Vés al contingut

Mirra Alfassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMirra Alfassa

(1950) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Blanche Rachel Mirra Alfassa Modifica el valor a Wikidata
21 febrer 1878 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Pondicherry Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadémie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIntegral yoga (en) Tradueix, espiritualitat, educació i obra d'art Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómística, iogui, professora, ocultista, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSri Aurobindo i Max Théon Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSatprem i Huta Hindocha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenri Morisset Modifica el valor a Wikidata
FillsAndre Morisset (1898) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMatteo Alfassa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 92759

Mirra Alfassa (18781973), més coneguda com "La Mare", fou la companya espiritual de Sri Aurobindo (18721950). Coneguda per la seva obra i difusió del ioga integral.[1]

Els primers anys[modifica]

Mirra Alfassa, nasqué a París el 21 de febrer de 1878, filla de Maurice Alfassa, turc, i de Mathilde Ismalaun, egípcia.[2] En un ambient familiar més aviat pragmàtic i ateu, Mirra des de molt petita va començar a tenir diverses experiències interiors.

El 13 d'octubre de 1897, a l'edat de 19 anys, contrau matrimoni amb Henri Morisset, pintor impressionista amb taller a París per la qual cosa Mirra viurà en els anys següents el món artístic i intel·lectual del París de principis de segle. El seu fill André nasqué el 23 d'agost de 1898.[3]

El 1903 comença a col·laborar en l'edició francesa de "La Revista Còsmica" que dirigeix Max Theon,[4] famós ocultista, al que acompanyarà a Tlemcem (Algèria) entre 1905 i 1906. Sent Alma, dona de Theon, una notable mèdium, per a Mirra una època d'experiències ocultistes així com d'explicació del seu significat.

El 1908 es divorcia d'Henri Morisset i dos anys més tard, el 1910, contrau nou matrimoni amb Paul Richard,[5] advocat, intel·lectual i polític, amb el qual anirà a Pondicherry (Índia) l'any 1914, amb motiu de la celebració d'eleccions generals a França, a l'ésser Pondicherry capital de les colònies franceses a l'Índia i per tant districte electoral. A Pondicherry coneixerà a Sri Aurobindo, quedant-se un any en aquesta ciutat. Torna a Europa i l'any 1916 marxa cap al Japó on viurà durant quatre anys, tornant a Pondicherry definitivament el 24 d'abril del 1920.

Dins l'àixram de Pondicherry[modifica]

Quan el 1926 Sri Aurobindo es retira de la vida pública, Mirra, a la que tots comencen a conèixer com "La Mare" pren cura de l'àixram fundat per Sri Aurobindo a Pondicherry que ella acabarà d'organitzar. Durant prop de cinquanta anys continuarà al capdavant de l'àixram, dedicant-se a la cura i organització material i espiritual dels seus components. Funda l'"Escola Internacional d'Educació", infonent una nova orientació al sistema educatiu. Durant la Segona Guerra Mundial va compartir amb Sri Aurobindo el decidit suport a la causa aliada. Després de la mort de Sri Aurobindo el 1950, La Mare es feu càrrec en solitari de la direcció i organització de l'àixram fins al moment de la seva mort el 17 de novembre del 1973.

Obra escrita[modifica]

La Mare pertany més aviat a una cultura oral i en conseqüència la major part de la seva obra consisteix en recopilacions de converses mantingudes amb els seus deixebles durant la seva vida quotidiana dins l'àixram. Escapen a aquest esquema dues obres: "El Coneixement Suprem" i Prayers and Meditations ("Pregàries i Meditacions"), diari escrit per La Mare entre novembre del 1912 i octubre del 1937.

Les activitats que es desenvolupen a l'àixram sota la seva iniciativa són diverses: Imparteix classes de francès als nens al mateix temps que els explica els fonaments del ioga, el ioga integral, donant lloc a una recopilació titulada Conversations. Així mateix La Mare acostumava a donar flors als deixebles, atorgant a cadascuna d'elles un significat espiritual que posteriorment ha donat lloc a la recopilació titulada Les Flors i els seus Missatges. Destaca entre aquestes recopilacions o transcripcions The Agenda, conjunt de tretze volums que recullen les converses mantingudes amb el seu deixeble Satprem.

Auroville[modifica]

Entre els projectes duts a terme per La Mare, destaca la ciutat-laboratori d'Auroville, fundada el 1968, l'experiència de la qual se segueix desenvolupant en l'actualitat.[6]

Deixebles[modifica]

L'experiència de la relació de La Mare amb els seus deixebles ha quedat plasmada en diversos escrits, a vegades sota forma de diaris personals, entre els quals poden citar-se: "En aquest mateix terreny", biografia de Nata; "Attempt" ("Intent"), biografia del seu deixeble nord-americà Auroarindam; "The Agenda" ("L'Agenda"), ja citada, de Satprem. Aquest darrer és autor de diversos llibres relacionats amb el ioga de Sri Aurobindo i de La Mare entre els quals destaca "Sri Aurobindo or the Adventure of Consciousness" ("Sri Aurobindo o l'aventura de la consciència").

Referències[modifica]

  1. Merlo, Vicente. Meditar: En el hinduismo y el budismo (en castellà). Editorial Kairós, 2023-02-22, p. 106. ISBN 978-84-1121-153-6. 
  2. Pandya, Samta P. Faith Movements and Social Transformation: Guru Charisma in Contemporary India (en anglès). Springer, 2018-12-11, p. 38. ISBN 978-981-13-2823-7. 
  3. Beldio, Patrick «Mirra Alfassa: Completing Sri Aurobindo’s Vision» (en anglès). Religions, 14, 8, 2023-08, pàg. 955. DOI: 10.3390/rel14080955. ISSN: 2077-1444.
  4. Kent, Eliza F. Sacred Groves and Local Gods: Religion and Environmentalism in South India (en anglès). Oxford University Press, 2013-03-26, p. 126. ISBN 978-0-19-989547-2. 
  5. Magedera, Ian H. Indian Videshinis: European Women in India (en anglès). Roli Books Private Limited, 2018-05-31. ISBN 978-81-936260-9-2. 
  6. C, Luis A. Vanegas. Años sesentas: los más utópicos del siglo XX (en castellà). Universidad de Cuenca, 2005, p. 141. ISBN 978-9978-14-109-0.