Vés al contingut

Mouvement Réformateur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMouvement Réformateur
Dades
Nom curtMR i MR Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític belga
Ideologia políticaLiberalisme
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 de març de 2002
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDidier Reynders
Afiliació europeaPLDRE
Representació23 escons a la Cambra
6 senadors
3 eurodiputats
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.mr.be/
Facebook: MRbe Twitter (X): MR_officiel Instagram: mrbe Youtube: UCwLvKwR0hmdvTvPA1_JY-3w Modifica el valor a Wikidata

Mouvement Réformateur (MR) és un partit polític belga de la regió valona format el març del 2002 com a resultat de la unió del Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les, tots partits centristes liberals de les zones francòfones de Bèlgica (Valònia i regió de Brussel·les-Capital).

Història[modifica]

En 2002, sota la direcció de Daniel Ducarme, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi, el Partit Reformista Liberal i el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les es van reunir en el Moviment Reformista (MR) per crear un gran moviment popular que pugui ser alhora una alternativa a la dominació socialista del panorama polític francòfon i una força de reforma institucional i socioeconòmica.

A les eleccions legislatives belgues de 2003 es va convertir en la primera força política de la Comunitat Francesa, i els liberals i els socialistes obtenen bons resultats, la qual cosa permet al liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten (VLD) continuar sent el primer ministre, aquesta vegada amb un govern de coalició liberal-socialista del VLD, MR, i els socialistes de Flandes (SP.a) i de Valònia (PS).[1]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del MR esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[2] amb un govern de coalició de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.[3] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins el 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR[4] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.[5]

El 28 de novembre de 2019 Georges-Louis Bouchez va ser escollit líder del partit, superant el seu rival Denis Ducarme a la segona volta amb el 62% dels vots.[6]

Resultats electorals[modifica]

Eleccions legislatives belgues
Elecció candidat Vots +/– % +/– Escons +/– Govern
2003
11,4 / 100
N/A
24 / 150
N/A Coalició
2007
12,5 / 100
1,10
23 / 150
1 Coalició
2010 605.617
9,28 / 100
3,22
18 / 150
5 Coalició
2014
cap valor
cap valor
2019 Peter Mertens 584.621
8,62 / 100
4,89
12 / 150
10 Coalició
2024 Georges-Louis Bouchez 716.934
10,26 / 100
2,7
20 / 150
6

Membres del partit[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  3. Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
  4. «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
  5. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
  6. Chardon, Frédéric. «Georges-Louis Bouchez devient le nouveau président du MR» (en francès). La Libre, 29-11-2019. [Consulta: 24 juny 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mouvement Réformateur