Ombres de dubte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOmbres de dubte
And the Band Played On Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoger Spottiswoode Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Matthew Modine
Alan Alda
Patrick Bauchau
Nathalie Baye
David Clennon
Phil Collins
Bud Cort
Richard Gere
David Marshall Grant
Glenne Headly
Anjelica Huston
Ken Jenkins
Richard Jenkins
Tchéky Karyo
Donal Logue
Steve Martin
Richard Masur
Dakin Matthews
Ian McKellen
Jeffrey Nordling
Saul Rubinek
Charles Martin Smith
Swoosie Kurtz
Lily Tomlin
B. D. Wong
Jeff Hayenga
Laura Innes
Clyde Kusatsu
Ronald Guttman
Geoffrey Lower
Thomas Kopache
Stephen Spinella
Tom Schanley
Angela Paton
Christian Clemenson
James Greene
Dave Florek
John Durbin Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSarah Pillsbury Modifica el valor a Wikidata
GuióRandy Shilts i Arnold Schulman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarter Burwell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaul Elliott Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLois Freeman-Fox Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorHBO Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada141 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAnd the Band Played On Modifica el valor a Wikidata
Gèneredocudrama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temasida Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0106273 Filmaffinity: 201278 Allocine: 30196 Rottentomatoes: m/and_the_band_played_on Letterboxd: and-the-band-played-on Allmovie: v2221 Metacritic: tv/and-the-band-played-on TMDB.org: 2887 Modifica el valor a Wikidata

Ombres de dubte (títol original en anglès And the Band Played On) és un telefilm docudrama estatunidenc del 1993 dirigida per Roger Spottiswoode. El guió d'Arnold Schulman es basa en el llibre de no ficció més venut de 1987 And the Band Played On: Politics, People, and the AIDS Epidemic de Randy Shilts, i destaca per tenir un ampli abast històric, així com un repartiment excepcionalment extens. Ha estat doblada al català.[1]

La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Montreal el 2 de setembre de 1993, abans de ser emesa a HBO l'11 de setembre de 1993. Més tard es va estrenar al Regne Unit, Canadà, Espanya, Alemanya, Argentina, Àustria, Itàlia, Suècia, Països Baixos, Bèlgica, França, Dinamarca, Nova Zelanda i Austràlia. La pel·lícula d'HBO es va emetre més tard a NBC l'any 1994. NBC (així com ABC) van ser algunes de les cadenes considerades per fer una minisèrie basada en el llibre a finals de la dècada de 1980, però les cadenes el van rebutjar perquè no van trobar la manera d'estructurar-lo com una minisèrie de dues nits i quatre hores. El 1994, NBC finalment va emetre la pel·lícula amb una advertència sobre la discreció dels pares a causa del seu tema sensible.

Argument[modifica]

En un pròleg ambientat el 1976, l'epidemiòleg americà Don Francis de l'Organització Mundial de la Salut arriba a un poble a la vora del riu Ebola al Zaire i descobreix que molts dels residents i el metge que treballa amb ells han mort a causa d'una malaltia misteriosa que més tard es va identificar com la febre hemorràgica de l'Ebola. És la seva primera exposició a una epidèmia, i les imatges dels morts que ajuda a cremació el perseguiran quan més tard s'impliqui amb la investigació del VIH/SIDA als Centres per al Control i Prevenció de Malalties.

El 1981, Francis es va adonar d'un nombre creixent de morts entre homes gais a Los Angeles, Nova York i San Francisco a causa d'una rara malaltia pulmonar, Pneumocystis Pneumonia, que només afecta persones amb sistemes immunitaris debilitats. Es trasllada a Atlanta, on l'administrador del CDC, el Dr. James Curran, li demana que comenci una investigació en profunditat sobre aquest nou trastorn immune. A causa de la repressió de la despesa pública de l'Administració Reagan, es veu obligat a treballar amb pocs diners, espai limitat i equips obsolets. S'enfronta amb nombrosos membres de la comunitat mèdica (molts dels quals senten la seva implicació per les seves agendes personals).

Francis entra en contacte amb la comunitat gai després que ell i els seus col·legues troben proves sòlides que la malaltia es transmet a través del sexe. Alguns homes gai el donen suport, com l'activista de San Francisco Bill Kraus, mentre que d'altres expressen la ira pel que veuen com una interferència no desitjada en les seves vides, especialment en els seus intents de tancar les saunes gais locals. Kraus treballa dur per intentar salvar la comunitat gai del virus, fins al punt que li costa a Kraus la seva pròpia relació amb el seu xicot Kico Govantes.

Francis i altres membres del personal de CDC es sorprenen encara més que els representants de la indústria de la sang no estiguin disposats a fer res per intentar frenar l'epidèmia a causa de possibles pèrdues financeres. A més, mentre Francis persegueix la seva teoria que la sida és causada per una virus de transmissió sexual, descobreix que els seus esforços es veuen obstaculitzats a causa de la competència entre científics francesos de l'Institut Pasteur i científics estatunidencs, particularment Dr. Robert Gallo dels Instituts Nacionals de Salut, que s'enfada quan descobreix que Francis va col·laborar amb els científics francesos. Aquests investigadors es barallen sobre qui hauria de rebre crèdit per descobrir el virus i per desenvolupar una anàlisi de sang. Mentrestant, el nombre de morts augmenta ràpidament.

Un dia de 1984, mentre feia exercici en un gimnàs local, Kraus nota una taca al turmell i es preocupa que pugui ser el sarcoma de Kaposi, una malaltia que defineix la sida. Kraus visita el seu metge i està devastat en saber que té sida. Govantes torna a Kraus després de descobrir que està malalt. Després que s'anunciï el descobriment del virus de la sida, Francis presenta un pla de prevenció i una eventual cura tot i que Curran li diu que mai s'aprovarà. El CDC rebutja la proposta per ser massa cara i trasllada Francis a San Francisco.

El novembre de 1985, Kraus i Govantes estan caminant a la desfilada de les espelmes de San Francisco quan Kraus de sobte comença a tossir i es torna massa feble per aixecar-se. El porten a un hospital local on té dificultats amb la seva visió i només és capaç de parlar galimaties la major part del temps. Arriba Francis, i en pocs minuts, els símptomes passen. Francis lamenta que podrien haver impedit la propagació del virus, però tem que sigui massa tard. Kraus comenta que abans tenia por de morir, però que ara té por dels que viuen. Kraus va morir el gener de 1986

Francis roman al CDC fins al 1992 quan marxa per treballar en la creació d'una vacuna contra la sida. La pel·lícula acaba amb una reproducció de "The Last Song" d'Elton John que mostra un muntatge fotogràfic i de vídeo d'una sèrie de persones famoses que són víctimes del VIH/SIDA.

Repartiment principal[modifica]

Tancament del muntatge[modifica]

La pel·lícula es tanca amb imatges d'una vetlla i una marxa a la llum de les espelmes a San Francisco, seguida d'un muntatge d'imatges de nombroses celebritats que han mort de sida o que han participat en l'educació i la investigació sobre el VIH/sida, acompanyats per Elton Johncantant "The Last Song." El muntatge inclou:

Recepció crítica[modifica]

La majoria dels crítics van coincidir que els cineastes van tenir una tasca descoratjadora a l'hora d'adaptar el text massiu i ple de fets de Shilts a una pel·lícula dramàticament coherent. Molts crítics van elogiar els resultats. El lloc web de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes dóna a la pel·lícula una 100% "Fresca" basada en vuit ressenyes.[3]

Tony Scott de Variety va afirmar que "si bé hi ha lapses, el treball fascinant i poderós del director Spottiswoode encara compleix la seva missió: el llibre de Shilts, amb tot el seu impacte, pena i ira, ha estat transferit de manera decisiva a la pantalla."[4]

John O'Connor de The New York Times va coincidir que l'adaptació "s'afegeix a una televisió dura i inusualment valenta. L'excés de retoc ha deixat el ritme de la pel·lícula lent en alguns punts, però la història no és mai menys que convincent."[5]

Ken Tucker d’Entertainment Weekly va qualificar la pel·lícula B+ i la va qualificar de "una combinació intrigant, de vegades incòmode, sempre seriosa de docudrama, melodrama mèdic i història de misteri. Les estrelles donen calidesa a una pel·lícula necessàriament preocupada per la investigació freda i la política, i donen prestigi: la pel·lícula ha de ser important, ja que actors d'aquesta talla van acceptar aparèixer. El resultat de la generositat de les estrelles, però, va en contra de la pel·lícula en aturar el flux de el drama cada cop que apareix una cara coneguda a la pantalla. Les emocions i l'agonia que comporta aquest tema donen a Band un poder irresistible, però el ritme de la pel·lícula és agitat i els diàlegs sovint rígids i tòpics. El millor compliment que es pot fer a aquesta telefilm és que, a diferència de tantes pel·lícules basades en fets, no explota ni disminueix la tragèdia del seu tema."[6]

En una ressenya de Time Out New York, l'equip de redacció va pensar que "els creadors d'aquesta adaptació del best-seller de Randy Shilts tenien tanta ganes de bombardejar-nos amb els fets i les xifres de la història de la sida que es van oblidar d'oferir un marc humà adequadament dramàtic per fer-nos cuidar plenament els personatges". La ressenya també diu que les múltiples qüestions que intenta cobrir la pel·lícula "constitueixen una narració inconnexa i clixé."[7]

Richard Zoglin de la revista Time va escriure "El llibre de 600 pàgines prodigiosament investigat de Shilts s'ha resumit en un llibre ple de fets, dramàticament coherent, que ocasionalment es mou 2 hores i 20 minuts. En un moment en què la majoria de les pel·lícules fetes per a la televisió s'han tornat bojos amb els tabloides, aquí n'hi ha una rara que aborda un gran tema, planteja els problemes adequats, fa una bona lluita."[8]

Nominacions i premis[modifica]

Any Premi Categoria Nominat(s) Resultat Ref.
1993
 Festival Internacional de Cinema de Montreal Gran Premi Especial del Jurat Roger Spottiswoode Guanyador [9]
1994
 American Cinema Editors Awards Millor pel·lícula editada per a televisió no comercial Lois Freeman-Fox Guanyador [10]
Artios Awards Millor càsting per a la pel·lícula de televisió de la setmana Judith Holstra i Nikki Valko Guanyador [11]
Directors Guild of America Awards Assoliment de la direcció destacada en especials dramàtics Roger Spottiswoode Nominat [12]
GLAAD Media Awards Pel·lícula de televisió destacada Guanyador [13]
Globus d’Or Millor minisèrie o telefilm Nominat [14]
Millor actor en minisèrie o telefilm Matthew Modine Nominat
Primetime Emmy Awards Millor pel·lícula feta per a la televisió Sarah Pillsbury, Midge Sanford,
Aaron Spelling, i E. Duke Vincent 		Guanyador [15]
Actor principal destacat en una minisèrie o especial Matthew Modine Nominat
Actor secundari destacat en una minisèrie o especial Alan Alda Nominat
Richard Gere Nominat
Ian McKellen Nominat
Millor actriu secundària en una minisèrie o especial Swoosie Kurtz Nominat
Lily Tomlin Nominat
Assoliment individual destacat en la direcció d'una minisèrie o un especial Roger Spottiswoode Nominat
Assoliment individual destacat en l'escriptura en una minisèrie o un especial Arnold Schulman Nominat
Assoliment individual destacat en la direcció d'art per a una minisèrie o un especial Lee Mayman, Victoria Paul, i
Diana Allen Williams 		Nominat
Assoliment individual destacat en càsting Judith Holstra i Nikki Valko Guanyador
Assoliment individual destacat en l'edició d'una minisèrie o un especial - Producció amb una sola càmera Lois Freeman-Fox Guanyador
Assoliment individual destacat en la perruqueria per a una minisèrie o un especial Martin Christopher i Arturo Rojas Nominat
Assoliment individual destacat en maquillatge per a una minisèrie o un especial Allan A. Apone i Michael Spatola Nominat
1995
 American Society of Cinematographers Awards Assoliment destacat en cinematografia a la pel·lícula de la setmana o el pilot Paul Elliott Nominat [16]
CableACE Awards Pel·lícula o minisèrie Nominat [17]
Actor secundari en una pel·lícula o minisèrie Richard Gere Nominat
Ian McKellen Guanyador
Lawrence Monoson Nominat
Actriu secundària en una pel·lícula o minisèrie Swoosie Kurtz Nominat
Lily Tomlin Nominat
Dirigir una pel·lícula o minisèrie Roger Spottiswoode Nominat
Escriure una pel·lícula o minisèrie Arnold Schulman Guanyador
Edició d'un especial dramàtic o sèrie/especial teatral/pel·lícula o minisèrie Lois Freeman-Fox Nominat
Make-Up Allan A. Apone i Michael Spatola Nominat
Premi Humanitas PBS/Televisió per Cable Arnold Schulman Guanyador [18]
2007
 Online Film & Television Association Awards Saló de la Fama - Programes de televisió Introduït [19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ombrs de dubte a esadir.cat
  2. ↑ Phil Collins. Not Dead Yet. Londres, England: Century Books, 2016, p. 269. ISBN 978-1-780-89513-0. 
  3. ↑ «And the Band Played On (1993)». Rotten Tomatoes. [Consulta: December 4, 2013].
  4. ↑ Tony Scott. «Review: And the Band Played On». Variety, August 30, 1993. [Consulta: December 4, 2013].
  5. ↑ John J. O'Connor. «TV Weekend; Beyond the Re-editing, Rage Over AIDS». The New York Times, September 10, 1993.
  6. ↑ Ken Tucker (September 10, 1993). «And the Band Played On». Entertainment Weekly. 
  7. ↑ «And the Band Played On». Time Out New York, January 5, 2011. Arxivat de l'original el de març 1, 2010. [Consulta: December 4, 2013].
  8. ↑ Richard Zoglin (September 13, 1993). «Fighting The Good Fight». Time. Arxivat de l'original el November 6, 2012. 
  9. ↑ «1993 Montreal World Film Festival». Mubi. [Consulta: October 9, 2022].
  10. ↑ «Nominees/Winners». IMDb. [Consulta: April 3, 2019].
  11. ↑ «1994 Artios Awards» (en anglès). www.castingsociety.com. [Consulta: 28 juny 2020].
  12. ↑ «46th DGA Awards». Directors Guild of America Awards. [Consulta: July 5, 2021].
  13. ↑ «GLAAD Honors 'Philadelphia,' 'And the Band Played On': Awards: The Gay and Lesbian Alliance Against Defamation also recognizes NBC's 'Seinfeld' for its 'continued inclusion of gay and lesbian characters.'». Los Angeles Times, February 1, 1994. [Consulta: September 25, 2022].
  14. ↑ «And the Band Played On – Golden Globes». HFPA. [Consulta: July 5, 2021].
  15. ↑ «And the Band Played On». Emmys.com. Academy of Television Arts & Sciences. [Consulta: July 13, 2021].
  16. ↑ «Past Nominees & Winners». American Society of Cinematographers. [Consulta: July 13, 2017].
  17. ↑ «HBO Takes Bulk of Prizes at the CableACE Awards». Los Angeles Times, January 16, 1995. [Consulta: September 25, 2022].
  18. ↑ «Past Winners & Nominees». Humanitas Prize. [Consulta: June 11, 2022].
  19. ↑ «Television Hall of Fame: Productions». Online Film & Television Association. [Consulta: May 15, 2021].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ombres de dubte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ombres_de_dubte&oldid=32804026»