Vés al contingut

Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) María de las Mercedes de Borbón y Orleans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Lanzarote (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Reial del Monestir d'El Escorial Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta (1935–)
Princess of Bourbon-Two Sicilies (en) Tradueix
Comtessa consort de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó-Dues Sicílies i Casa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan de Borbó i Battenberg (1935–1993) Modifica el valor a Wikidata
FillsPilar de Borbó i Borbó, Joan Carles I d'Espanya, Margarida de Borbó i Borbó, Alfons de Borbó i Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons de Borbó-Dues Sicílies
Ferran de Borbó-Dues Sicílies i Borbó
Isabel Alfonsa de Borbó-Dues Sicílies
Maria dels Dolors de Borbó-Dues Sicílies
Maria de l'Esperança de Borbó-Dues Sicílies
Carles de Borbó-Dues Sicílies i Orleans Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 octubre 1935Wedding of Infante Juan of Spain and Princess María de las Mercedes of Bourbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó.

Infància

[modifica]

Filla de l'Infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la Princesa Lluïsa d'Orleans nasqué a Madrid el 1910. Era neta del Príncep Alfons de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies per via paterna, i per via materna era neta del cap de la Casa Reial dels Orleans, Felip d'Orleans, i de la Princesa Maria Isabel d'Orleans.

Nascuda a Madrid fou batejada al Palau Reial de Madrid, amb aigua del riu Jordà i en la pica baptismal utilitzada per Sant Domingo Guzmán. Alfons XIII d'Espanya li concedí la dignitat d'Infanta d'Espanya amb el grau d'altesa reial. Educada al Col·legi de les Irlandeses de Madrid. L'arribada de la República sorprengué la seva família a Sevilla, on el seu pare havia estat nomenat capital general de la regió Bètica. Se'n van anar en exili per via marítima fins a Canes i després a París, on residí fins al 1935 any quan es va casar.

Casament i descendència

[modifica]

Casada amb l'Infant Joan de Borbó, quart fill (tercer mascle) dels Reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg. Joan era net del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i per part de mare de la princesa Beatriu del Regne Unit i del Príncep Enric de Battenberg. El casament se celebrà a Roma i s'oficià a la Basílica de Santa Maria dels Àngels de la capital italiana el dia 12 d'octubre de 1935. L'acte fou apadrinat pel Rei Alfons XIII d'Espanya i la Princesa Lluïsa d'Orleans.

Té quatre fills:

Vida oficial

[modifica]

Assistí a la majoria d'actes de la reialesa europea de la segona meitat del segle xx, des del casament de la Reina Elisabet II del Regne Unit amb el príncep Felip d'Edimburg el 1947 al casament de la seva neta l'infanta Cristina de Borbó amb Iñaki Urdangarín a Barcelona el 1997 tot plegat passant pel famós creuer Agammemnon organitzat per la reina Frederica de Grècia pels membres de la reialesa europea i els casaments del Rei Constantí II de Grècia i de la princesa Anna Maria de Dinamarca o el de la princesa Maria Pia d'Itàlia i del Príncep Alexandre de Iugoslàvia.

Políticament parlant sempre es mantingué en segon terme darrere de la convulsa vida del seu espòs. Instal·lada a Roma, Lausana i finalment a Estoril visqué quaranta-sis anys d'exili forçós.