Murta de Brabant
Myrica gale  | |
|---|---|
female.JPG) Planta femella ♀ | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 64318305 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Myricaceae |
| Gènere | Myrica |
| Espècie | Myrica gale = L.[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La murta de Brabant o Myrica gale és un arbust del gènere de Myrica. És l'única espècie de la família dels Myricaceae present a Europa. El nom del gènere prové del grec: μυρικη (myrike), que significa «fragància», un aspecte dels seus fruits que són molt aromàtiques.[3] A l'edat mitjana, abans la generalització del llúpol, era molt important per a la fabricació de cervesa.[4]
.jpg)
Descripció
[modifica]És un arbust que pot atènyer una alçada fins a 2 m amb aspecte de vimetera o salze petit, d'escorça|crosta de to negrós o marró fosc, generalment dioic. Pot canviar de sexe d'un any a l'altre. Les branques són negroses amb disperses glàndules minúscules de color clar. Fulles alterns de 2 a 7 x 0,6 a 2 cm, caduques, més clars al revés, vers la fi de l'estiu obtenen un aspecte cuirós. Els aments tenen forma d'espiga, els masculins són de 15 a 25 mm, oblongs, simples i precoços; flors amb quatre estams, més curts que la bràctea de color castany clar; els aments femenins de 3 a 5 mm, ovoides i precoços; flors verdoses, embolicades per dues bractèoles.
Floreix a la primavera, abans l'aparició de les fulles. És anemòfil. Les drupes de color fosc amb sengles llavors tenen tres punts, són madures al setembre. Es multiplica per la dispersió de llavors o de manera vegetal per estolons.
Les erugues de les papallones Ematurga atomaria, Acronicta euphorbiae i Diacrisia sannio depenen de la Myrica gale per alimentar-se.[6]
Distribució
[modifica]És una planta típica de les landes humids i les vores dels aiguamolls de les planes atlàntiques. A la península Ibèrica és força rara, com que li cal molta humiditat. El terme de Rabanera del Pinar (Castella i Lleó) té un dels enclavaments més meridionals d'Europa de la murta de Brabant,[7] i hi ha estat catalogat com a «espècie d'interès especial».[8]
És una planta amenaçada. L'eutrofització, l'assecament dels aiguamolls o la reforestació de la landa, que li causa massa ombra destrueixen el seu hàbitat. Quasi no se'n troba fora de reserves naturals
Ús
[modifica]Abans de l'ús generalitat del llúpol, s'utilitzava en la fabricació de cervesa des de més de tres mil anys. Hildegarda de Bingen ja menciona l'espècia als seus escrits el 1179.[9] Recentment, es torna a crear noves cerveses artesanals que reprenen aquesta tradició.[10] En neerlandès la planta es diu gruit (antigament gruut). A la Bruges medieval, els senyors de Gruuthuse (= casa del murta) van poder construir un imperi comercial quan l'any 1200 el comte Balduí I de Flandes li va atorgar el monopoli del negoci del gruut.[11] El seu palau urbà, avui transformat en museu d'història i d'arts aplicades,[12] a la riba d'un canal és un testimoni d'aquesta riquesa i de la importància del comerç de la murta de Brabant, així com la sobrevivença de l'ofici de cerveser en cognoms neerlandesos i (baix) alemanys «Gruter, De Gruyter, Greuter, Grüter».
Els seus olis essencials s'utilitzen sobretot a Dinamarca per fabricar un licor popular porsesnaps (porse és el nom danès de la planta, i snaps = licor),[13] o en la fabricació de perfums. La planta s'utilitzava també en l'adoberia, com a repulsiu d'insectes i els capolls en la tintura de tèxtil per obtenir el color grog.
Referències
[modifica]- ↑ «Myrica gale L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. [Consulta: 31 agost 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Myrica gale L.». The Plant List 1.1, 2013. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Gledhill, D. The Names of Plants. 4. Cambridge University Press, 2008, p. 267. ISBN 978-0-521-86645-3.
- ↑ Monllor, Neus. «Art Cervesers: de la terra, el millor». Ets el que menges, 10-04-2013. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Thomé, Otto Wilhelm. Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz (pdf). Leipzig: Akademische Verlags-Ges.m.b.H., 1885.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bellmann, Heiko. Der neue Kosmos Schmetterlingsführer (Nou guia de la papallones) (en alemany). Stuttgart: Franck Kosmos Verlag, 2009. ISBN 978-3-440-11965-5.
- ↑ Molina Martín, Carlos (coord.). José Luis Benito Alonso (ed.). Seguimiento y aplicación de medidas de conservación en las poblaciones de Myrica gale en la comarca de Pinares (Burgos y Soria) (en castellà). Junta de Castellà i Lleó, 2009, p. 17. ISBN 978-84-937291-4-1.
- ↑ Guillén, Sandra; Lobato, Lourdes; López, Beatriz; Martí, Ana. Balagué, Jaume. Conservación del Águila imperial ibérica (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-2013.
- ↑ Soltvedt, Eli-Christine. «Ølkrydder i 3000 år (3000 anys d'espècies per fer cervesa)» (en noruec). Universitat de Stavanger, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-09-29. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Bostwick, William; Torras, Meritxell (traductora) «Entra dins del Gruit». The Wall Street Journal Edició Europa, 12-10-2012.
- ↑ De Smet, Joseph «De heren van Gruuthuse» (en neerlandès). West-Vlaanderen, vol. 6nr. 1, 1957, pàg. 4-6.
- ↑ «Gruuthusemuseum» (en neerlandès). Ajuntament de Bruges. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Per una recepta vegeu: «Hjemmelavet Porsesnaps – fordi du kan!» (en danès), 15-03-2012. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa de la fàbrica de cervesa «Gruut» a Gant (Bèlgica), que fàbrica cerveses unícament amb murta de Brabant, sense llúpol.