Marie-Pierre Kœnig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgMarie-Pierre Kœnig
El General Koenig (amb bastó), amb els Generals Bradley i Eisenhower I el Mariscal de l'Aire Arthur Teddera París, 1944
El General Koenig (amb bastó), amb els Generals Bradley i Eisenhower I el Mariscal de l'Aire Arthur Tedder a París, 1944
Naixement 10 d'octubre de 1898
Caen, Calvados, (Baixa Normandia)
Mort 2 de setembre de 1970
Neuilly-sur-Seine, Illa de França
Ocupació polític i militar
Període en actiu 19171970
Partit polític Reagrupament del Poble Francès
Premis Gran Creu de la Legió d'Honor
Companion of the Liberation
Creu de Guerra 1914-1918
Creu de Guerra 1939-1945
Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
Medalla de la Resistència
Colonial Medal
Creu del combatent
Orde del Servei Distingit
Companion of the Order of the Bath
Grand Cross of the Order of George I
Medalla Militar
Victory Medal
Médaille commémorative de la guerre 1914–1918
Médaille de l'Aéronautique
Medalla dels Evadits
Médaille commémorative de la guerre 1939–1945
Medalla commemorativa dels serveis voluntaris a la França Lliure
Medalla del Reconeixement Francès
Orde Virtuti Militari
Knight Grand Cross of the Order of St. Olav‎
Mariscal de França
Grand Cross of the Order of the Oak Crown
Grand Cross of the Order of Wissam El Alaouite
Grand Cross of the Order of the Crown
commander of the Legion of Merit
Comandant de l'Odre del Mèrit Agrícola
Order of Suvorov, 1st class
Mariscal de França
Grand Cross of Dannebrog
Grand Cross of the Order of Orange-Nassau
Grand Cross of the Order of Saint-Charles
Q13398465
Q18326709
Legionari de la Legió del Mèrit
Lleialtat França França
Arma/servei França Exèrcit Francès
França Lliure Forces Franceses Lliures
Rang Mariscal de França
Batalles/guerres

Segona Guerra Mundial:

Condecoracions Gran Creu de la Legió d'Honor
Company de l'Alliberament
Medalla Militar
Altres ocupacions Ministre de Defensa
Modifica dades a Wikidata

Marie-Pierre Kœnig, més conegut com a Pierre Kœnig, (10 d'octubre de 18982 de setembre de 1970) va ser un militar i polític francès, que destacà per la seva actuació durant la Segona Guerra Mundial a les files de la França Lliure.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut al si d'una família alsaciana, estudià al Col·legi de Santa Maria i, posteriorment, a l'institut Malherbe de Caen. Després de superar el batxillerat, s'allistà el 1917 per participar en la Primera Guerra Mundial, sent destinat al 36è Regiment d'Infanteria. Seguí el curs de l'Escola d'Aspirants d'Issoudum, sent promogut a alferes al febrer de 1918, es reuní al front amb la seva unitat. Participà en la batalla de Flandes al maig, en la de Matz entre juny i juliol i a l'ofensiva de l'Oise a l'agost - setembre de 1918; sent condecorat amb la Medalla Militar i sent promogut a sotstinent al setembre de 1918.

Assignat al 15è Batalló Alpí entre 1919 i 1923, entre Silèsia i els Alps, formà part fins al 1929 de les tropes d'ocupació a Alemanya, sent destinat a l'Estat Major de les divisions d'infanteria 40a i 43a. Entre 1931 i 1934 va estar al Marroc com a comandant de Companyia al 4t Regiment estranger, participant en les campanyes del Marroc Sud entre 1931 i 1934, i sent promogut a capità. També durant la seva estada al Marroc serví a l'Estat Major del General Catroux, participant en diverses operacions al desert abans de la declaració de guerra de setembre de 1939.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Abandonà el nord d'Àfrica al febrer de 1940, prenent part en l'expedició a Noruega amb la 13a Mitja Brigada de la Legió Estrangera, formant part de l'Estat Major del general Audet, comandant del Cos Expedicionari Francès. De retorn a Bretanya el 16 de juny de 1940, i després de la desfeta de l'Exèrcit francès davant la Wehrmacht durant la Batalla de França, seguida per la signatura de l'armistici del 22 de juny de 1940 amb el Tercer Reich, optà per seguir la crida del general Charles de Gaulle i unir-se a les files de la França Lliure. Un cop a Anglaterra, de Gaulle el promou a cap de batalló, participant en la batalla del Gabon al novembre. Al desembre és promogut a tinent coronel, i al gener de 1941, a coronel. Com a tal participa en la campanya d'Eritrea (batalla de Keren) i la campanya de Síria com a cap d'estat major del general Legentilhomme, cap de la 1a Divisió de la França Lliure.

Promogut a general de brigada al juliol de 1941, va combatre a Líbia (a Halfaya, a Méchili i a Bir-Hakeim), en qualitat de comandant de la 1a Divisió de la França Lliure. A continuació, participà en la batalla d'El Alamein a l'octubre de 1942. Adjunt del general de Larminat, participà en la campanya de Tunísia, després de la qual va ser promogut a general de divisió, comandant en cap de la 1a DFL. L'1 d'agost de 1943 va assumir les funcions de cap de l'Estat Adjunt de l'Exèrcit d'Alger, amb la missió de reorganitzar la fusió de les tropes de l'Àfrica del Nord i les Forces de la França Lliure en un conjunt coherent.

Al març de 1944 va ser nomenat Delegat del Govern Provisional de la República Francesa davant del general Eisenhower, comandant suprem Aliat. Kœnig també va ser nomenat Comandant Suprem de les Forces Franceses al Regne Unit i Comandant de les Forces Franceses de l'Interior (FFI), i, després de la Invasió, Comandant de les Forces Franceses a França. Promogut a General de Cos d'Exèrcit el 28 de juny de 1944, el 25 d'agost va ser nomenat Governador Militar de París, tot just després de l'alliberament de la ciutat, càrrec que ocuparia fins al final de la guerra.

Després de la guerra[modifica | modifica el codi]

El juliol de 1945, el general Kœnig va ser nomenat Comandant de les Forces Franceses a Alemanya abans de ser promogut, al maig de 1946, a general d'exèrcit. L'agost de 1949 va ser traslladat al nord d'Àfrica i nomenat Inspector General de la Regió i, paral·lelament, esdevé vicepresident del Consell Superior de la Guerra. El 1950 va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques; i el 1951 va ser escollit diputat a l'Assemblea Nacional per la circumscripció del Baix Rin pel Rassamblement du Peuple Français (posteriorment URAS i social-republicà), sent-ho fins al 1958. Entre el 19 de juny i el 14 d'agost de 1954 va ser Ministre de Defensa i de les Forces Armades al govern de Pierre Mendès France; i del 23 de febrer al 6 d'octubre de 1955 al segon govern d'Edgar Faure. A l'octubre esdevingué un seguidor vital dels interessos israelians quan va ser nomenat president del Comitè Franco-Israelià. A més, va ser nomenat membre del Consell de l'Orde de l'Alliberament.

Va morir a Neuilly-on-Seine el 2 de setembre de 1970. El seu funeral se celebrà l'Església de Sant Lluís dels Invàlids i va ser enterrat al cementiri de Montmartre de París.

El 6 de juny de 1984, 40è aniversari del Desembarcament de Normandia, va ser promogut a títol pòstum a Mariscal de França pel President François Mitterrand, convertint-se així en el quart general francès que arribava a dita distinció després de l'Alliberament, després de Jean de Lattre de Tassigny, Philippe Leclerc de Hauteclocque i Alphonse Juin.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Corona Gran Creu de l'Orde de la Corona (Bèlgica)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie-Pierre Kœnig Modifica l'enllaç a Wikidata