Vés al contingut

Martinet menut comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMartinet menut comú
Ixobrychus minutus Modifica el valor a Wikidata

Exemplar immadur.  
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes13 g
147 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura49 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22735766 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereIxobrychus
EspècieIxobrychus minutus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Tipus taxonòmicIxobrychus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Exemplar adult.

El martinet menut, gomet, suís,[1] caquetó[1] o quequí[2] (Botaurus minutus; syn: Ixobrychus minutus)[3] és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó. El nom comú "martinet menut", es fa extensiu a la resta d'espècies del seu gènere.

Taxonomia

[modifica]

El martinet menut va ser descrit formalment pel naturalista suec Carl von Linné l'any 1766 a la dotzena edició de la seva obra Systema Naturae amb el nom binomial d'Ardea minuta.[4] Posterioment se'l classificà en el gènere Ixobrychus. Però un estudi filogenètic molecular de la família dels ardèids publicat el 2023 va trobar que Ixobrychus era parafilètic i per crear gèneres monofilètics, Ixobrychus es va fusionar amb el gènere Botaurus que havia estat introduït el 1819 pel naturalista anglès James Francis Stephens.[5][6][7]

Morfologia

[modifica]
  • Amb 35 cm de longitud i 140 g de pes són els ardèids més petits.
  • Posseeix el pili i el dors fosc i el coll i les parts inferiors de color crema.
  • Les ales tenen les plomes cobertores també d'aquest darrer color, cosa que el distingeix bé en vol.
  • Les potes són de color verdós.
  • La femella presenta un contrast menor que el del mascle i un disseny estriat de color terrós fosc per sobre i ocraci per sota, amb una taca alar menys patent.

Costums

[modifica]

Arriben als Països Catalans durant els mesos de març i abril, i migrant de nou al setembre.

Alimentació

[modifica]

Menja gran quantitat d'insectes.

Reproducció

[modifica]

Nidifica prop de l'aigua i és freqüent veure'l prop dels canyissars o a la riba dels canals (per exemple, als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes de l'Ebre i del Llobregat i a les albuferes de València i de Mallorca).

La posta comença a la darreria de març i el nombre d'ous per posta oscil·la entre 2 i 6.

Subespècies

[modifica]
  • Ixobrychus minutus minutus (Linnaeus, 1766)
  • Ixobrychus minutus payesii (Hartlaub, 1858).
  • Ixobrychus minutus podiceps (Bonaparte, 1855).
  • Ixobrychus minutus dubius (Matthews, 1912).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Martinet menut comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. [enllaç sense format] http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. Linnaeus, Carl. Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en latin). 1, Part 1. 12th. Holmiae (Stockholm): Laurentii Salvii, 1766, p. 240. 
  5. «Ibis, spoonbills, herons, Hamerkop, Shoebill, pelicans». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 26 setembre 2024].
  6. Hruska, J.P.; Holmes, J.; Oliveros, C.; Shakya, S.; Lavretsky, P.; McCracken, K.G.; Sheldon, F.H.; Moyle, R.G. «Ultraconserved elements resolve the phylogeny and corroborate patterns of molecular rate variation in herons (Aves: Ardeidae)». Ornithology, 2023, pàg. ukad005. DOI: 10.1093/ornithology/ukad005.
  7. Chesser, R.T.; Billerman, S.M.; Burns, K.J.; Cicero, C.; Dunn, J.L.; Hernández-Baños, B.E.; Jiménez, R.A.; Johnson, O.; Kratter, A.W. «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds». Ornithology, vol. 141, 3, 2024, pàg. ukae019. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 82-83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.