Morell de plomall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Morell de plomall
Mascle (a dalt) i femella.
Mascle (a dalt) i femella.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Aythya
Espècie: A. fuligula
Nom binomial
Aythya fuligula[2]
(Linnaeus, 1758)
Tufted Duck Range.png
Morell de plomall
Morell de plomall
Femella fotografiada a Essex (Regne Unit)

El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall o moretó de puput (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Fa 43 cm, pesa 0,6-1 kg i té una envergadura alar de 67-72 cm. Ambdós sexes llueixen un plomall al cap. En el mascle, el blanc dels costats contrasta intensament amb el negre de la resta del cos. Tenen Ulls grocsi el bec blavenc curt amb la punta negra.

Fa el niu a terra, hi pon 8-10 ous entre els mesos de maig i agost, i els cova durant 24 dies. Els nounats volen al cap de 45-50 dies.

Es localitza més aviat en aigües fondes, de moviment lent i amb vegetació a les ribes, on pot cabussar-se fins a 3 m, per cercar plantes aquàtiques, crustacis, peixets, caragols, insectes i granotes.[3] És un ocell gregari, forma grans estols a l'hivern i se'l veu barrejat amb el morell cap-roig, però és més escàs. Pot arribar a viure entre 15-18 anys

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

No nidifica als Països Catalans i només se n'hi veuen alguns en migració. Viu a Europa i a l'oest d'Àsia. De vegades, i a l'hivern, visita les costes atlàntiques de Canadà i dels Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Butchart, S. & Symes, A. (2015). Aythya fuligula. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 2015-12-17 (en anglès).
  2. «Taxon: Species Aythya fuligula(C. Linnaeus, 1758) - tufted duckT» (en anglès). The Taxonomicon. [Consulta: 17 desembre 2015].
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 30-31. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]