Vés al contingut

Missioners de Sant Josep

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeJosefins
Emblema de la congregació, amb l'abreviatura de Josep (IosePH), el lliri que el simbolitza i, a sobre, el colom de l'Esperit Sant irradiant llum
TipusCongregació clerical masculina
Nom oficialSocietat dels Missioners de Sant Josep
Nom oficial llatíSocietas Missionariorum Sancti Iosephi
SiglesM.J., S.S.I.
Altres nomsMissioners Josefins, Josefins de Mèxic
HàbitNo n'usen: el del clergat del lloc
ObjectiuOrganització de missions, educació i apostolat
Fundació19 de setembre de 1872, Ciutat de Mèxic per servent de Déu Josep Maria Vilaseca i Aguilera
Aprovat perLleó XIII, en 27 d'abril de 1903 (decretum laudis: 20 d'agost de 1897; aprovació diocesana: 6 de desembre de 1876, per Pelagio Antonio de Labastida)
ConstitucionsPer J. M. Vilaseca, aprovades en 1876 i 14 de setembre de 1911
PatronsSant Josep
Branques i reformesBranca femenina (Germanes de Sant Josep), 1872
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut
Lloc webhttp://www.centroiph.org/Josefino

La Companyia de Missioners de Sant Josep, en llatí Societas Missionariorum a S. Joseph, són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical. Els seus membres, anomenats Josefins, posposen al seu nom les sigles M.J. o S.S.I.

Història

[modifica]

La congregació fou fundada a Ciutat de Mèxic el 19 de setembre de 1872 pel prevere català Josep Maria Vilaseca i Aguilera, de la Congregació de la Missió, per fer apostolat i donar instrucció, tant catequètica com de primeres lletres, entre la gent no cristiana d'Iberoamèrica. De fet, Vilaseca havia trobat una gran escassetat de sacerdots i l'abandonament dels pobles, per la qual cosa va proposar als seus superiors la creació d'un centre d'estudis eclesiàstics a l'Arxidiòcesi de Mèxic, el Col·legi Clerical del Senyor Sant Josep. El mateix dia 19 de setembre de 1872, també va fundar la congregació, amb la finalitat de promoure el culte a Sant Josep de Natzaret i l'evangelització de pobres i indígenes mitjançant l'educació dels joves i les missions.

La congregació va establir missions entre els indígenes tarahumares (1894), yaquis (1896), huichols i lacandons o va fundar col·legis i escoles per a formar infants i joves. A la colònia Santa Maria la Ribera hi havia la casa mare des de 1877 i el temple de la Sagrada Família que el Pare Vilaseca va manar construir el 1899.

L'arquebisbe de Mèxic Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos n'aprovà les constitucions josefines el 6 de desembre de 1876. L'institut obtingué el decretum laudis el 20 d'agost de 1897 i l'aprovació definitiva el 27 d'abril de 1903. Les constitucions foren aprovades per la Santa Seu el 14 de setembre de 1911).

Activitat i difusió

[modifica]

Els Missioners Josefins es dediquen a les missions populars a les zones rurals d'Amèrica Central i a l'Àfrica, i a l'educació dels joves.

Són presents a Mèxic, els Estats Units, Puerto Rico, Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Veneçuela, Xile, Itàlia i Angola.[1] La seu general és a Ciutat de Mèxic.

En acabar 2005, la congregació tenia 48 cases i 174 religiosos, 123 dels quals eren sacerdots.

Notes

[modifica]
  1. Colegio Vilaseca, Costa Rica, Los Misioneros Josefinos Arxivat 2009-09-29 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]