Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya. Va esdevenir duquessa de Toscana (1765-1790) i emperadriu romanogermànica (1790-1792) pel seu matrimoni amb Leopold II.[1][2]
Primers anys
[modifica]Nascuda el 24 de novembre de 1745 al Palau Reial de Portici, va ser fill del llavors rei Carles VII de Nàpols –futur Carles III d'Espanya– i de Maria Amàlia de Saxònia. Va ser batejada l'endemà, sent-ne els padrins els reis d'Espanya, representat pel marquès de l'Hospital, ambaixador extraordinari, i la princesa Colombrano.[3] La princesa era néta per via paterna dels reis Felip V d'Espanya i Isabel Farnese, i per via materna de l'elector Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria.
Hom afirma que la princesa sempre va ser una nena sana i robusta.[3] La princesa visqué a Nàpols la seva infantesa i la seva joventut fins als 14 anys quan la seva família es traslladà a Madrid a conseqüència de la conversió del seu pare en rei d'Espanya. Esdevé infanta d'Espanya arran de l'ascens al tron de Carles III, el 10 d'agost de 1759.[4]
Matrimoni
[modifica]El 1764, abans de la sortida de Nàpols, es va acordar el seu matrimoni amb l'arxiduc Pere Leopold, fill dels emperadors Maria Teresa d'Àustria i Francesc I.[3] El matrimoni es va celebrar per poders el 16 de febrer de 1764 a Madrid per la banda de Maria Lluïsa.[4] Tanmateix, el casament de presència no es va celebrar fins a l'any següent a causa de la delicada salud de Leopold.[3] Finalment, va tenir lloc a Innsbruck el 4 d'agost de 1765.[4]
La parella regnà sobre el Gran Ducat de Toscana fins a l'any 1790, any en què la mort sense descendència de l'emperador Josep II, emperador romanogermànic feu que Leopold hagués d'assumir la corona austriaca. La parella es traslladà a Viena i tots dos moriren l'any 1792.
Va tenir setze fills:[5]
- Maria Teresa (1767-1827). Consort d'Antoni I de Saxònia.
- Francesc I (1768-1835). Emperador d'Àustria.
- Ferran III (1769-1824). Gran Duc de Toscana.
- Maria Anna (1770-1809).
- Carles Lluís (1771-1847). Duc de Teschen.
- Alexandre (1772-1795). Palatí d'Hongria.
- Albert (1773-1774).
- Maximilià (1774-1778).
- Josep Antoni (1776-1847). Palatí d'Hongria.
- Maria Clementina (1777-1801). Consort de Francesc I de les Dues Sicílies.
- Antoni Víctor (1779-1835).
- Maria Amàlia (1780-1798).
- Joan (1782-1859). Militar i científic.
- Rainier (1783-1853).
- Lluís (1784-1864). Militar.
- Rodolf (1788-1831). Bisbe d'Olmütz i cardenal.
Maria Lluïsa va morir a la ciutat de Viena el 15 de maig de 1792, dos mesos després de la mort del seu espòs.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Borbón, María Luisa de (1745-1792, infanta de España)». PARES. Portal de Archivo Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 23 setembre 2018].
- ↑ «Maria Lluïsa de Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ezquerra del Bayo, Joaquín. Casas Reales de España. Retratos de niños. (en castellà). vol. 2. Madrid: Junta de Iconografía Nacional, 1926, p. 32-33.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 322. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Pérez Samper, María de los Ángeles. «Maria Luisa Antonia de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 octubre 2022].