Miguel Ferrer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiguel Ferrer
Miguel Ferrer 2015.jpg
Biografia
Naixement Miguel José Ferrer
7 de febrer de 1955
Santa Monica, Califòrnia
Mort 19 de gener, 2017
Los Angeles, Califòrnia
Causa de mort Càncer de laringe
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Grup ètnic English American Tradueix, Germanoestadunidenc, irlandès estatunidenc, Puerto Ricans in the United States Tradueix, Escocès-irlandès americà i escocès-americà
Activitat
Ocupació Actor, actor de cinema, actor de televisió i actor de veu
Família
Cònjuge Leilani Sarelle (1991-2003)
Lori Weintraub, 2005 fins a la mort de Miguel.
Fill/a
Pares José FerrerRosemary Clooney
Germà o germana
Parent

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0001208
Modifica dades a Wikidata

Miguel Ferrer (Santa Monica, Califòrnia, EUA, 7 de febrer de 1955 - Los Angeles, Califòrnia, EUA, 19 de gener de 2017) fou un actor de cinema estatunidenc.

Biografia[modifica]

Ferrer es casà en dues ocasions. La seva primera esposa fou l'actriu Leilani Sarelle, que lluí impressionant en una escena de ball particularment tòrrida al costat de Sharon Stone a Basic Instinct. Es casaren el 1991 i es divorciaren el 2003. D'aquest matrimoni van néixer dos fills, Lucas Ferrer, nascut el 1993, i Rafael Ferrer, nascut el 1996.

La seva segona esposa fou la productora Lori Weintraub, amb la qual va contraure matrimoni el setembre de 2005. A més, l'actor té un altre fill, José Robert Ferrer, nascut el 2004 fruit de la seva relació sentimental amb Kate Dornan.

Miguel Ferrer morí víctima d'un càncer de gola a casa seva.

Una família amb talent[modifica]

Miguel Ferrer va néixer en el si d'una família on el talent artístic no escassejava. Era el fill gran dels cinc que va tenir José Ferrer, l'astre porto-riqueny que destacà en pel·lícules com El motí del Caine, The Cockleshell Heroes, Lawrence d'Aràbia, Dune..., a més d'interpretar a un impressionant Toulouse-Lautrec a les ordes de John Huston a Moulin Rouge, paper pel que va rebre la tercera de les nominacions a l'Oscar, la primera de les quals va recollir pel seu treball a Joan of Arc, i la segona, l'única que guanyà, com actor principal a Cyrano de Bergerac, la millor versió sobre aquest personatge que s'ha fet en cinema fins avui dia (2017). La seva mare era també l'actriu Rosemary Clooney, amb la que Miguel Ferrer coincidí en el repartiment de la sèrie Late-Line, i que protagonitzà el musical White Christmas en català Nadal blanc, encara que sobre tot destacà en la seva carrera en el món de la cançó. Per la via de la seva mare, Miguel Ferrer era cosí de George Clooney i nebot del periodista Nick Clooney. La música amés fou el seu primer interès des d'un punt de vista artístic i quan era adolescent assolí inclús a tocar com a bateria en el tema Les dues cares de la lluna, de Keith Moon. Aquesta primera carrera musical el portà travar amistat amb Bill Mummy, l'actor, que havia assolit la popularitat en la TV interpretant el paper de Will Robinson en la sèrie de televisió Lost in Space i el que els aficionats al gènere de ciència-ficció també reconeixen coma peça essencial de Babylon 5, on interpretà el rol de l'alienígena Lennier. Ferrer tocava la bateria del grup La seducción de los Inocentes, al costat de Mummy, l'escriptor de novel·les policíaques Max Allan Collins i el dibuixant de còmic Steve Leialoha. Així que era cosa lògica que Mummy li aconseguís el seu primer paper com actor de televisió a Ferrer en la sèrie Sunshine, precisament interpretant a un bateria. També formà amb Mummy la banda de blues The Jenerators.

A partir d'aquest moment, Ferrer començà a acumular participacions com actor de repartiment en episodis de distintes sèries de televisió que li proporcionaven esporàdics treballs davant les càmeres, per exemple interpretant una versió juvenil del personatge que encarnava al seu pare en la sèrie Magnum. El cinema li donà la oportunitat de ser un oficial de la federació de Planetes en la nau USS Excelsior a Star Trek; a la recerca de Spock l'any 1984, que fou un preludi del que ocorreria quan li proporcionaren un paper més ampli com a protagonista i executiu agressiu en la sàtira futurista RoboCop, que es convertí en el trampolí perfecte per la seva carrera com actor, molt vinculat a més al món dels còmics i als generes policíacs, fantàstic i de ciència-ficció. Prova d'això és que era un autèntic seguidor de Stephen King, el que el portà a gaudir especialment la seva participació que adaptà la seva novel·la Apocalipsis, en l'intent de l'escriptor de portar a la televisió format de mini sèrie la seva pròpia versió de The Shining posant la veu al personatge de Mark James Torrance, i a The Night Flier. Una altra prova és que el seu amic, el guionista de comics Peter David, bategà l'alter ego del protagonista de la col·lecció Spiderman 2099 com Miguel com un homenatge a l'actor. A més era amic de Brandon Lee, el fill de Bruce Lee que va morir durant el rodatge de The Crow, i el qual taüt portà Ferrer en l'enterrament. I a més se'n ha anat d'aquest món poc temps després d'una de les seves millors amigues, l'actriu Carrie Fisher, la qual coneixia des de la joventut, doncs ambdós havien coincidit com a fills d'estrelles del musical, Fisher de Debbie Reynolds i Ferrer de Rosemary Clooney. Fou un dels que ajudà a Fisher a preparar el personatge de la princesa Leia per Star Wars.

Actor, veu i director[modifica]

Miguel Ferrer va fer els primers passos per la popularitat exercint com a dolent de RoboCop, i des de llavors la seva cara començà a ser reconeguda pels aficionats en distints rols de cinema i televisió que amb freqüència treien el màxim partit als sues trets i l'etiquetaven com a dolent, encara que algunes de les seves intervencions posteriors li varen anar obrint pas esporàdicament a alguns personatges protagonistes i a rols de figura d'autoritat. No és estrany recordar la seva feina en la pel·lícula de Paul Verhoeven sobre el robot policia amb afecte i digués:

« <L'estiu de RoboCop fou potser el millor de la meva vida. Era 1986 i aquell era el millor paper que havia aconseguit fins al moment. A més, podia treballar amb un director sorprenent. El guionista, Edward Neumeier, i jo ens férem grans amics. En aquest moment era el tipus més feliç del país.> »

Repassant tota la seva carrera no és en absolutament rar pensar que el seu llegat pugui estar en part en el seu últim treball abans de morir, el moralment ambigu i precisament per això més carismàtic superdolent/antiheroi de la col·lecció de personatges de l'editorial DC, Slade Wilson, alies Deathstroke, al que li prestà la veu en la última pel·lícula d'animació dels Teens Titans, The Judas Contract. Ferrer a més fou molt actiu en una espècie de carrera paral·lela traient el màxim partit a les seves cordes vocals, perquè posà veu a molts personatges en pel·lícula d'animació i videojocs, i inclús interpretà vocalment al pintor Pablo Picasso en un curtmetratge sobre la rivalitat d'aquest amb Henri Matisse.

Junt amb aquests treballs davant de la càmera, o posant la seva carismàtica veu al servei d'un personatge de videojoc o animació, Miguel Ferrer exercí també com a director en diversos capítols d'una de les sèries de TV en les que hi tingué un paper fix al llarg de la seva carrera, Crossing Jordan, potser en la que millor es va desenvolupar com a figura d'autoritat familiar per als espectadors, un dels registres que més treballà en la petita i gran pantalla en la seva etapa de maduresa. Per altra banda, fou, la seva sèrie favorita, segons declarà posteriorment, i li va permetre treballar cinc temporades amb el mateix rol, desenvolupant un personatge mb una profunditat que òbviament és impossible en el mitjà cinematogràfic. A més, els seguidors del grup Toto el reconeixeran per haver estat la figura central del vídeo clip del tema I Will Remember, que s'estrenà el 1995, i els seguidors de Jackie Chan que s'hagin aficionat a la sèrie de dibuixos animats el poden escoltar en la seva versió original posant la veu al personatge de Shan Yu, el dolent, revalidant la etiqueta d'antagonista que lluí durant la major part de la seva vida professional. Ferrer era multitarea i multiplicà les seves activitats i rendiment com actor en totes aquestes facetes mostrant-se a més particularment flexible en l'alternança de feines per a la TV i per al cinema en la seva filmografia.

Filmografia[modifica]

  • Truckin' Buddy McCoy (1982)
  • And They Are Off (1982)
  • Hearthbreaker (1983)
  • The Man Who Wasn't There (1983)
  • Star Trek 3: en busca de Spock (1984)
  • Flashpoint (1984)
  • Lovelines (1984)
  • Robocop (1987)
  • Downpayment on Murder (1987)
  • C.A.T. Squad: Python Wolf (TV) (1988)
  • Badlands 2005 (TV) (1988)
  • DeepStar Six (1989)
  • Guts and Glory, the Rise and Fall of Oliver North (TV) (1989)
  • Shannon's Deal (TV) (1989)
  • Valentino Returns (1989)
  • Ardous Moon (curtmetratge) (1990)
  • Drug Wars: The Camarena Story (TV), (1990)
  • Revenge (1990)
  • The Guardian (1990)
  • Twin Peaks (TV) (1990)
  • Shannon's Deal (TV) (1990)
  • Broken Badges (TV) (1990)
  • Murder in High Places (TV) (1990)
  • On The Air (TV) (1992)
  • In the Shadow of a Killer (TV) (1992)
  • Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992)
  • Cruel Doubt, mini sèrie (1992)
  • The Harvest (1992)
  • Point of No Return (1993)
  • Hot Shots (1993)
  • Scam (TV) (1993)
  • Another Stakeout (1993)
  • Cigarettes and Coffee (curt metratge) (1993)
  • Blank Check (1994)
  • Royce (TV) (1994)
  • The Stand mini sèrie (TV) (1994)
  • Jack Reed: A Search for Justice (TV) (1994)
  • A Promise Kept: The Oksana Baiul Story (TV) (1994)
  • The Return of Hunter (TV) (1995)
  • In the Line of Duty: Hunt for Justice (TV) (1995)
  • Fallen Angels (TV) (1995)
  • Project: ALF (TV) (1996)
  • The Disappearance of Garcia Lorca (1996)
  • Justice League of America (TV) (1997)
  • The Shining (TV) (1997)
  • The Night Flier (1997)
  • Mr. Magoo (1997)
  • Superman, veu en la sèrie de (TV) (1997)
  • Brave New World (1998)
  • Mulan (veu) (1998)
  • Late Line sèrie (TV) (1998)
  • Traffic (2000)
  • Matisse and Picasso; A Gentle Rivalry (curt metratge) (veu de Picasso) (2001)
  • Crossing Jordan sèrie (TV) (2001)
  • Sunshine State (2002)
  • Shadow Realm (TV) (2002)
  • Sightings: Heartland Ghost (TV) (2002)
  • L.A. Sheriff's Homicide (TV) (2002)
  • Jackie Chan Adventures (TV) veu de Takudo (2003)
  • Halo 2 video-joc (2005)
  • Silver City (2004)
  • The Manchurian Candidate (2004
  • The Man (2005
  • Bionic Woman (2007
  • Wrong Turn at Tahoe (2009)
  • Hard Ride to Hell (vídeo) (2010)
  • Edgar Floats (TV) (2010)
  • Psych (2010)
  • Young Justice (2010)
  • This is Not Movie (2011)
  • Beverly Hills Chihuahua 2 (2011)
  • The Protector (TV) (2011)
  • Desperate Housewives (2011)
  • Hours adventure (veu) (2011)
  • Applebaum (TV) (2012)
  • Noah (veu) (2012)
  • Beverly Hills Chihuahua 3: Viva La Fiesta (2012)
  • Iron Man (2013)
  • Adventure Time: Explore the Dungeon Because I Don't Know! (veu del videojoc) (2013)
  • Four Assassins (2013)
  • NCIS: Los Angeles (2014)
  • Bald (veu), (2014)
  • Twin Peaks; les peces perdudes (2014)
  • Rio 2 (veu), (2014)
  • Teen Titans: the Judas Contract (veu de Slade Wilson/Deathstroke) (2017)
  • Twin Peaks (sèrie de televisió) (2017)

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes de febrer de 2017. (ISSN: 2172-0517)