Vés al contingut

Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

Retrat de Maria Lluïsa (1770), obra d'Anton Raphael Mengs. Museu del Prado, Madrid. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 novembre 1745 Modifica el valor a Wikidata
Portici (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1792 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Consort of Tuscany (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLeopold II del Sacre Imperi Romanogermànic (1765–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Teresa d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Maria Anna d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Albert Joan Josep d'Àustria, Maximilià Joan Josep d'Àustria, Josep Antoni d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Maria Amàlia d'Àustria, Joan d'Àustria, Rainier d'Àustria, Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles III d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Amàlia de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Josepa Carmela de Borbó
Felip Antoni de Borbó
Carles IV d'Espanya
Gabriel de Borbó
Antoni Pasqual de Borbó
Ferran I de les Dues Sicílies
Francesc Xavier de Borbó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 76114714 Modifica el valor a Wikidata

Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya. Va esdevenir duquessa de Toscana (1765-1790) i emperadriu romanogermànica (1790-1792) pel seu matrimoni amb Leopold II.[1][2]

Primers anys

[modifica]

Nascuda el 24 de novembre de 1745 al Palau Reial de Portici, va ser fill del llavors rei Carles VII de Nàpols –futur Carles III d'Espanya– i de Maria Amàlia de Saxònia. Va ser batejada l'endemà, sent-ne els padrins els reis d'Espanya, representat pel marquès de l'Hospital, ambaixador extraordinari, i la princesa Colombrano.[3] La princesa era néta per via paterna dels reis Felip V d'Espanya i Isabel Farnese, i per via materna de l'elector Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria.

Hom afirma que la princesa sempre va ser una nena sana i robusta.[3] La princesa visqué a Nàpols la seva infantesa i la seva joventut fins als 14 anys quan la seva família es traslladà a Madrid a conseqüència de la conversió del seu pare en rei d'Espanya. Esdevé infanta d'Espanya arran de l'ascens al tron de Carles III, el 10 d'agost de 1759.[4]

Matrimoni

[modifica]

El 1764, abans de la sortida de Nàpols, es va acordar el seu matrimoni amb l'arxiduc Pere Leopold, fill dels emperadors Maria Teresa d'Àustria i Francesc I.[3] El matrimoni es va celebrar per poders el 16 de febrer de 1764 a Madrid per la banda de Maria Lluïsa.[4] Tanmateix, el casament de presència no es va celebrar fins a l'any següent a causa de la delicada salud de Leopold.[3] Finalment, va tenir lloc a Innsbruck el 4 d'agost de 1765.[4]

La parella regnà sobre el Gran Ducat de Toscana fins a l'any 1790, any en què la mort sense descendència de l'emperador Josep II, emperador romanogermànic feu que Leopold hagués d'assumir la corona austriaca. La parella es traslladà a Viena i tots dos moriren l'any 1792.

Va tenir setze fills:[5]

Maria Lluïsa va morir a la ciutat de Viena el 15 de maig de 1792, dos mesos després de la mort del seu espòs.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Borbón, María Luisa de (1745-1792, infanta de España)». PARES. Portal de Archivo Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 23 setembre 2018].
  2. «Maria Lluïsa de Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 5 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ezquerra del Bayo, Joaquín. Casas Reales de España. Retratos de niños. (en castellà). vol. 2. Madrid: Junta de Iconografía Nacional, 1926, p. 32-33. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 322. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 5 octubre 2022].
  5. Pérez Samper, María de los Ángeles. «Maria Luisa Antonia de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 octubre 2022].