Neus Real i Mercadal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNeus Real i Mercadal
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctora (–2004)
Universitat de Birmingham - màster (–1994) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatalà i literatura catalana Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora de la literatura, professora d'universitat, filòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona (2008–) Modifica el valor a Wikidata

Neus Real i Mercadal (Barcelona, 1968) és una historiadora de la literatura i professora catalana, especialitzada en les escriptores anteriors a la Guerra Civil.[1]

Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1994 va obtenir el títol de Master of Philosophy (Arts) en l'especialitat de Teoria de la Literatura a la Universitat de Birmingham (Gran Bretanya), on va fer una estada de docència i investigació de dos anys. El 2004 va obtenir el títol de doctora en Filologia Catalana (UAB).[2]

L'any 2008 es va incorporar al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la UAB, on des d'aleshores treballa a temps complet, i entre aquell any i el 2018 va exercir de professora del Máster en Libros y Literatura Infantil y Juvenil. Des del 2015, junt amb Mònica Baró és coordinadora del Màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (UAB)[3] i responsable del Seminari de Coordinació de les Biblioteques Escolars de Salt (Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya), que ha esdevingut model de seminaris equivalents a la Llera del Ter i la Selva Interior. Actualment és professora agregada de la UAB.[2]

Des del 1991 es dedica tant a l'ensenyament de la llengua i la literatura com a la divulgació literària en diversos àmbits docents i culturals. Així l'any 2009 va integrar-se al grup de recerca GRETEL (Grup d'Investigació de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària de la Universitat Autònoma de Barcelona), que té com a objectiu principal l'ús dels llibres infantils i juvenils per als aprenentatges literaris a l'escola obligatòria. Aquest mateix, any va iniciar un estudi sobre l'educació literària de la primera infància (0-6 anys), la formació docent i la literatura infantil digital, investigació que encara avui continua.[2] Dins d'aquest grup, l'any 2017 va publicar junt amb Cristina Correro el llibre La literatura a l'educació infantil, dins de la col·lecció Temes d'Infància de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que recollia les conclusions del grup de treball Art i Literatura d'aquesta entitat. És un assaig dirigit a les persones que es dediquen a l'educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris.[4]

Entre els anys 2004 i 2007 va formar part del consell de redacció de la revista Els Marges i és membre dels consells assessors de diverses publicacions, com Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature.[2]

En el camp de la investigació, entre 1994 i 2008 va formar part del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB (GELCC), es va especialitzar en les narradores de preguerra i ha publicat nombrosos treballs sobre la producció i les autores catalanes del segle xx, alhora que n'ha comissariat exposicions.[2] En aquest camp, ha fet diverses conferències adreçades a públic escolar i adult per difondre l'obra d'algunes d'aquestes escriptores, com Mercè Rodoreda[5] o Aurora Bertrana, de la qual l'any 2018 en va publicar la biografia.[6]

La seva tesi doctoral, Dona i literatura a la Catalunya de preguerra (2004)[7] recull la primera part del treball de Neus Real i ressenya l'obra de més de 600 escriptores catalanes, omplint un buit important dins de la recerca de la història de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. En ella, la voluntat de la filòloga va ser contribuir a la recuperació de la memòria històrica, acabant amb el buit bibliogràfic referent a les autores de les primeres dècades del segle xx i rescatant de l'oblit històric a les dones que, amb les seves obres, van revolucionar el mercat literari català com Carme Montoriol, Lola Anglada, Maria Teresa Vernet, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Llucieta Canyà o Irene Polo. Entre el 1920 i el 1930, sota la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República, la literatura catalana va començar a omplir-se de noms femenins. Talment com una autèntica revolució, les escriptores de l'època van desenvolupar una intensa activitat fins a aconseguir fer-se presents en pràcticament tots els gèneres literaris. Des de la poesia al periodisme, passant per l'assaig, el teatre i la novel·la, les escriptores de la preguerra van adquirir tal protagonisme que, fins i tot, van aconseguir convertir-se, per primera vegada a la història, en autèntiques activistes socials i polítiques.[8] Com a continuació a aquesta tesi, l'any 2005 va presentar el llibre Mercè Rodoreda: l'obra de preguerra.[7]

Publicacions[modifica]

  • Dona i cultura a Terrassa entre 1923 i 1936: Maria Verger, terrassenca d'adopció (amb Isabel Graña). Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1997.
  • El Club Femení i d'Esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
  • "De la xocolata amb melindros a la mostassa alemanya: Aurora Bertrana, un nou model de la intel·lectual catalana moderna", dins Glòria Granell, Daniel Montañà i Josep Rafart (ed): Aurora Bertrana, una dona del segle XX. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 25-35.[9]
  • “Pròleg. Una tradició d'autores catalanes”, dins 21 escriptores per al segle XXI. Barcelona: Edicions Proa, 2004.
  • Mercè Rodoreda: l'obra de preguerra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
  • Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Textos i estudis de cultura catalana, 2006.
  • Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Textos i estudis de cultura catalana, 2006.
  • Aurora Bertrana, periodista dels anys vint i trenta. Barcelona: Curbet Comunicació Gràfica, 2007.
  • Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta. Esplugues de Llobregat: Consell Català de l'Esport, 2008.
  • Aurora Bertrana i Salazar. Ajuntament de Girona, 2018.

Referències[modifica]

  1. «Neus Real i Mercadal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Neus Real Mercadal». [Consulta: 20 abril 2020].
  3. «Neus Real | Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals». [Consulta: 25 abril 2020].
  4. jcentell. «Un pòquer de llibres sobre lectura i literatura», 23-11-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
  5. «Xerrada sobre Mercè Rodoreda i “Aloma” a càrrec de Neus Real». Consorci d'Educació de Barcelona, Xtec, 12-04-2019. [Consulta: 25 abril 2020].
  6. «Aurora Bertrana Neus Real n'escriu la biografia». Diari de Girona, 12-04-2018. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 Campillo, Maria «Real Mercadal: Mercè Rodoreda: l'obra de preguerra». Estudis romànics, 29, 2007, p. 515-517. ISSN: 0211-8572.
  8. «Altres - La filòloga Neus Real narra l'entrada de les dones a la literatura» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
  9. «Neus Real analitza Bertrana com a nou model d'intel·lectual | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 25 abril 2020].