Parc natural regional de Port del Comte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaParc natural regional de Port del Comte
Imatge
TipusParc regional i àrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administratival'Alguer (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 36′ 21″ N, 8° 12′ 08″ E / 40.60587°N,8.20232°E / 40.60587; 8.20232
Dades i xifres
Superfície5.200 ha Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 178997 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CreacióFebrer 26, 1999; fa 25 anys (1999-02-26)
Gestor/operadorAzienda speciale Parco di Porto Conte
Lloc webparcodiportoconte.it Modifica el valor a Wikidata

El Parc natural regional de Port del Comte és una àrea natural protegida italiana de la província de Sàsser, situada a la Sardenya nord-occidental, al municipi de l'Alguer. Rep el nom del lloc de considerable importància geonatural de Port del Comte. Va ser establert com a resultat de la Llei Núm. 4 de 26 de febrer de 1999.[1] Ocupa una superfície de 5.350 ha[2] al territori administratiu del comú de l'Alguer,[3] al que s'ha encarregat de la constitució, que va tenir lloc en el mateix any, de l'òrgan de gestió del parc, l'Azienda Speciale Parco di Porto Conte.

Història[modifica]

La idea de crear un parc que inclogués el territori de Port del Comte va ser llançada per un grup d'organitzacions ambientals en 1986. El 1995 es va introduir un projecte de llei regional i el 1999 el parc regional va ser establert oficialment.[4]

El parc regional es divideix, segons el grau de protecció aplicat, en quatre àrees:[5]

  • Zona A: reserva integral
  • Zona B: reserva natural orientada
  • Zona C: àrea de protecció
  • Zona D: àrea de promoció econòmica i social

Punts d'interès[modifica]

Vegeu també: Grutes de l'Alguer i Costera del Coral
L'illa Foradada.
  • Forest Demanial de Port del Conte "Le Prigionette"
    En aquest forest s'hi troba un oasi de fauna que alberga cérvols, cavalls salvatges i rucs blancs. El complex està obert al públic i ofereix diferents rutes de senderisme i restaurants.[6]
  • Coves de Neptú
    El complex càrstic es troba a la base del penya-segat de Cap de la Caça i s'hi pot arribar a través d'un vaixell que salpa des del port de l'Alguer o baixant una escala llarga (l'Escala del Cabirol) que surt de la plataforma d'estacionament de Cap de la Caça fins a arribar a l'entrada de la cova.[7]
  • Llac de Baratz
    És l'únic llac natural de Sardenya. És a poca distància del parc regional, encara que no s'inclou dins del seu perímetre de protecció.[8]
  • promontori de Cap de la Caça
    La naturalesa calcària de les seves roques va portar a la formació de nombroses coves. Al promontori hi ha el far de Cap de la Caça.
  • Illa Foradada
    Es troba davant del promontori de Cap de la Caça i deu el seu nom a la Cova dels Coloms, creat per l'acció de l'erosió de la mar, que travessa de manera parcial. A l'illa hi ha un rar endemisme, la Brassica insularis.[9]

Accés[modifica]

L'àrea protegida és de fàcil accés de l'Alguer, ja que es troba a poc menys de 20 kilòmetres,[10] al llarg de la carretera estatal 127 bis en direcció a Fertília i seguint fins a Tramariu, seu de l'ens de gestió del parc regional. Arribant de Sàsser per la carretera estatal 291 fins a l'entrada de la carretera provincial número 55 que porta fins a dins del parc.[11]

Activitats[modifica]

La visita al parc regional s'articula en cursos organitzats per la direcció, en col·laboració amb l'Agència Forestal de Sardenya, que gestiona el patrimoni ambiental del parc i la totalitat dels boscos nacionals. Es proposen quatre rutes diferents:

  • Visita a Casa Joiosa, seu del parc, des d'on es poden veure els panells que il·lustren les característiques ambientals de l'àrea protegida i els laboratoris docents del centre ambiental;
  • Visita al bosc demanial Le Prigionette, seguint una ruta de senderisme a través del complex forestal que també permet detectar les espècies animals que habiten la zona;
  • Visita a Punta del Lliri, a través d'una ruta de senderisme, que entra en el matoll mediterrani fins a arribar a la part superior i on es poden veure les restes dels llocs militars de la Segona Guerra Mundial;
  • El viatge en vaixell, que surt des del port de l'Alguer en la direcció de la badia de Port del Comte, durant el qual es descriuen les característiques de l'entorn costaner protegit.[12]

Allotjament[modifica]

Al parc s'hi ha instituït el Centro di Educazione Ambientale Marino e Terrestre (C.E.A.MA.T.) per tal de proporcionar una eina capaç de formar la cultura ambiental dels visitants. El C.E.A.MA.T., a més de l'estructura terrestre, té un vaixell que s'utilitza per a la investigació científica i la realització de visites guiades per als visitants del parc. El vaixell navega al llarg de la costa nord de Sardenya, acoblant a la veïna Còrsega meridional.

El Centro Ambientale s'ocupa de la recerca científica i de l'estudi dels ecosistemes i dels hàbitats costaners, marítims i terrestres.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Testo completo della legge sul sito della Regione Sardegna».[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Parco Naturale Regionale di Porto Conte - Il piano del Parco». Arxivat de l'original el 29 d’abril 2010. [Consulta: 7 d’abril 2015].
  3. ↑ «Ministero dell'Ambiente e della Tutela del Territorio e del Mare - Elenco Ufficiale delle Aree Naturali Protette (5º Aggiornamento 2003)».[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Parco Naturale Regionale di Porto Conte - La nascita del Parco». Arxivat de l'original el 14 de maig 2010. [Consulta: 7 d’abril 2015].
  5. ↑ «Scheda dell'area protetta su Parks.it».
  6. ↑ «Foresta Demaniale di Porto Conte».
  7. ↑ «Grotta di Nettuno - Alghero».
  8. ↑ «Lago Baratz».
  9. ↑ «L'isola Foradada sul sito SardegnaTurismo».
  10. ↑ «Percorso Alghero-Tramariglio da SardegnaMappe».
  11. ↑ «Percorso Sassari-Tramariglio da SardegnaMappe».
  12. ↑ «Visite al parco».[Enllaç no actiu]
  13. ↑ «Il C.E.A.MA.T.». Arxivat de l'original el 24 d’abril 2010. [Consulta: 7 d’abril 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Luciano Deriu. Porto Conte. Il parco, l'ambiente, la storia, i percorsi. Alghero: Edizioni del Sole, 1999. ISBN no. 
  • Salomon, Roberto. Alghero, la città antica e il parco di Porto Conte. Alghero: Panoramika, 2006. ISBN 978-88-89486-07-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc natural regional de Port del Comte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_natural_regional_de_Port_del_Comte&oldid=33039539»