NGC 2027
 NGC 2027 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul estel·lar  |
| Descobert per | James Dunlop |
| Data de descobriment | 6 novembre 1826 |
| Constel·lació | Orada |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 10,97 (banda V)[1] |
| Ascensió recta (α) | 5h 35m 0.33s[2] |
| Declinació (δ) | -67° 4' 54.2399''[2] |
| Part de | Gran Núvol de Magalhães |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2027 |
NGC 2027 (New General Catalogue) ESO 86-13 (European Southern Observatory Catalog) [SL63] 592 (A catalogue of clusters in the Large Magellanic Cloud (en)  )
| |
NGC 2027 (també conegut com a ESO 86-SC13 ) és un cúmul obert de magnitud 12 situat a la constel·lació de l'Orada. A més forma part del Gran Núvol de Magallanes. Fou descobert per James Dunlop el 6 de novembre de 1826. El seu diàmetre aparent és de 0,7 minuts d'arc.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 2,0 2,1 Dennis Zaritsky «The star clusters of the Large Magellanic Cloud: structural parameters». Astronomical Journal, 2011, pàg. 48. DOI: 10.1088/0004-6256/142/2/48.
- ↑ «NGC 2027 (= an OCL in the Large Magellanic Cloud)». cseligman. [Consulta: 13 octubre 2017].
