Orèada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Orèades)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX

Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana). Segons Estrabó hi havia cinc orèades mentre que Virgili, a l'Eneida, parla de mil orèades seguint a Diana. Entre les més conegudes trobem Eco (muntanyes de Citeró), Cal·listo (transformada en l'Óssa Major) o Britomarte (mont Dikti).[1][2][3]

Solen viure a les muntanyes però, de vegades, les nimfes caçadores podien trobar-se a altres indrets, com per exemple a les grutes de les nimfes dels rius i del mar, en escrits de Virgili. Formen part de la vida dels déus i dels humans. Són mortals, però viuen de l'ordre de milers d'anys. S'alimenten d'ambrosia, com els déus, i pot ser aquesta la causa de la seva llarga vida, i també de castanyes, glans i mel, sent els primers mortals que van deixar de menjar carn d'altres mortals, i en particular carn d'humans. Hi ha diferents opinions dels seus orígens, segons els autors, sent una de les més esteses que són "filles de Zeus" o del seu equivalent romà Júpiter. Segons Homer tenen el mateix origen que les nàiades. Són educadores d'alguns déus, com per exemple Bacus, a qui acompanyen sempre als seus seguicis. Ballen a les muntanyes i les roques, derramant i fent créixer els dons de Bacus i de Ceres (Vegeu també Bacants).[2][3]

Tenen cura de les muntanyes, els terrenys salvatges, els boscos, els arbres i de vegades els animals salvatges, que també poden caçar. No s'ocupen en canvi dels animals domèstics ni dels pastors. Són estimades i acompanyades per Hermes i els sàtirs. Els antics grecs pensaven que cada element, herba, arrel, fruit de l'arbre o de la terra, entre d'altres, tenia una divinitat pròpia, de manera que algunes tenen noms diferents segons el nom propi de la muntanya o del llac que protegeixen, per exemple, o també segons cada element de la natura. Així, per exemple, les orèades o orestíades podien referir-se específicament a les muntanyes, les dríades als boscos i selves i les hamadríades a un arbre en particular, naixent i morint amb ell.[2][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 162. ISBN 8429741461. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Mitología universal, Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig, 1864. (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 Natale Conti, Mitología, Editum, 2006. ISBN 9788483715994 (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orèada Modifica l'enllaç a Wikidata