Núria Perpinyà i Filella

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Núria Perpinyà)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNúria Perpinyà i Filella
Nuria Perpinya.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de maig de 1961 (56 anys)
Lleida
Activitat professional
Ocupació Novel·lista i assagista
Modifica dades a Wikidata

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.[cal citació]

Vida[modifica | modifica el codi]

Neix a Lleida i roman en aquesta ciutat fins que finalitza els seus estudis universitaris de Filologia Catalana l'any 1984. El 1986, amb vint-i-cinc anys, publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater, amb el qual dos anys abans havien obtingut el primer premi d'assaig Josep Vallverdú. El 1989 rep el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona amb una altra investigació sobre Ferrater, del qual n'esdevé una de les seves principals especialistes.

El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error, en què ja es manifesta la complexitat i l'elaboració que caracteritzaran la resta de les seves novel·les.[1] A Una casa per compondre (2001) s'inventa un nou gènere a cavall del conte i la novel·la. Mistana (2005), molt més fantàstica, rep el Premi de la Crítica de narrativa catalana. I a Els privilegiats (2007) aposta un altre cop per la renovació dels gèneres literaris amb una novel·la teatral. El 2010 s'estrena la seva primera obra de teatre, Els Cal·lígrafs.[cal citació]

La seva obra creativa està escrita en català mentre que bona part de l'assagística és en castellà.[cal citació]

Estil i temes[modifica | modifica el codi]

L'obra de Núria Perpinyà és una barreja de reflexions intel·lectuals i d'ironia. El seu estil es caracteritza per una escriptura magmàtica[2] i pel control compositiu, la precisió lingüística i l'originalitat de l'acció.[3] En cadascun dels seus llibres, Perpinyà es proposa un experiment diferent: Un bon error és un thriller basat en falses suposicions dels lectors. A Una casa per compondre explora un nou gènere literari: la novel·la fragmentada que, tot i que s'integra dins la novel·la composta o composite novel,[4] aporta la novetat d'una cadena de contes que van evolucionant al llarg de la lectura fins a convertir-se en capítols d'una novel·la. Aquesta fusió de gèneres tornarà a aparèixer a Els privilegiats on barreja novel·la i teatre.

Cadascun dels seus llibres està dedicat a un tema en concret. Un bon error és una història d'amor dins el món de la ciència; Una casa per compondre recrea el món de la música i l'arquitectura; Els Privilegiats, el de l'art i els museus; Els Cal·lígrafs, el de la universitat; Mistana, el de la bogeria. Al vertigen, la més romàntica i pictòrica de totes, suposa un altre gir important en la seva trajectòria en substituir —si més no, en aparença— el món intel·lectual per l'esportiu.[cal citació]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Un bon error (1998) relata la vida d’un jove investigador que es desplaça a Londres per dur a terme el seu doctorat. L’obra és un bildungsroman, una novel·la de formació en un laboratori, un thriller i una història d’un amor reprimit que en el decurs de l’obra va revelant la seva homosexualitat. Així mateix, Un bon error explora les tensions del mestratge; els conflictes ètnics i el concepte del viatge.

Una casa per compondre (2001), és la història d'una pianista que busca pis. En ella, Perpinyà s'arrisca a teixir una trama polièdrica i mentre la protagonista recorre tipus distints d'habitatges al seu cap bull una mena de remolí musical.[5] El llibre té una estructura de contes encadenats que acaben fonent-se en una novel·la.[6] L'obra és una barreja de gèneres i de mons: la música, l'arquitectura i la literatura. Una casa per compondre fa un repàs irònic i crític de la dictadura arquitectònica i planteja l'oposició romàntica entre artista i societat.[cal citació]

En la tercera novel·la, Mistana, Premi de la Crítica de narrativa catalana en 2005 s'abandona el realisme i domina el fantàstic. El llibre narra la història d'un meteoròleg amb trastorns mentals que cau en desgràcia i que arriba a un poble fantasmal habitat per personatges excèntrics, anomenat Mistana, on hi ha una boira perenne. L'obra és una vertiginosa,[7] hipnòtica i radical[8][9] tragèdia sobre la bogeria escrita amb un ritme in crescendo de versos en prosa delirant, una ficció desmesurada, tràgica i còmica alhora amb una boira filosòfica on les coses perden les seves aparences i l'home ja no sap què és.[10]

Al Vertigen Nuria Perpinya.jpeg

L'any 2013 apareix Al vertigen, una novel·la d'amor entre alpinistes que s'instal·la en la vessant més obscura del romanticisme,[11] elogiada per la crítica.[12][13][14] Cada llibre de Núria Perpinyà és un desafiament: fer desaparèixer el món exterior i objectiu, fer sortir de dins una realitat alternativa, íntimament sentida i viscuda, a través de la qual pot parlar dels grans temes de sempre.[15]

Teatre[modifica | modifica el codi]

L'any 2007 apareix Els privilegiats, una còmica novel·la teatral on reflexiona sobre l'art a partir dels zeladors d'un museu. La ironia del llibre s'adreça contra el públic ignorant i contra l'art com a negoci i plataforma política[16] i demostra l'afany per descobrir nous territoris literaris on el rigor no estigui renyit amb l'entreteniment.[17]

Els Cal·lígrafs (2010) és una tragicomèdia sobre l'educació i les Humanitats. L'argument consisteix en el tancament d'una càtedra de cal·ligrafia antiga i la seva substitució per una titulació de peritatge cal·lígraf criminal. Aquesta modernització de la universitat crea tensions entre els professors i deixa a la llum gelosia i ressentiments. L'obra s'estrenà a Lleida al Teatre de l'Escorxador el 15 de desembre del 2010 sota la direcció d'Óscar Sánchez i interpretada per Imma Colomer, Pep Planas, Núria Casado i Ferran Farré.[cal citació]

Assaig: el relativisme humanista[modifica | modifica el codi]

Entre els treballs més acadèmics de Perpinyà destaquen els seus estudis sobre el poeta dels anys seixanta Gabriel Ferrater. Un intel·lectual atípic que va tenir molta influència en les generacions posteriors. En el seu estudi Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997), Perpinyà analitza Gabriel Ferrater i fa una desconstrucció de la crítica catalana..[18] Després d'uns anys d'abandó de l'activitat assagística, Perpinyà reapareix el 2008 amb Les criptes de la crítica. Vint lectures de l'Odissea, un assaig desmitificador,[19] compendi de les distintes escoles de teoria literària. Escrit amb el seu estil amè,[20] té la particularitat d'il·lustrar la teoria amb exemples com si es tractés d'un pastiche. Vint comentaris de l'obra d'Homer realitzats per l'autora “a la manera de”, que demostren la varietat de lectures que pot tenir un text.

El 2010, Perpinyà rep el Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic per la seva obra Més que una màquina. Es tracta d'un assaig sobre educació, que s'estén des de la Il·lustració fins als nostres dies, on s'oposen els mestratges creatius als rutinaris.[cal citació]

El 2014, Perpinyà publica el seu assaig en anglès sobre Romanticisme, Ruins, Nostalgia and Ugliness (2014) on analitza l'interès per l'edat mitjana, des del segle XVIII fins a les sèries d'èxit com Joc de trons. Així mateix, una de les tesis del llibre és considerar els quadres de ruïnes romàntiques com a precedents estètics de la lletjor avantguardista.

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • 1998: Un bon error (Barcelona, Editorial Empúries)
  • 2001: Una casa per compondre (Barcelona, Empúries)
  • 2005: Mistana (Barcelona, Editorial Proa)
  • 2007: Els privilegiats (Barcelona, Empúries)
  • 2013: Al vertigen (Barcelona, Empúries)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 2007: Els privilegiats (Barcelona, Empúries)
  • 2011: Els Cal·lígrafs (Barcelona, Empúries)

Assaig[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ramon Vidal, Abel, Web Associació Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
  2. Bou, Enric, «Para supervivientes», El Periódico, 14-VII-05.
  3. Pagès, Vicenç, «Temàtica helicoïdal», Presència, 14-III-98.
  4. Dunn, Maggie, Morris, Ann, The composite novel. The Short Story Cycle in Transition, New York: Twayne, 1995.
  5. Fernández Bustos, Ernesto, «talento.htm Nuevo Talento FNAC 2002»
  6. Miquel, Dolors, Entrevista a La Verge Peluda,1 i mig, 2002.
  7. Guillamon, Julià. «Vértigo en la niebla», La Vanguardia, 6-07-05.
  8. Castells, Ada, «Núria Perpinyà novel·la l'absurd enmig de la boira», Avui, 23-VII-2005
  9. Isern, Joan Josep, «Una novela hipnòtica i radical», Avui, 12-X-05.
  10. Dasca, Maria, «Mistana / Guia de Lectura», Revista de Catalunya, 210, novembre 2005.
  11. JUANICO, Núria. “El vertigen de Irena Besikova”. Núvol. 15-X-2013
  12. RUIZ GARZON, Ricard. “El cim des de l'abisme”. El País. 17-X-2013
  13. PAGÈS JORDÀ, Vicenç. “Amor i culpa a les altures”. El Periódico. 25-IX-2013
  14. NOPCA, Jordi. “Núria Perpinyà reescriu el Romanticisme”. Ara. 5-X-2013
  15. GUILLAMON, Julià. “Duelo en la cima” 4-XII-2013.
  16. Jaruchik, Esdres, «Rient de l'art i de qui el vetlla», Benzina, octubre 2007.
  17. Puigdevall, Ponç, «Horrors silenciosos», El País, 6-IX-07.
  18. Alonso, H., «Recepció, contradicció i biografia: més sobre Ferrater», Llengua i Literatura, 10, 1999.
  19. Rojo, José Andrés, «Ulises, el primer turista sexual», El País, 18-II-08.
  20. Villanueva, Darío, «Las criptas de la crítica. 20 interpretaciones de la Odisea», El Mundo, 17-IV-08.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]