Mulassa de Tarragona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula gegantMulassa de Tarragona
Mulassadetarragona.JPG
La Mulassa
Alçada 2,74 m.
Pes 70/75
Modifica les dades a Wikidata
La Mulassa bevent a la font

La Mulassa de Tarragona és una peça zoomòrfica que forma part del Seguici Popular de Tarragona. La Mulassa és l'element més juganer de totes les bèsties del Seguici Popular de Santa Tecla. Representa una mula de grans dimensions i d’aquí prové el nom amb què els ciutadans la coneixen. Aquesta balla al so d'una gralla acompanyada de les campanetes que llueix a la frontera, i porta un mantell verd, com ja ho feia al segle XVIII, amb l'escut de la ciutat brodat. Els seus portadors vesteixen una bata blau cel, un mocador un pèl més clar i pantalons negres. La bèstia sol fer unes entrades espectaculars a la plaça de les Cols, enfilant-se per les escales de la catedral fent apartar la gent, o anant a beure aigua a les fonts que hi ha als peus de les escales.

Història[modifica]

El 1734 l'Ajuntament va encarregar la construcció de la Mulassa com a bèstia autònoma, però a causa del continuat deteriorament causat per la pirotècnia es va acabar arraconant-la l'any 1753. El 1763, però, la bèstia es reconstrueix i torna a sortir als seguicis durant els pròxims dinou anys. El 1773 l'arquebisbe Juan Lario pressiona amb la finalitat que la indecent bèstia no surti més als carrers, l'Ajuntament de la ciutat hi accedeix. Origen de l’entremès de Betlem és de 1442-43. Posteriorment reapareix al segle XVIII. En el Llibre d'Actes Municipals, consta un acord del dia 16 de setembre de 1734:

« Convino este Ayuntamiento, y acordó verbalmente, en el mes de agosto próximo pasado, el que, de quenta y gasto de la Ciudad, se mandase hazer el animal vulgarmente nombrado la Mulasa para que aquel pudiese asistir a dichas procesiones y otras funciones públicas que ocurriesen, con los Gigantes que son propios de la cofradía de Carpinteros de esta ciudad y de dos años atrás asisten a las mencionadas procesiones; y aviendose puesto en execusión la fabrica de dicha Mulasa por medio de Francisco Rovira, carpintero de la Ciudad, que de orden de su señoría la ha dispuesto y formado, ha presentado la quenta individual, revisada por el contador de la Ciudad, del coste entero que ha tenido, que importa quarenta y quatro libras, treze sueldos y quatro dineros. En vista de lo qual, y aprovando este Ayuntamiento como lo aprueba lo executado como arriba se ha dicho, acordó su señoría que por el dicho importe se despache libramiento en la forma acostumbrada. »

El 1743, atesa la delicada situació econòmica de l'Ajuntament, s'acorda estalviar en les despeses de la festa:

« ...y por lo que mira en la concurrencia de la Mulassa y Gigantes, cunde de ahorrar de el gasto todo lo que posible fuere... »

En anys posteriors, persistint i encara augmentant les dificultats econòmiques es van espaiant les sortides del seguici fins que, per acord del 3 de novembre de 1744, es resol no assistir a les processons i altres actes que representin una despesa per a la Ciutat. Recuperada el 1988 pel Centre de Colles Sardanistes.

La bèstia va ser recuperada l'any 1988 per part del Centre de Colles Sardanistes, canviant tota la seva malícia i ferotgia per simpatia i bogeria. El 2002 es va construir la versió per a la Santa Tecla Petita, ambdues obra del joier Joan Serramià i el fuster Joan Salvadó. L'entitat va participar en l'organització de la XX Mostra de Folklore viu dins les festes de Santa Tecla de l'any 2002.

Mulassa Petita[modifica]

La Mulassa té el seu homònim a la Santa Tecla Petita des de l’any 2002. La porten nens menors de 15 anys. hi ha dues persones que estan a l'interior de la bèstia i quatre a l'exterio,dues encarregades de controlar el cap i les altres dues, encarregades de controlar el cul de la mula.


Dades tècniques[modifica]

  • Pes: 70/75 kg
  • Mesures:
    • Llargada: 4,10 m
    • Alçada: 2,74 m
    • Amplada: 1 m
  • Portadors: 2
  • Components de la colla: 12

Moments recomanats[modifica]

Dins el marc de les Festes de Santa Tecla:

  • Dia 22 de setembre: cercavila, visita a les fonts de les escales de la Seu.
  • Dia 23 de setembre: passada al migdia per la plaça de la Font, entrada de la Mulassa aixecada sobre les potes del darrere.

Bibliografia[modifica]

  • Bertran, Jordi; López-Monné, Rafael; Grau Elias, Oriol. Santa Tecla, les festes de Santa Tecla: Identitats tarragonines. Arola Editors, 2004. ISBN 84-96366-11-1. 



Enllaços externs[modifica]