Ocarina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L’Ocarina Es un instrument popular dissenyat a occident per Guiuseppe Luigi Donati (Budrio 2 de desembre de1836- Milán, 14 de Febrer de 1925) al 1867.

Es un aeròfon, classificat com a vent-fusta, amb el numero 421.221.42 a la classificació Hombostel-Sanch. Té so determinat, generalment petit, de forma ovoide, amb un broc per bufar-hi, el material més comú es la  terra cuita, amb una forma d’ocell, de patata o d’ou, amb varis forats per als dits[1][2]

Infotaula d'instrument musicalOcarina
Blueandwhitepatternocarinaanonymous1923.png
Tipus flutes with duct
Classificació Hornbostel-Sachs 421.221.42
Modifica dades a Wikidata

Orígens de l'ocarina[modifica]

Podem trobar diferents tipus d’ocarines al llarg de l’historia;  a les primeres civilitzacions a l’Amèrica precolombina  ja trobem ocarines fetes de ceràmica, a Àfrica les podem torbar de materials diversos com carbasses y diverses escorces de fruita. En altes llocs com a la Xina, serà a l’any 4000 a. C. trobarem les primeres ocarines, xiulets d’argila que eren l’antecessor del Xum.

A Europa les ocarines varen ser introduïdes per Hernan Cortés degut a la conquesta de l’Imperi Asteca al 1527 Cortès va enviar a Espanya un grup de músics asteques per actuar davant el rei, Carles I, varen tenir tant d’èxit que varen recórrer tota Europa, portant amb ells els seus instruments tradicionals, entre els quals es trobava l’ocarina[3][4]

Tipus d´Ocarina[modifica]

Existeixen varis tipus d’ocarina:

-         L’ocarina transversal o Sweet Potato, es l’ocarina més coneguda, creada per Guiseppe Donati, té  una forma ovalada i es sosté amb les dos mans. G. Donati lo va posar aquest nom per la seva semblança amb el cap d’una oca

-         Penjant  o English Pendant, son més petites  i portàtils i tenen de 4 a 6 forats que i utilitzen el sistema de digitació anglès

-         En línea o Inline es la unió de les ocarines penjants i les transversals, es caracteritza per ser molt petita, però té més forats que l’ocarina colgant

-         Múltiple : va sorgir a França per poder fer varis sons a l’hora

L'ocarina a Europa[modifica]

A mitjans del s.XIX, el siulells d’argila  es varen fer populars com a joguines per als nins y es venien als mercats i fires, l’ocarina va ser una evolució d’aquest siulell. Aquest instrument nou va sorprendre per tota Europa i va tenir un gran èxit per tot arreu, encara que va sofrir diferents canvis quan arribava als diferents llocs d’Europa, així podem trobar que l’ocarina italiana no ha sofert gaires canvis al llarg de l’historia, només hi ha hagut canvis a la seva llargària: podem trobar ocarines de 6 cm fins a 48cm.

A altres llocs com Anglaterra es va desenvolupar el sistema de quatre forats a l’ocarina a l’any 1960 de la mà del etnomusicòleg John Taylor qui va descobrir que es podí arribar a tocar una escala diatònica si es foradaven quatre forats de diferents mides un forat petit, un altre mitjà i dos forats grans. Aquest model va tenir molt d’èxit y es va estendre ràpidament per tot el món. El sistema de quatre forats es va adaptar per poder tocar l’instrument amb una sola ma, posant tres forats davant i un darrera, encara que després s’han anant afegint més forats i fent diferents mides d’instrument, igual que l’ocarina italiana[5]

L'ocarina a Mallorca[modifica]

Aquest instrument té una gran tradició a l’illa de Mallorca, Illes Balears, la primera referència d’aquest instrument a l’illa data de l’any 1879 i es atribuïda a Cesare Vicinelli i a Luigi Cussini, Vicinelli va instal·lar el seu taller d’ocarines l’any 1887 al carrer Jovellanos, començant així la tradició d’ocarines a Mallorca. Tant Vicinelli com Cussini  estaven molt vinculats amb l’instrument arribant a crear una orquestra d’ocarines. Va haver-hi fàbriques d’ocarines per tot arreu de Mallorca; Palma, Manacor, Bunyola i Pollença. Les ocarines Mallorquines tenen fins a set mides: des de la més petita d’uns deu centímetres, fins a la més grossa de trenta-cinc centímetres.   Podem trobar referències de concerts i  de grans solistes de l’instrument a finals del s. XIX i principis del s. XX, finalment, l’últim concert d’ocarina a Mallorca es va donar al 1920, a un cicle de concerts donats a convents.

Avui dia, podem trobar artesans com na Carme Ocarina, mestra artesana per la Direcció  General de Comerç  i artesana d’ocarines. Va començar l’ant 1987 a construir-les garsis al mestre Benet Mas a Santa Marí, en els últims anys a centrat la seva activitat en la recerca, investigació i recuperació de l’ocarina en la seva tradició musical.[6][7] 

Referències[modifica]

  1. «Diccionari Català». [Consulta: 29 gener 2018].
  2. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 8 febrer 2018].
  3. «Ocarina History» (en anglès). Weyback Machine, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2018].
  4. «Ocarina» (en anglès). Groove Music Online, 2001. [Consulta: 31 gener 2018].
  5. «Ocarina» (en anglès). Grove Music Online, 2001. [Consulta: 31 gener 2018].
  6. «La ocarina ha sido maltratada por la historia» (en castellà). El Diaio de Mallorca, 25-02-2009. [Consulta: 1 febrer 2018].
  7. «La Ocarina en Mallorca» (en castellà). +Mallorca, 2006. [Consulta: 2 febrer 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocarina Modifica l'enllaç a Wikidata