Cucafera de Tarragona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula bestiariCucafera de Tarragona
Cucaferadetarragona.JPG
La Cucafera ballant
Any 1991
Població Tarragona
Bestiari popular català
Modifica les dades a Wikidata

La Cucafera de Tarragona és una figura zoomòrfica que apareix al Seguici Popular de Tarragona carregada per sis portadors i un setè que s'encarrega de fer moure la cua, coll i boca. La Cucafera forma part d'una fauna fantàstica que representa l'infern i el diable, tot i que la bèstia tarragonina no va acompanyada de cap aparell pirotècnic.

Es van encarregar de reconstruir-la Josep Agustí, escultor; Antoni Mas, l'estructura; i Josep Fonoll, baster.

La Cucafera tarragonina va acompanyada musicalment per la cobla de ministrers, de la qual se'n té constància des del segle XIV. En els seus orígens aquesta formació de música medieval estava formada pel sac de gemecs, la xeremia, dues trompes i un timbal. En l'actualitat a aquests instruments primitius se'ls hi sumen d'altres com el flabiol, el violí i d'altres de metall i percussió. .

Els portadors i membres de la colla duen una samarreta blanca amb l'emblema de la Cucafera i l'escut de l'Associació de Veïns del Port, entitat que s'encarrega de la peça, a més de pantalons verds, faixa negra, mocador i espardenyes catalanes.

Història[modifica]

El 1381 la ciutat de Tarragona va gaudir per primer cop a la història de la presència d'una Cucafera, la de Montblanc, durant una festa extraordinària. Dos anys després ja es parla d'una Cucafera autòctona propietat del Gremi de Cuireters. Es diu que històricament el seu coll extensible s'utilitzava per treure el barret als que no es descobrien en passar la Custòdia de la processó de Corpus o el Braç de Santa Tecla, fins fa pocs anys aquest coll només s'utilitzava per llençar caramels apropant així a la canalla malgrat el seu aspecte ferotge, pràctiques que es van anar perdent amb els anys.

L'any 1991 es va recuperar la peça de mans de l'Associació de Veïns del Port, emprant bàsicament el cuir en la seva construcció (degut a l'antic afiliament de la Cucafera amb el Gremi dels Cuireters).

L'any 2002 es crea la versió infantil (La Cucafereta o Cucafera Petita), que participa en la Cercavila de la Santa Tecla Petita.

L'any 2012 la Colla de la Cucafera demana a l'Ajuntament participar en la popular 'Baixada de l'Àliga' durant les Festes de Santa Tecla 2012. El consistori denega la seva participació per motius de seguretat. La Cucafera és un element de grans dimensions i l'acte és molt multitudinari. La Colla participa finalment amb una 'panerola' com a protesta.

L'any 2013 la Colla de la Cucafera estrena acte propi durant les Festes de Santa Tecla 2013, la seva pròpia Baixada sota el nom 'La Cucafera baixa!' el dia 20 de setembre a la nit. Un acte que suposa la unió dels dos barris més antics de la ciutat: el Nucli Antic (Part Alta) i el Barri del Port (Part Baixa). Amb la proposta presentada pel periodista Adrià Recasens (impulsor del Blog Barri del Port) aquest esdeveniment recupera l'essència llegendària, històrica i tradicional de la Cucafera. Aquesta treu novament el barret dels assistents i una nena escollida cada any representa la princesa que segons la llegenda va domesticar la bèstia ferotge fent-la bona. Des d'aleshores llença caramels per la boca en lloc de menjar persones.

L'any 2014 es consolida l'èxit de 'La Cucafera Baixa' pel que fa a participació i novament l'any 2015 en que com a novetat s'introdueix la figura del cavaller interpretat per un nen que s'encarrega d'entregar la bèstia presonera a la princesa per tal que la domestiqui. L'acte de representació té lloc a les escales de la Catedral de Tarragona, entre el Pla de la Seu i la Plaça de les Cols, i seguidament una cercavila fins al carrer Sant Miquel, a la Part Baixa, amb acompanyament de xaranga.

L'any 2016 l'entitat celebra els 25 anys de la recuperació, restaurant la Cucafera i amb canvi de logo, de samarreta i un seguit d'actes. A més la Cucafera, present a les xarxes socials facebook i twitter, estrena web.

Bibliografia[modifica]

  • Bertran, Jordi; López-Monné, Rafael; Grau Elias, Oriol. Santa Tecla, les festes de Santa Tecla: Identitats tarragonines. Arola Editors, 2004. ISBN 84-96366-11-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]