Neovespicula depressifrons

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuNeovespicula depressifrons
Vespicula depressifrons (Wroclaw zoo).JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopterygii
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereNeovespicula
EspècieNeovespicula depressifrons
(Richardson, 1848)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Apistes depressifrons (Richardson, 1848)
  • Vespicula depressiforms (Richardson, 1848)
  • Vespicula depressifrons (Richardson, 1848)[3]
Modifica les dades a Wikidata

Neovespicula depressifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i l'única del gènere Neovespicula.[4][5]

Etimologia[modifica]

Neovespicula deriva del mot grec neos (nou) i del llatí vespa, -ae (vespa).[6]

Descripció[modifica]

El seu cos, força comprimit i allargat, fa 10 cm de llargària màxima. 13-14 espines a l'aleta dorsal i 3 més a l'anal. Aletes pectorals amb 11-11 radis tous.Línia lateral contínua.[7][8][9] Posseeix glàndules de verí a la base d'algunes de les espines.[10] Aleta dorsal ocupant tot el dors (des del clatell fins al peduncle caudal) i mostrant-se sempre dreta per la presència d'espines dures erèctils.[11] La coloració de fons és beix clar i amb taques marrons escampades per tot el cos, les quals són més presents a les aletes (llevat de la caudal que és gairebé transparent). Té dues franges obliqües (una a cada costat) des de l'inici de l'aleta caudal fins a la boca, les quals li travessen els ulls.[11]

Alimentació[modifica]

És un depredador sigil·lós que es nodreix de peixets i invertebrats,[12] i el seu nivell tròfic és de 3,42.[13] En captivitat, és difícil d'alimentar, ja que aquest depredador requereix aliment viu que pugui capturar en moviment. L'Artemia salina viva és el millor aliment que se li pot donar en un principi fins que s'acostuma a d'altres (com, per exemple, larves de mosquit). També pot acceptar força bé, una vegada que s'hi acostuma, trossos de musclos, gambes o calamars, però és difícil que accepti aliment sec (com ara, grànuls o escates).[11] Cal anar amb compte amb els seus companys d'aquari, ja que devorarà qualsevol peix que pugui cabre en la seua boca (peixets, alevins d'altres espècies, gambetes, etc.).[11]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, d'aigües dolces i salabroses, demersal i de clima tropical (22°C-28°C),[14] el qual viu a les illes Andaman,[15][16] Indonèsia,[9][17] Papua Nova Guinea[10][18] i les illes Filipines.[19][20][21][3][6]

Observacions[modifica]

És verinós per als humans,[6] el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (32 de 100)[22] i és present al comerç internacional de peixos ornamentals[8] (entre 7,50 i 10 lliures esterlines al mercat britànic l'any 2006).[23] Cal tindre moltíssima precaució en manipular-ho per la presència de les espines verinoses de les aletes dorsal i pectorals: la picada no és mortal, però sí molt dolorosa i pot presentar inflamació durant un temps.[11]

Referències[modifica]

  1. Mandrytsa S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. Scorpaenoid fishes. 1-393.
  2. Richardson, J., 1848. Fishes. Pp. 1-28, Pls. 1-10. A: A. Adams. The zoology of the voyage of H. M. S. Samarang; under the command of Captain Sir Edward Belcher, during the years 1843-1846. Londres. Voyage Samarang.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. Morphology Data of Neovespicula depressifrons - FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàgs. 2297, 2308 i 2352.
  9. 9,0 9,1 Kottelat, M., A. J. Whitten, S. N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p. Pàg. 102.
  10. 10,0 10,1 Kailola, P. J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. Pàg. 205.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 PezAdicto.com (castellà)
  12. aquaportail.com (francès)
  13. Sea Around Us (anglès)
  14. Baensch, H. A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle, Alemanya. 864 p. Pàg. 740.
  15. Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
  16. List of Marine Fishes reported from Andaman Islands - FishBase (anglès)
  17. List of Marine Fishes reported from Indonesia - FishBase (anglès)
  18. List of Marine Fishes reported from Papua New Guinea - FishBase (anglès)
  19. Herre, A. W. C. T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p. Pàg. 574.
  20. List of Marine Fishes reported from Philippines - FishBase (anglès)
  21. Kottelat, M., 2013. The fishes of the inland waters of southeast Asia: a catalogue and core bibiography of the fishes known to occur in freshwaters, mangroves and estuaries. Raffles Bulletin of Zoology Supplement, núm. 27: 1-663. Pàg. 315. [1]
  22. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  23. Leaf goblinfish, Neovespicula depressifrons - Practical Fishkeeping (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neovespicula depressifrons Modifica l'enllaç a Wikidata