Moriz Haupt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moriz Haupt
Moriz Haupt - Imagines philologorum.jpg
Retrat de Moriz Haupt
Naixement 27 de juliol, 1808
Zittau, Saxònia
Mort 5 de febrer, 1874
Berlín
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Ocupació Filòleg i germanista

Moriz Haupt (Zittau, Saxònia, 27 de juliol de 1808 - Berlín, 5 de febrer, 1874) fou un filòleg i germanista alemany.

Des de 1826 fins a 1830 estudià a Leipzig amb Gottfried Hermann, encarregant-se el 1843 de la càtedra de llengua i literatura alemanyes, recent fundada en la Universitat de la capital saxona. Destituït el 1851 de la seva càtedra per haver pres part en el moviment de 1848, el 1853 fou cridat a Berlín per ocupar el lloc de Lachmann. Dotat d'un fi esperit d'observació i d'una rara agudesa, a la que s'hi afegia una forta personalitat, exercí la seva càtedra una forta influencia en el sentit d'impulsar als escolars a mètodes fixes, entre aquests va tenir alumnes com F. W. Francke.[1]

En les seves obres si revela un dels més experts crítics de texts. D'entre les seves obres es refereixen a l'antiguitat clàssica les següents:

  • Quaestiones Catullianae, (Leipzig, 1837).
  • De carminibus bucolicis Calpurnii et Nemesiani, (Berlín, 1854).

També edità

Per la literatura de l'Edat Mitjana feu edicions de:

A més, acabà les edicions dels lírics mig-alts-alemanys.

Va tenir cura de les edicions 3ª. i 4ª. dels Nibelungs, de Lachmann (Berlín. 1852 i 1867), i dels poemes de Walther von der Vogelweide (Berlín, 1853 i 1864). En col·laboració amb Hoffmann von Fallersleben, publicà: Altedeutsche Blätter, (Leipzig, 1836-40).

El 1841 fundà la revista Zeitschrift für deutsches Altertum, els primers 16 volums de la qual dirigí (Berlín,1841-73). Després de la seva mort es publicaren els seus Französische Volkslieder (Leipzig, 1877) i els Opuscula (Leipzig 1875-77)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moriz Haupt Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1115 (ISBN 84-239-4524-3)