als 34 anys, i va ser la primera dona a ser presidenta d'una audiència provincial.[4]

Propera al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el 1993 va ser nomenada pel Consell de Ministres sotssecretària del Ministeri de Justícia, a proposta del titular del departament, Juan Alberto Belloch. En prendre possessió del càrrec, va establir com una de les seves prioritats l'aplicació de judicis ràpids en l'àmbit estatal. Entre 1994 i 1996 va ser Secretària d'Estat del Ministeri de l'Interior, i es va convertir en la número dos del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch en l'última legislatura del govern socialista de Felipe González.[7]

Va ser també jutge del Contenciós en l'Audiència Nacional. De setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial - triats per majoria de tres cinquens en els plens del Congrés i el Senat- i va destacar per ser una de les vocals més actives.[8] Va votar a favor de la destitució del seu president i del Tribunal Suprem Carlos Dívar a causa de la polèmica sorgida per haver acceptat invitacions per viatjar a Marbella.[9] Robles és membre de l'associació Jutges per a la Democràcia (JpD), i participa activament als congressos i reunions de l'associació.[4]

El maig de 2016 anuncià que ocuparia la segona plaça de la llista electoral socialista per Madrid, encapçalada per Pedro Sánchez, per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 26 de juny.[10] Robles havia sol·licitat una execedència com a magistrada del Tribunal Suprem però el 19 de maig la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va acordar en una renyida decisió per quatre vots a tres que la execedència suposava la pèrdua de condició de magistrada del Suprem.[11]

Actuació en el cas Lasa i Zabala[modifica]

Durant la seva etapa com a secretària d'Estat del ministeri de l'Interior, Margarita Robles va impulsar la investigació del segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, a més de retirar els fons de la guerra bruta del GAL per a José Amedo i Michel Domínguez i ordenar la crida i cerca de Luis Roldán.

Cas Garzón[modifica]

El març de 2010 Margarita Robles, amb els conservadors Fernando de Rosa Torner i Gemma Gallego Sánchez, va ser recusada com a vocal pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que demanava a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que el mantingués en el seu lloc, pel fet de ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell.[12]

Referències[modifica]

  1. Nombre completo en Boletín Oficial del Estado
  2. «Margarita Robles Fernández - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 8 octubre 2021].
  3. «Margarita Robles: «El sistema que tenemos permite la corrupción» - Jot Down Cultural Magazine» (en espanyol europeu), 24-02-2014. [Consulta: 12 maig 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Margarita Robles, la primera mujer que preside una audiencia» (en castellà), 23-03-1991. [Consulta: 12 maig 2016].
  5. El Imparcial 16/09/2008
  6. 6,0 6,1 «La Revista: Ellas juzgan». [Consulta: 12 maig 2016].
  7. País, Ediciones El. «Belloch unificará parte de la estructura del Ministerio de Justicia e Interior» (en castellà), 11-05-1994. [Consulta: 12 maig 2016].
  8. ««PSOE y PP renuevan el CGPJ, que será más politizado y más paritario.». Arxivat de l'original el 2009-04-26. [Consulta: 21 maig 2016].
  9. «La negativa del presidente del Supremo a dimitir fractura el Poder Judicial» (en castellà), 25-05-2012. [Consulta: 12 maig 2016].
  10. País, Ediciones El. «La juez Margarita Robles será la número dos del PSOE por Madrid» (en castellà), 12-05-2016. [Consulta: 12 maig 2016].
  11. «El Poder Judicial le quita a la candidata del PSOE Margarita Robles su plaza en el Supremo» (en castellà). Ediciones El País, 19-05-2016. [Consulta: 19 maig 2016].
  12. «Garzón denuncia una campaña del PP contra él para acabar con el 'caso Gürtel'.

Enllaços externs[modifica]